Qui ha canviat?

Avui antics companys del PSM d'Algaida m'han comentat la seva sorpresa pel meu, suposat, canvi dels darrers temps.

Deia Churchil que, de vegades, cal canviar de partit per no haver de canviar d'idees. Ho recordava, amb raó, en Biel Huguet a una taula rodona organitzada pel Tercer Espai per Mallorca.

Sincerament, no crec que hagi canviat gens. Segueixo sentint-me igual de nacionalista i igual de progressista. Però, també sincerament, crec que el PSM sí que ha canviat.

Ha canviat per diferents factors, alguns d'interns i altres d'externs. Entre els interns, la direcció 'de sempre' del PSM va preferir perdre la meitat dels seus militants abans de renunciar al control de les cadires i abans d'acceptar l'entrada de saba nova, gent jove, oberta, que demanava el relleu per continuar la tasca dels darrers trenta anys.

Els factors externs els han explicat molt be gent com López Crespí o com Llorenç Buades, qui recorda les tesi defensades ja l'any 1993 per dirigents com Miquel Rosselló, remeis per evitar la pèrdua de representativitat i que han acabat, primer parasitant Els Verds i ara amb aquest projecte anomenat 'Bloc' on el PSM es va desfent com una calça.

De vegades, les circumstàncies ens duen a situacions difícils d'explicar. Però, per damunt de tot, hom ha de poder continuar mirant-se cada matí en el mirall sense avergonyir-se. No deixaré de defensar, amb pragmatisme i lluny de metafísiques essencialistes i endogàmiques, el dret que tenen els nostres fills a rebre un país on poder excel·lir com a persones completes i amb un sentit no esquizofrènic de la història, la cultura, la llengua i la tradició.