28/6/15

Eleccions municipals. Una lectura personal

El 24 de maig passat vam fer un tomb a la història del nostre municipi. Després de 24 anys, les dretes varen perdre les eleccions.

Ho dic així de clar i contundent perquè, per molt que el PP fou la llista més votada, els partits que s’auto-defineixen com a d’esquerres varen sumar, tots plegats, més vots que els partits de dretes.

Per molt que el batle sortint, Sr. Joan Jaume, digués a la sessió plenària d’investidura que s’havia menyspreat els resultats de les eleccions, això és rotundament fals. Ho explicaré:
  • Els partits que es defineixen com a clarament de dretes (PP, ASI, UPyD, PLIE, UCIN y Independents), sumaren, entre tots, 5.637 vots.
  • El partit de centre (Proposta per les Illes, Pi) en sumà 1.283.
  • Els partits d’esquerres (PSOE, MES, Guanyem i Podemos) sumaren, entre tots, 6.227 vots, això son 600 vots més que els dels partits de la dreta.

Per tant, ja es pot dir que a Llucmajor hi ha més ciutadans que voten esquerres que no votants que voten una opció de dretes.

A més, com ja s’ha explicat arreu, amb el sistema electoral que tenim, els ciutadans i ciutadanes no triam ni batles ni presidents del Govern. Triam regidors o diputats sobre els quals delegam, és a dir, dipositam, ulls clucs, el privilegi d’elegir aquells qui hauran de ser caps de govern a cada institució. La potestat de triar el batle o el president del govern no és, aleshores, dels ciutadans, si no dels representants elegits per aquests. Aquesta història de les llistes més votades no és més que una interessada distorsió del sistema.

Dades a banda, voldria posar sobre la taula dues reflexions:

La primera: Que, per al grup de persones que formam la secció local d’Esquerra Republicana a Llucmajor, un grup reduït, tot s’ha de dir, aquestes eleccions no poden llegir-se més que com un triomf personal. Perquè hem sabut demostrar que aquí, a canostra, sí hem estat capaços d’entendrer-nos amb aquells a qui podíem considerar els nostres cosins ideològics, la gent del PSM i d’Iniciativa-Verds, amb els qui hem demostrat que son moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen. Aquesta capacitat d’entesa ha engrescat, no en tenim cap dubte, molta gent a qui, per damunt de tot, els desagraden els conflictes i els enfrontaments.

A més, perquè, de rebot i, per primera vegada des de la restauració de la democràcia, hi ha un militant d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament. És més, a l’equip de govern. Una companya que sabrà fer sentir la reclamació dels nostres drets com a nació sempre que sigui convenient. Alerta!: això no vol dir que n’Adelina Gutiérrez es limitarà a passejar l’estelada per la Sala al crit d’Independència. No! I ara! Vol dir que, en totes les decisions de govern, sempre hi haurà espai per al matís que caracteritza Esquerra Republicana: justícia social, preocupació pels que més ho necessiten, republicanisme, transparència. Conceptes que ens fan sentir còmodes dins MES i que responen a la justa reivindicació de les institucions que ens eren pròpies abans de la invasió militar dels exèrcits castellano-francesos i d’uns drets col·lectius que, no ho oblidem, fa just ara tres-cents anys que ens varen ser arrabassats per la força de les armes.

La segona: Que la unió de propostes amb programes semblants multiplica: L’entesa entre MES i Esquerra Republicana va ajudar a passar d’un total de 1.270 vots al 2011 (1.108 del PSM i 162 d’ER) a un resultat espectacular de 2.017 vots el 2015.

A tots ens hauria agradat molt que a la nostra proposta d’anar plegats a les eleccions s’hi haguessin sumat més opcions: per exemple i donat que els programes electorals eren molt semblants, hauríem d’haver aconseguit convèncer els companys de Si se puede Llucmajor i de Guanyem per incorporar-se a allò que representa MES: l’autèntica alternativa a la dreta espanyolista.

Així, si fem l’exercici de sumar els vots aconseguits per MES, Sí se puede Llucmajor i Guanyem, veurem que hauríem pogut obtenir un total de 2.948 vots (2.017 de MES, 552 de Guanyem i 931 de Sí se puede Llucmajor), la qual cosa hauria situat aquesta opció com a segona força política amb 6 regidors electes.

Això ens ha de fer pensar que sempre val la pena cercar fórmules de consens, fórmules que evitin que es tudin vots, maleïda Llei d’Hont, com ha passat amb els 552 sufragis obtinguts per Guanyem, que no han obtingut recompensa i que, de l’altre manera, ara farien que al manco un representant d’aquest col·lectiu estigués acompanyant l’actual equip de govern municipal.


Dit això, només em cal acabar desitjant molta sort, seny, humilitat, responsabilitat i coratge a tot l’equip de govern que, a mi així m’ho sembla, està integrat per persones excel·lents i amb moltes ganes de fer coses pel benestar dels nostres veïns i veïnes.

14/6/15

De ‘pijos’, gigolós i covards

A Mallorca, alguns suposats ‘independentistes’ creuen que els partits sobiranistes de les Illes (MES o PI), que tan bons resultats han tret a aquests eleccions, haurien de renunciar a voler governar la nostra Comunitat Autònoma “porque l’autonomia no es gestionable”:

“Para gestionar la Autonomía hacen falta recursos y cuando tu debes 8.400 millones de euros, tienes un límite de endeudamiento que te impone el Estado que es cuatro veces superior al que se impone a sí mismo y además vemos la evolución de que José Ramón Bauzá, con todos los recortes, ha duplicado la deuda, esto indica que no tenemos el control de los ingresos. Mientras eso no suceda cualquier proyecto político que quiera liderar Balears, sea cual sea su color político, está abocado al fracaso más absoluto.”

¿Cree que el próximo gobierno de izquierdas será inútil?
“Claro. Porque no tiene capacidad económica para hacer absolutamente nada. Los soberanistas tenemos que poner en evidencia esto y sería un error embarcarse en un proyecto así sin una hoja de ruta soberanista.”
Aquesta perspectiva em sembla profundament desafortunada i clarament contrària a la postura d’Esquerra Republicana. I això des de diversos angles, que intentaré exposar:

Perspectiva número 1: el ‘pijo’

El ‘pijo’ és aquell a qui li agrada més presumir que ser. El ‘pijo’ necessita un cotxe, però no en té cap, perquè no té prou diners per comprar-se el cotxe més car del mercat. Podria comprar un utilitari, però s’estima més no sortir de casa abans d’anar amb un cotxe que no té prou ‘categoria’.

L’independentista ‘pijo’ raona que només val la pena intentar governar aquelles Institucions que estiguin ben sanejades: si no hi ha prou diners, no ho paga sortir de casa.

Perspectiva número 2: el gigoló

Hi ha un vell acudit en el qual un home li diu a una dona: “per un milió d’euros, et colgaries amb jo?”. La dona s’ho pensa i li respon que si. “I per un euro?”, demana l’home. La dona contesta indignada: “I ara! Què et penses que som jo?”. Aleshores l’home diu: “El què ets ja m’ha quedat clar amb la primera pregunta; ara només és una qüestió de negociar-ne el preu.”

Parlaré de ‘gigoló’, canviant el gènere dels personatges de l’acudit, per no ofendre a les dones que tenen la desgràcia de caure en l’explotació.

L’independentista gigoló és aquell que es declara independentista només perquè la metròpoli (Madrid) ens roba. La única raó per exigir un estat propi és que com a colònia estam mal finançats. Què vol dir? Que si les Illes Balears tinguéssim un finançament just aleshores hauríem de renunciar al nostre anhel de tenir unes institucions de govern pròpies, aquelles que ens varen ser usurpades fa tres-cents anys per la força de les armes? Voleu dir que la sobirania només és una qüestió de diners? Aquest em sembla un plantejament profundament perillós. És cert que el finançament és important, però hi ha altres raons.

Perspectiva número 3: el covard

Andreu Bujosa i Agustina Vilaret han estat proclamats batle i regidora de Bunyola, un municipi de 6.000 habitants que ha de tornar 226.000 € cada any en concepte d’amortització de deute.  Joan Llodrà i Kica Mas han estat proclamats tinent de batle i regidora de Manacor, on el deute de l’ajuntament és de més de 4 milions d’euros. Adelina Gutiérrez ha estat també proclamada tinent de batle de Llucmajor, on l’ajuntament presenta un deute de 42 milions d’euros. Tots ells son militants d’Esquerra Republicana de Mallorca. El passat 24 de maig, 10 companyes i companys han estat escollits a diferents municipis de Mallorca. 10 valents o 10 irresponsables?

Segons aquests suposats ‘indepes’, els nostres companys s’haurien de començar a mentalitzar que tots els seus esforços seran inútils, perquè les administracions municipals no tenen capacitat econòmica per fer “absolutamente nada”.

A mi em sembla que, amb actituds com aquestes, no ens hem de sorprendre que el sobiranisme no hagi sabut seduir i atreure més i més persones a les Illes. No és tant una qüestió de tenir o no tenir raó. És qüestió de com som percebuts per una societat per a la qual, a Mallorca, certes maneres de fer-se l’independentista fa molt temps que varen deixar de ser un referent ideològic, polític o pragmàtic.

Properament ER – Mallorca celebrarà el seu Congrés. Es fa més necessari que mai articular un discurs, un projecte i una estratègia per a recuperar la credibilitat i la reputació que hem malmès en els darrers dos anys. Sisplau, covards, gigolós i ‘pijos’, absteniu-vos d’intoxicar amb comentaris plens de negativitat i deixeu que treballin aquells qui vertaderament en tinguin ganes.


Lluís Segura
@lluisegura