Un escrit molt bell del director del diari ARAAutor: Josep Lleixà
26/1/12
Set proves que ets davant d'un líder de veritat
Set proves que ets davant d'un líder de veritat
Per Carles Capdevila
Per Carles Capdevila
... i set proves que el mirall no em torna la imatge d'un líder.
Escriure, escriure, escriure ...
Des de fa molt, pens que escriure és el paradigma de la vanitat. Pensar que val la pena deixar constància del que hom pensa, com si això fos important per als altres, o com si la humanitat sencera depengués del que hom escriu. Arribarà un dia que hi haurà més escriptors que lectors, si no ha arribat ja.
Un temps vaig escriure alguna cosa (insubstancial) a una revista. Els col·laboradors ens reuniem per dinar un cop cada mes. Varem arribar a la conclusió que els nostres escrits no els llegia mai ningú, tret dels propis autors.
Com que tenc ben clar que no en se, d'escriure, m'agraden els personatges àgrafs. Dos d'ells en feren bandera d'aquesta qualitat. Un fou Sòcrates, a qui òbviament no vaig tenir el plaer de conèixer. Però a l'altre si, i me'n record d'ell sovint, si no quasi cada dia. Avui que no tenc res a dir, em ve de gust dedicar-li aquest petit i absurd recordatori.
7/11/11
5/11/11
El Efecto Dunning-Kruger: Los que se creen mejores que el promedio
El mundo está gobernado por una especie de primates bípedos que se han bautizado a sí mismos como 'Homo sapiens sapiens' (del latín hombre sabio, sabio). Pero, ¿son realmente tan sabios? No, pero la mayoría cree que sí. Los niveles de inteligencia y de competencia varían a veces de forma abismal entre un individuo y otro.
3/11/11
Relacions tòxiques
RELACIONES TÓXICAS
* Por Horacio Krell
El cerebro social nació de la palabra que es el instrumento que permitió a los hombres comunicarse de un modo tan eficaz que ninguna otra especie pudo imitarlo a lo largo de la historia. Sin embargo, con el tiempo surgieron las consecuencias no deseadas del progreso: algunas relaciones humanas se convirtieron en tóxicas.
Las relaciones tóxicas envenenan el cerebro social, afectan la salud, la autoestima y hasta el derecho a la felicidad. El cerebro del niño al nacer es una página en blanco, su cerebro social estará condicionado por el tipo de relaciones que genere a lo largo de su vida.
7 inteligencias estarán a su servicio: verbal- lógica- espacial- musical- plástica – interpersonal e intrapsíquica. La inteligencia emocional es conocerse a sí mismo y al otro, conducir las relaciones, saber escuchar, resolver conflictos y crear empatía.
Sinergia social. El crecimiento individual y del cerebro social dependen del ambiente. El lazo social entre los individuos afecta al tejido social. Hay encuentros que potencian la energía y la alegría mientras que otros las rebajan. Sinergia es la interacción del todo con las partes, si las partes armonizan el todo las supera. Cuando la sinergia es positiva 1 más 1 puede ser 3 y si es negativa 1 mas 1 puede dar cero, como en el caso de las parejas en conflicto.
Cualquiera puede generar conductas destructivas ocasionalmente, pero hay quienes las provocan siempre. Las personas tóxicas son hábiles para ocultar su patología y así trepar en la escala social y en los lugares de poder. Adolph Hitler o Ben Laden, lo hicieron
Tipos de relaciones. La relación ideal entre las personas es ganar-ganar: yo gano y tu ganas. La relación tóxica se manifiesta como ganar-perder o perder-perder. Confucio sugirió que al convivir con gente buena trates de imitarla, pero si convives con gente mala debes examinarte a ti mismo. El individuo tóxico no aprecia al otro, lo manipula por la asimetría de la relación o presentando sus decisiones arbitrarias como necesarias.
Los que son manipulados acceden a este juego siniestro por diversas causas:
Baja autoestima. Se preguntan: “sin esta persona, ¿Que sería de mi vida?”
Salvadores. Otra fantasía predominante es que podrán cambiar a esa persona.
Rol de víctima. Dicen: la vida me puso en esta encrucijada. No tengo otra salida.
Necesidad de cariño. Toleran cualquier cosa: uso, abuso, egoísmo, maltrato, falta de respeto por un poco de cariño. Porque te quiero te aporreo.
No soportar la soledad. Pagan cualquier precio con tal de estar acompañados.
El aburrimiento. Intentan salir del hastío de una vida a la que no le encuentran sentido.
Deseo de cumplir un rol social. Quieren ser esposos, madres, padres, amantes.
Miedo a enfrentar la profesión. Sienten temor a encarar los desafíos de la vida.
Difíciles de superar. Los vínculos tóxicos son patologías difíciles de erradicar. El sádico disfruta haciendo sufrir y el masoquista disfruta de sus torturas. Ve la vida como una cadena de sufrimientos y no como un haz de oportunidades. Laspersonas fuertes buscan perfiles débiles y los débiles son atraídos por ellos. Así no tienen que decidir, se sienten protegidos y son como espectadores que no asumen riesgos.
Pero el que no hace lo que debe lo pagará luego. Hay una ley ineludible: no hay deuda que no se pague ni plazo que no se cumpla. La deuda la contraen con su banco interno, es el que les presta la energía.
El test de las relaciones. Toda buena relación comienza con la inteligencia emocional. Si sembramos mensajes positivos, recogemos relaciones nutritivas. El radar que nos conecta depende de una brújula interior que interpreta las vibraciones. Las vibraciones negativas son: inseguridad, desconfianza, dependencia, falta de alegría, sentirse víctima, incongruencias, hostilidad, buscar el amor sin amarse a sí mismo. Las vibraciones positivas son de seguridad, autoestima, independencia, esperanza, aprecio a la vida, paz, felicidad, responsabilidad y capacidad de dar amor.
Hay gente que no puede cambiar y la vida es corta para reiterar conductas fallidas. Aprendamos como funcionan esas personas tóxicas. El monologuista, sólo habla él, no escucha, es muy aburrido. El autorreferencial, sólo habla de sí mismo y provoca desinterés. Más peligrosos son los que nos aplastan, nos mienten y los que lucran con nuestras necesidades afectivas.
Catálogo de relaciones tóxicas. Se incluyen, entre otros, el parlanchín, el chismoso, el cortante, el culpógeno, el apuñalador, la víctima, el mediocre, el bromista, el matón rencoroso, el mentiroso, el entrometido, el fanático, el presumido, el competidor, el maniático del control, el envidioso, el acusador, el violento y el sabelotodo.
Claves para evitar relaciones tóxicas.
1- Identificar los síntomas que esa compañía nociva nos produce.
2- Quitarles su poder, escapar de ellas, no permitirles el acceso a nuestra intimidad.
3- Si se debe convivir con ellas, abstraerse mentalmente de su presencia y acciones.
4- Simular que se les presta atención cuando, en realidad, se esfuerza por ignorarlo.
5- Neutralizarlo amablemente. Su afán de lastimar decrece si ve que carece de efecto.
6- Focalizarse en las cosas positivas para superar los malos momentos.
7- Tener un identificador de llamadas para evitar el contacto.
8- La actitud positiva es siempre una elección. Así se puede contrarrestarlo.
9- Poner límites y reglas de convivencia.
10- No dejar pasar por alto esas actitudes porque extenderá la toxicidad al ambiente.
Usted también puede ser tóxico. Por eso no haga a los demás lo que no desea que le hagan o mejor todavía: trate a los demás como les gusta ser tratados
4- Simular que se les presta atención cuando, en realidad, se esfuerza por ignorarlo.
5- Neutralizarlo amablemente. Su afán de lastimar decrece si ve que carece de efecto.
6- Focalizarse en las cosas positivas para superar los malos momentos.
7- Tener un identificador de llamadas para evitar el contacto.
8- La actitud positiva es siempre una elección. Así se puede contrarrestarlo.
9- Poner límites y reglas de convivencia.
10- No dejar pasar por alto esas actitudes porque extenderá la toxicidad al ambiente.
Usted también puede ser tóxico. Por eso no haga a los demás lo que no desea que le hagan o mejor todavía: trate a los demás como les gusta ser tratados
Nadie está condenado. El cerebro tiene cambios asombrosos. La neuroplasticidad es la respuesta que el cerebro brinda al estilo de vida. Los que hacen siempre lo mismo obtienen los mismos resultados y traban suempowerment, el poder interior.
Podemos cambiar un vínculo preparándonos, rompiendo con el rol que hasta ahora aceptábamos (salvador, maltratado, perdedor, sumiso). El otro cambiará su postura ya que no encontrará eco. Este cambio de conducta desactivará el poder que posee.
Hay dos palabras poderosas: “Sí” a todo lo que nos da poder de realización, “No” y poner límites a los que fabrican patologías para apoderarse de nosotros. La vida es maravillosa eligiendo buena compañía y huyendo de quienes nos intoxican. Desintoxicarnos es la ciencia que debemos aprender para escaparle a la estupidez.
Se puede hacer inteligente la pasión. Como en el ajedrez somos piezas del tablero social en interacción con otras piezas y con las reglas del juego. Un peón puede ganar una partida si está bien relacionado. El principio clave es que solo no se puede, que formamos parte de grupos cuyo éxito será el nuestro. Aprendamos entonces a generar conductas donde los errores se conviertan en guías del aprendizaje social. El test de la excelencia de nuestro cerebro social es estudiar nuestra producción los grupos en que actuamos. Consolidemos el capital social que creamos en nuestra vida: “dime con quién andas y te diré quién eres, dime quiénes te acompañan y te diré adónde te diriges”.
No sientas culpas, no pongas excusas, no dejes para mañana lo que puedes hacer hoy. Nunca preguntes por quién doblan las campanas, las campanas doblan por ti.
* Horacio Alberto Krell es el CEO de Ilvem. Contador Público y Licenciado en Administración UBA.
14/9/11
13/9/11
Primer assaig amb la plataforma Moodle
Estic encantat de presentar el meu primer assaig amb la plataforma Moodle: el temari del curs 'Comunicació per a la negociació efectiva' que tindré l'honor d'impartir properament.
2/5/11
Per què em costa tant entendre certes coses?
Hi ha coses que no entenc. Potser som més curt que els altres, o potser m'importa la coherència d'una forma que no és normal. Avui a la ràdio surt la Sra. Aguirre, presidenta de Madrid, diguent, a propòsit de la sentència del Suprem sobre les llistes de Bildu, que es tracta de que els terroristes no tenguin representació a les institucions. Que no hi ha d'haver delinqüents a les insttitucions és una cosa amb la que supós que tots hi hem d'estar d'acord, al menys en principi. El que ja no veig tan clar és què vol dir la paraula 'terrorista' en boca de la gent del PP. Es suposa que un terrorista és un delinquent o un còmplice d'un delinqüent. Vol dir la Sra. Aguirre que les persones que van a les llsites de Bildu son delinqüents? Han estat condemnats? Tenen causes pendents amb la justícia? Son còmplices d'algun acte delictiu (assasinats, extorsions, ocultació de criminals, etc.)? Per què si és així, si es tracta vertaderament de delinqüents, el que hauriem de fer seria imputar-los i jutjar-los. Però si no son ni tans sols sospitosos de res més que no sigui compartir idees sobre la sobirania d'un territori o sobre el model d'estat que els cal, llavors no entenc aquesta obsessió de la dreta a impedir que es defensin aquestes idees al lloc on pertoca, que son les institucions.
Una alra cosa és si aquestes persones, un cop elegides, desvien fons a financiar accions delictives. Llavors això si que hauria de ser perseguit per la justícia, però això és un futurible i, de moment, crec que el nostre sistema judicial encara no condemna a ningú pel que pugui arribar a fer en el futur.
Deu ser que jo soc més curt que els altres.
4/1/10
6/3/09
Jocs Solidaris IPI Cooperació
La ONG IPI Cooperació organitza, a Duet Sports Portitxol, una jornada de Jocs Solidaris el proper diumenge 15 de març, de 10:00 a 14:00. Veniu amb els vostres infants a gaudir de les activitats programades: tennis, padel, karts, patins (pels qui en duguin), contacontes, jocs de taula gegants, etc.
IPI Cooperació és una organització que col·labora amb el desenvolupament de projectes educatius a Etiòpia. Els beneficis d'aquesta jornada contribuiran a la construcció d'una escola.
Vos hi esperam a tots!
27/2/09
Quin morro
No ho entenc. Per què aquests personatges diuen que el jutge te mania persecutòria contra el pepé? Per què no diuen, en canvi, que el jutge te mania persecutòria dels presumptes delinqüents? Si ells haguessin fet bondat i no haguessin ficat les mans allà on no tocava, ara no rebríen la clatellada.
El meu germà petit feia el mateix, quan la mare l'enxampava: 'és que em tenen mania!'.
Quin morro que tenen.
El meu germà petit feia el mateix, quan la mare l'enxampava: 'és que em tenen mania!'.
Quin morro que tenen.
12/2/09
Avui, 12 de febrer, no és un bon dia
Collons !!! Direu que és una tonteria, però avui no estic gens content. 46 anys és una xifra molt 're-puta'. No se per quina raó 45 em semblaven 'juvenils' i en canvi 46 em fan sentir com un vellardo. Tant de bò que demà se m'hagi espassat aquesta sensació. Gràcies a tots els qui m'enviau les vostres amables felicitacions, tot i que no em fan sentir gaire millor. Deu ser que, a més de la crisi del petroli, la crisi de les immobiliàries, la 'Cris i la Marta', etc., ara també hi haurem d'afegir la crisi dels 46.
En fi, en vida vostra ...
En fi, en vida vostra ...
12/1/09
Torna a començar
Uep!
Divuit mesos o més han passat des de la darrera vegada que vaig posar-me a escriure en aquestes planes. Divuit mesos en que la meva vida ha canviat d'una manera important. Per fer-ne dos cèntims:
Juny de 2007: Perdem les eleccions municipals d'una manera inapel·lable. La candidatura 'Sumant per Algaida' resulta ser un fracàs. No sabem connectar amb els veins i explicar què pretenem. Els votants identificats amb el nacionalisme suposadament progressista no accepten una proposta de llavor de projecte de unitat de nacionalistes. La desitjada unitat dels vots de UM i PSM resulta ser una entelèquia impossible de realitzar. Son massa grans les diferències. Voler-ho obliterar ha estat una fantasia.
De resultes, el bi-partidisme espanyol s'instal·la a l'Ajuntament d'Algaida. El temps anirà demostrant totes les conseqüències negatives que això portarà: de moment, el grup popular és una calça que es desfà i el batle fa la seva amb dedicació exclusiva. Per no tenir, no te ni la oposició del seu propi grup.
Entre el 2007 i el 2008 és l'any de les desintoxicacions. L'any de centrar-me en la feina de cada día, la que em permet pagar les factures, i deixar de banda qualsevol forma d'activitat política i social. És l'any de l'individualisme 'tout court'. Ja vindran temps millors! Tot i això, la vida et dona sorpreses.
Agost de 2007: Un moment de canvi dramàtic. La separació matrimonial. L'abandó del domicili de Pina. L'allunyament del meu fill a quí més estimo. Un moment ben complicatles conseqüències del qual no les desig a ningú.
Desembre de 2007: Trobar un pis a Palma. Quaranta metres quadrats de restriccions. Tornar a re-construir la estabilitat emocional...
Any 2008: Veig des de la distància la consolidació del projecte d'Entesa. El veig amb sentiments positius d'amistat cap a les persones, a l'hora que no puc evitar la sensació de que tot plegat no te cap mena de futur. Tant de bò que m'equivoqui.
Any 2009: Comença l'any. Conec noves tècniques de comunicació (el facebook, etc.). Tinc noves ganes de recuperar compromisos amb mí mateix, d'escriure i de comunicar. De moment, nom´s n'és la voluntat. A veure si ho feim realitat.
Seguirem en contacte ...
Divuit mesos o més han passat des de la darrera vegada que vaig posar-me a escriure en aquestes planes. Divuit mesos en que la meva vida ha canviat d'una manera important. Per fer-ne dos cèntims:
Juny de 2007: Perdem les eleccions municipals d'una manera inapel·lable. La candidatura 'Sumant per Algaida' resulta ser un fracàs. No sabem connectar amb els veins i explicar què pretenem. Els votants identificats amb el nacionalisme suposadament progressista no accepten una proposta de llavor de projecte de unitat de nacionalistes. La desitjada unitat dels vots de UM i PSM resulta ser una entelèquia impossible de realitzar. Son massa grans les diferències. Voler-ho obliterar ha estat una fantasia.
De resultes, el bi-partidisme espanyol s'instal·la a l'Ajuntament d'Algaida. El temps anirà demostrant totes les conseqüències negatives que això portarà: de moment, el grup popular és una calça que es desfà i el batle fa la seva amb dedicació exclusiva. Per no tenir, no te ni la oposició del seu propi grup.
Entre el 2007 i el 2008 és l'any de les desintoxicacions. L'any de centrar-me en la feina de cada día, la que em permet pagar les factures, i deixar de banda qualsevol forma d'activitat política i social. És l'any de l'individualisme 'tout court'. Ja vindran temps millors! Tot i això, la vida et dona sorpreses.
Agost de 2007: Un moment de canvi dramàtic. La separació matrimonial. L'abandó del domicili de Pina. L'allunyament del meu fill a quí més estimo. Un moment ben complicatles conseqüències del qual no les desig a ningú.
Desembre de 2007: Trobar un pis a Palma. Quaranta metres quadrats de restriccions. Tornar a re-construir la estabilitat emocional...
Any 2008: Veig des de la distància la consolidació del projecte d'Entesa. El veig amb sentiments positius d'amistat cap a les persones, a l'hora que no puc evitar la sensació de que tot plegat no te cap mena de futur. Tant de bò que m'equivoqui.
Any 2009: Comença l'any. Conec noves tècniques de comunicació (el facebook, etc.). Tinc noves ganes de recuperar compromisos amb mí mateix, d'escriure i de comunicar. De moment, nom´s n'és la voluntat. A veure si ho feim realitat.
Seguirem en contacte ...
10/6/07
Post electoral
Les previsions s'han complit: El bipartidisme s'ha instal·lat a l'ajuntament d'Algaida. Ens esperen quatre anys de bronques, de crispació, de divisió. Ningú no ha guanyat, tot i que a alguns els ho sembli. No passa res. Aquestes pedres aguantaran tot això i més. Les persones, també.
L'únic que em sap greu és el desenmascarament d'alguns 'demòcrates'. Persones que fins ara semblaven ser els meus amics i que de cop i volta em giren l'esquena quan em veuen pels carrers. Aquesta és la tolerància dels dogmàtics: si no estas amb ells estas contra ells. Com Aznar. Cap diferència.
En una societat madura, les persones es saluden, encara que combreguin amb idees diferents. Volem pluralisme o volem clons uniformats com a les novel·les d'Orwell, o com a la Xina de Mao? No m'extranya que aquestes persones es trobin tan a gust sota la dogmàtica dels comunistes.
Però la defensa de la terra és una altra cosa.
No la defensa del meu corralet. No la defensa de la meva finca. No la defensa dels meus dominis. D'això en diuen aristocràcia medieval.
El país és una altra cosa.
L'únic que em sap greu és el desenmascarament d'alguns 'demòcrates'. Persones que fins ara semblaven ser els meus amics i que de cop i volta em giren l'esquena quan em veuen pels carrers. Aquesta és la tolerància dels dogmàtics: si no estas amb ells estas contra ells. Com Aznar. Cap diferència.
En una societat madura, les persones es saluden, encara que combreguin amb idees diferents. Volem pluralisme o volem clons uniformats com a les novel·les d'Orwell, o com a la Xina de Mao? No m'extranya que aquestes persones es trobin tan a gust sota la dogmàtica dels comunistes.
Però la defensa de la terra és una altra cosa.
No la defensa del meu corralet. No la defensa de la meva finca. No la defensa dels meus dominis. D'això en diuen aristocràcia medieval.
El país és una altra cosa.
7/5/07
PER UN SENTIT CLÀSIC DE LA PARAULA 'POLÍTICA'
Fer política és alguna cosa més simple que el que molts es pensen. Que volem que faci, un polític? Potser que tengui cura de la seguretat? Potser que vigili pel benestar públic? D’acord, i això, que no ho feim tots?
Fa quatre anys, quan la meva cara va sotir damunt una propaganda electoral, un jove d’algaida em va dir: o ets polític? I jo li vaig contestar: o tu no ho ets?
Per què vos cont això? Avui en dia els polítics tenim mala premsa. La mateixa paraula ‘política’ massa sovint és sinònim de corrupció, aprofitament personal de recursos públics, enxufismes, etc. Fins i tot algún polític mallorquí ha arribat a dir que la corrupció forma part de la naturalesa humana (¡). Jo crec que hem anat devaluant la paraula ‘política’ fins a un punt que la mateixa paraula ja no significa el que significava abans. Tots recordam aquell famós consell d’aquell senyor que va manar tant durant tants d’anys: ‘Usted haga como yo y no se meta en política’.
Fer política vol dir fer que poble funcioni, com fer mecànica vol dir fer que les màquines funcionin. I el poble son les persones, homes i dones que conviuen, es troben pels carrers i conversen i interactuen uns amb els altres.
Era devers l’any 76, i un nin de 12 anys que vivia a ciutat, tot i ser un nin, començava a tenir inquietuts pròpies de l’adolescència. L’època d’obertura havia duit a les papereries un grapat de revistes que ensenyaven allò que no s’havia vist abans i que a un nin de 12 anys li picava la curiositat per conèixer. Un dia, el nin va pegar estirada a una d’aquelles revistes i sortí a còrrer, tot s’ha de dir, mort de por de que l’agafàssin. Les hormones pesaven més que el cervell. Un home que passava per allà l’agafà del braç i li va dir: ‘això no es fa, torna el que has agafat’. Aquell home, potser sense pensar-ho, li va fer un regal inapreciable al nin: havia fet política: li havia donat una lliçó. Havia posat el seu petit gra d’arena a favor de la seguretat.
Tots hem estat nins i hem corregut per plaça sense pensar en els perills. I a tots algú ens ha dit: vigila els cotxes, compte a caure. I ara que som grans, ho seguim fent amb els nins I nines que juguen pels nostres carrers, no importa si son fills nostres o del veinat. Això és fer política.
Només aquells que deixarien que un nin travessés un carrer sense avisar-lo, només aquell que veu algú que cau i passa de llarg tot dient: ja es fotrà, només aquell no fa política.
La resta, tots noltros sense excepció, tots feim política: contribuim a l’educació dels nostres nins i nines per tal que arribin a grans amb seny i coneixement. Digau-me: hi ha millor manera de lluitar contra la delinquència o contra la inseguretat?
Fer política és ajudar a construir un poble on els nostres fills creixin amb garantíes pel futur: que tenguin seguretat, que puguin anar a escola, que tenguin un metge a prop, que puguin tenir un habitatge a un preu raonable, que tenguin oportunitats de trobar feina i construir-se un porvenir digne i pròsper, i que finalment fcin pels seus fills allò que noltros feim pels nostres i allò que els nostres pares han fet per noltros.
No ens calen grans projectes ni grans promeses electorals, per convertir-nos en polítics. A mí em basta amb continuar fent el que tots noltros feim cada dia: procurar tenir seny i prudència i poder-nos mirar cada matí en el mirall sense tenir vergonya de noltros mateixos. Qué més podem demanar?
3/5/07
23/4/07
ENTREVISTA. MATEU CRESPÍ
ENTREVISTA. MATEU CRESPÍ. NÚMERO SEIS DE LA LISTA DE UM Y EX CANDIDATO DEL PSM
´No soy la Janer de UM; no he hecho un trasvase ideológico ni soy una figura mediática´
"Confío en que UM no pacte con el PP, pero no lo hablé con Munar; no puedo condicionar mi presencia a lo que ocurra después"
VIRGINIA EZA. PALMA.
Mateu Crespí ha sido el fichaje estrella de Maria Antònia Munar para la candidatura de UM al Parlament. Hace un año, era el candidato al Govern por el PSM, tras ganar las primarias del partido con el sector renovador. Poco después, los oficialistas del PSM derrotaban a los renovadores en su Congreso y acordaban impulsar una coalición con EU-EV y ERC. Crespí dimitió y abandonó el partido, creando Entesa junto a otros renovadores. Ahora, sostiene que no se ha movido ideológicamente a pesar de su entrada como independiente en el sexto puesto de la lista de UM.
-¿Esperaba las críticas de su actual partido, Entesa?
-Entesa es mi partido y le comuniqué mi decisión. Hablamos tranquilamente y estoy seguro de que con los amigos que tengo ahí todo seguirá igual. Yo estoy donde he estado siempre. Desde el momento en el que Entesa decidió no presentarse a las elecciones, mi decisión es absolutamente personal. En la lista de UM, defiendo los valores principales de Entesa, que son el mallorquinismo político, pero sin pretender representar a Entesa dentro de UM, que quede claro.
-La Ejecutiva de Entesa analizará si adopta medidas respecto a usted. ¿Teme la expulsión?
-Mi decisión ha sido personal y no ha estado vinculada a Entesa.A mí lo que me interesa es que Entesa per Santa Eugènia gane las municipales y que las listas que respaldo tengan buenos resultados. Evidentemente si me expulsan lo sentiré. Quiero seguir militando en Entesa.
-¿Cuándo y con qué le convenció Munar?
-Me planteó la posibilidad de ir en la lista el viernes por la tarde y me habló del proyecto de UM, en el que tiene cabida la gente que piensa como yo y con el que me puedo sentir cómodo. Munar quiere una apertura de UM, sumar distintas sensibilidades.
-¿Le sugirió que se afiliara a UM?
-No. Sabe que mi partido es Entesa. Hablamos sobre el proyecto global de UM, con el que he mantenido buenas relaciones durante doce años en Santa Eugènia.
-¿Era consciente de que la aparición de su cara en la candidatura de Munar resultaría como mínimo efectista?
-Me ha sorprendido la repercusión. Sabría que saldría mi nombre, pero no que ocuparía grandes titulares. Cuando Munar me propuso ir en la candidatura, pregunté qué compañeros de viaje tendría. Es una lista renovada que representa el futuro de UM. Mi incorporación puede ayudar a esa apertura hacia un nacionalismo muy amplio.
-¿Se siente el Maria de la Pau Janer de UM?
-No. Yo he hecho un movimiento coherente, sin ningún trasvase ideológico, entrando en una lista en la que me dejan defender mis ideas y con gente con la que tengo muchos más puntos en común que desacuerdos. Ni he hecho un trasvase ideológico ni soy una figura mediática como Janer. Soy otro tipo de político.
-¿Qué hará si UM pacta tras las elecciones con el PP?
-Lo sopesé. Confío en que no se reedite ese pacto, pero soy consciente de la fuerza de cada uno. No sé lo que haría, lo tendría que analizar, aunque evidentemente yo no estoy cómodo con el PP. Este tema no lo traté con Munar. No puedo entrar en una lista condicionando mi presencia a lo que se pueda hacer en el futuro. De todos modos, mi visión es más amplia, es una visión de país.
-Fue candidato al Govern por el PSM. ¿Se pueden sentir traicionados los que le apoyaron en su antiguo partido?
-Habrá gente decepcionada, pero estoy convencido de que muchos lo entenderán. Gané unas primarias para ser candidato, los que me apoyaban respaldaban lo mismo que yo y eso se ha traicionado ante un pacto con un partido español, como es EU.
-Ha saltado usted del nacionalismo progresista al nacionalismo de derechas. ¿Tan débil es la línea que separa a ambos?
-Yo no me he movido ideológicamente ni me lo han pedido. Soy un nacionalista progresista, en la línea de la socialdemocracia que defendía en el PSM, y sigo igual. En la candidatura de UM tengo compañeros de viaje que se sienten cerca de esta posición ideológica. UM está haciendo un esfuerzo para lograr la centralidad y eso no se hace en un día.
´No soy la Janer de UM; no he hecho un trasvase ideológico ni soy una figura mediática´
"Confío en que UM no pacte con el PP, pero no lo hablé con Munar; no puedo condicionar mi presencia a lo que ocurra después"
VIRGINIA EZA. PALMA.
Mateu Crespí ha sido el fichaje estrella de Maria Antònia Munar para la candidatura de UM al Parlament. Hace un año, era el candidato al Govern por el PSM, tras ganar las primarias del partido con el sector renovador. Poco después, los oficialistas del PSM derrotaban a los renovadores en su Congreso y acordaban impulsar una coalición con EU-EV y ERC. Crespí dimitió y abandonó el partido, creando Entesa junto a otros renovadores. Ahora, sostiene que no se ha movido ideológicamente a pesar de su entrada como independiente en el sexto puesto de la lista de UM.
-¿Esperaba las críticas de su actual partido, Entesa?
-Entesa es mi partido y le comuniqué mi decisión. Hablamos tranquilamente y estoy seguro de que con los amigos que tengo ahí todo seguirá igual. Yo estoy donde he estado siempre. Desde el momento en el que Entesa decidió no presentarse a las elecciones, mi decisión es absolutamente personal. En la lista de UM, defiendo los valores principales de Entesa, que son el mallorquinismo político, pero sin pretender representar a Entesa dentro de UM, que quede claro.
-La Ejecutiva de Entesa analizará si adopta medidas respecto a usted. ¿Teme la expulsión?
-Mi decisión ha sido personal y no ha estado vinculada a Entesa.A mí lo que me interesa es que Entesa per Santa Eugènia gane las municipales y que las listas que respaldo tengan buenos resultados. Evidentemente si me expulsan lo sentiré. Quiero seguir militando en Entesa.
-¿Cuándo y con qué le convenció Munar?
-Me planteó la posibilidad de ir en la lista el viernes por la tarde y me habló del proyecto de UM, en el que tiene cabida la gente que piensa como yo y con el que me puedo sentir cómodo. Munar quiere una apertura de UM, sumar distintas sensibilidades.
-¿Le sugirió que se afiliara a UM?
-No. Sabe que mi partido es Entesa. Hablamos sobre el proyecto global de UM, con el que he mantenido buenas relaciones durante doce años en Santa Eugènia.
-¿Era consciente de que la aparición de su cara en la candidatura de Munar resultaría como mínimo efectista?
-Me ha sorprendido la repercusión. Sabría que saldría mi nombre, pero no que ocuparía grandes titulares. Cuando Munar me propuso ir en la candidatura, pregunté qué compañeros de viaje tendría. Es una lista renovada que representa el futuro de UM. Mi incorporación puede ayudar a esa apertura hacia un nacionalismo muy amplio.
-¿Se siente el Maria de la Pau Janer de UM?
-No. Yo he hecho un movimiento coherente, sin ningún trasvase ideológico, entrando en una lista en la que me dejan defender mis ideas y con gente con la que tengo muchos más puntos en común que desacuerdos. Ni he hecho un trasvase ideológico ni soy una figura mediática como Janer. Soy otro tipo de político.
-¿Qué hará si UM pacta tras las elecciones con el PP?
-Lo sopesé. Confío en que no se reedite ese pacto, pero soy consciente de la fuerza de cada uno. No sé lo que haría, lo tendría que analizar, aunque evidentemente yo no estoy cómodo con el PP. Este tema no lo traté con Munar. No puedo entrar en una lista condicionando mi presencia a lo que se pueda hacer en el futuro. De todos modos, mi visión es más amplia, es una visión de país.
-Fue candidato al Govern por el PSM. ¿Se pueden sentir traicionados los que le apoyaron en su antiguo partido?
-Habrá gente decepcionada, pero estoy convencido de que muchos lo entenderán. Gané unas primarias para ser candidato, los que me apoyaban respaldaban lo mismo que yo y eso se ha traicionado ante un pacto con un partido español, como es EU.
-Ha saltado usted del nacionalismo progresista al nacionalismo de derechas. ¿Tan débil es la línea que separa a ambos?
-Yo no me he movido ideológicamente ni me lo han pedido. Soy un nacionalista progresista, en la línea de la socialdemocracia que defendía en el PSM, y sigo igual. En la candidatura de UM tengo compañeros de viaje que se sienten cerca de esta posición ideológica. UM está haciendo un esfuerzo para lograr la centralidad y eso no se hace en un día.
21/4/07
Algaida
Algaida
S'Institut paga un lloguer de 6.000 euros mensuals del local de la tercera edat
El PSOE i UM demanen explicacions a Puig i al PP local per aquest «malbaratament»
Aquest local del carrer Lladoner ha estat llogat per s'Institut.
S'Institut paga un lloguer de 6.000 euros mensuals del local de la tercera edat
El PSOE i UM demanen explicacions a Puig i al PP local per aquest «malbaratament»
Aquest local del carrer Lladoner ha estat llogat per s'Institut.
JOAN SOCIES. Algaida.S'Institut paga un lloguer de 6.000 euros cada més per un local de prop de 550 metres quadrats, propietat d'un constructor del municipi i destinat a la gent gran d'Algaida. Així ho denuncià el grup de consellers del PSOE al Consell, i el candidat a la batlia d'Algaida per UM, Pere Fullana, davant «l'aberració» que suposa aquest contracte que «suposa un gran malbaratament de doblers públics i que és sospitós que serveixi per donar tants de doblers a un senyor que ajuda la campanya del PP», així ho assegurava Antoni Alemany, del PSOE. Aquest també manifesta que «creiem que primer s'escollí el local i després s'ha vestit l'expedient adequat al local. A més, tan sols es presentà un expedient d'aquest constructor, molt pròxim al PP local». Per la seva banda, Fullana (UM) assenyala que «crec que el PP d'Algaida ens ha d'explicar el preu del local de la gent gran». El candidat d'UM també assenyala que «fent números rodons es calcula que la jugueta del PP per la nostra associació suposarà el pagament de 6.000 euros mensuals, durant cinc anys, és a dir: 72.000 euros any». Els socialistes també consideren impresentable que «s'hagi donat a dit aquest local per un lloguer de 6.000 euros mensuals», també s'ha de dir que els preus dels lloguers de locals comercials dels mateixos metres i ubicats en zones més cèntriques del poble superen de poc els 1.000 euros mensuals.
«Estam parlant d'una aberració, el fet de pagar 6.000 euros mensuals durant cinc anys, prorrogables a cinc més i amb una opció de compra d'un milió d'euros», tot això sense tenir en compte la revalorització de cada any de l'IPC. Així, a més dels 6.000 euros mensuals durant cinc anys, fet que suposa uns 360.000 euros i la pròrroga de cinc anys més, fan un total de 720.000 euros cal afegir l'opció de compra per un milió d'euros. Tant els socialistes com Pere Fullana d'UM recorden que ja fa uns mesos va haver-hi uns primers moviments per situar gent pròxima al PP dins la junta de la tercera edat. Fullana diu que és «una associació que el darrer any ha estat fortament empesa per les pressions manipuladores, d'un sector important del PP en el poble». Avui hi ha una jornada de portes obertes en el local i el PSOE acusa «el PP i Rosa Puig d'organitzar un acte al centre quan encara no ha estat adjudicat». Va sortir a concurs el passat març i encara ara no ha sortit al BOIB l'adjudicació del centre.
Rosa Puig assenyala que no ha de justificar les inversions al poble
Declaracions importants avui al Diari de Balears. La candidata del PP a la batlia d'Algaida diu que no ha de justificar una inversió. Home! Jo crec que una persona gestiona recursos econòmics que no son seus ho ha de justificar ABSOLUTAMENT TOT. Aquest és el compromís de responsabilitat d'un gestor: un col·lectiu de persones confíen i depositen en les seves mans uns doblers per què el gestor en faci un ús correcte i en doni comptes. Això passa tant a l'empresa privada com a les institucions. Quan diu la Sra. Puig que "aquest local no costa cap dobler a l'Ajuntament ni a tots vosaltres, és s'Institut el que fa la inversió", sembla com si fos ella qui posa els doblers de la seva butxaca. O es que els doblers de s'Institut no son també de tots els ciutadans, inclosos els algaidins?
M'encanta que la gent gran tengui un local: que el puguin gaudir per molts d'anys (i que el puguem arribar a gaudir també noltros!) però cal pensar: primer, que un local com aquell es podría haver llogat per molt menys si ens adjustam als preus del mercat i, segon, que amb el que ens hauria sobrat podriem haver fet moltes altres coses bones per a la gent d'Algaida, per exemple, quants assistents socials es podrien haver contractat per ajudar a la gent gran millorar la seva qualitat de vida?
Tant de bò tots els polítics treballin per fer millor la vida de la gent, però fer aquest tipus de comentaris, declaracions i promeses només ajuda a augmentar la desconfiança que la gent del carrer ja te davant els qui es dediquen a això de la política.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)