Uep!
Divuit mesos o més han passat des de la darrera vegada que vaig posar-me a escriure en aquestes planes. Divuit mesos en que la meva vida ha canviat d'una manera important. Per fer-ne dos cèntims:
Juny de 2007: Perdem les eleccions municipals d'una manera inapel·lable. La candidatura 'Sumant per Algaida' resulta ser un fracàs. No sabem connectar amb els veins i explicar què pretenem. Els votants identificats amb el nacionalisme suposadament progressista no accepten una proposta de llavor de projecte de unitat de nacionalistes. La desitjada unitat dels vots de UM i PSM resulta ser una entelèquia impossible de realitzar. Son massa grans les diferències. Voler-ho obliterar ha estat una fantasia.
De resultes, el bi-partidisme espanyol s'instal·la a l'Ajuntament d'Algaida. El temps anirà demostrant totes les conseqüències negatives que això portarà: de moment, el grup popular és una calça que es desfà i el batle fa la seva amb dedicació exclusiva. Per no tenir, no te ni la oposició del seu propi grup.
Entre el 2007 i el 2008 és l'any de les desintoxicacions. L'any de centrar-me en la feina de cada día, la que em permet pagar les factures, i deixar de banda qualsevol forma d'activitat política i social. És l'any de l'individualisme 'tout court'. Ja vindran temps millors! Tot i això, la vida et dona sorpreses.
Agost de 2007: Un moment de canvi dramàtic. La separació matrimonial. L'abandó del domicili de Pina. L'allunyament del meu fill a quí més estimo. Un moment ben complicatles conseqüències del qual no les desig a ningú.
Desembre de 2007: Trobar un pis a Palma. Quaranta metres quadrats de restriccions. Tornar a re-construir la estabilitat emocional...
Any 2008: Veig des de la distància la consolidació del projecte d'Entesa. El veig amb sentiments positius d'amistat cap a les persones, a l'hora que no puc evitar la sensació de que tot plegat no te cap mena de futur. Tant de bò que m'equivoqui.
Any 2009: Comença l'any. Conec noves tècniques de comunicació (el facebook, etc.). Tinc noves ganes de recuperar compromisos amb mí mateix, d'escriure i de comunicar. De moment, nom´s n'és la voluntat. A veure si ho feim realitat.
Seguirem en contacte ...
