Aguanta’m
els ous mentre violo la teva muller
Lluís Segura
L’escena té lloc a la Rússia del segle XIV, baix
l’ocupació dels mongols. Un pagès i la seva esposa caminen per un camí de terra
tot enfangat. Aleshores, passa un guerrer mongol a cavall, s’atura al costat de
la parella i li comunica al pagès que pensa violar a la seva esposa davant dels
seus ulls i, a més, afegeix: “però com que al terra hi ha molt de fang, mentre
violo a la teva dona, tu hauràs d’aguantar-me els testicles per tal de no
sollar-me’ls”. Així ho fa i, un cop ha acabat la feina, sense cap compassió cap
a la dona, el mongol es ferma els calçons, munta al cavall i se’n va; el pagès
es fot a riure i a pegar bots d’alegria. “Com pot ser que estiguis tan content
quan aquest maleït mongol m’ha violat de forma tan brutal just al davant teu?”,
li etziba la dona. Aleshores el pagès li contesta: “És que l’he ben fotut, a
aquest mongol. No se n’ha sortit. Li he omplert els ous de fang!”.
Aquest acudit, que conta Slavoj Zizek, reflecteix molt
clarament la situació en què ens trobam els mallorquins davant el Govern
espanyol: no feim res més que posar-los una mica de fang als ous mentre
continuen malbaratant, evidentment no les nostres dones, però si la nostra
economia i la nostra riquesa.
Fent servir l’analogia, els mallorquins som una mica
com el pagès de l’acudit; la nostra terra, com la dona del pagès i el Govern espanyol,
com el guerrer mongol. Com s’entén, això? Zizek diu que deu ser la suposada
superioritat moral dels qui ens auto-definim com a progressistes el que ens duu
a aquesta paradoxa, la mateixa que va ennuvolar Unamuno quan etzibà als
falangistes: “Venceréis, però no
convenceréis!”
Vol dir que això és tot? No sens acudeix res més? Ens
hem de conformar a protestar, des del púlpit de la raó, mentre els mongols de
l’altiplà ens saquegen el nostre país? Ens hem de conformar davant dels que no
tenen raó, no convencen, però que igualment ens foten l’ànima?
Tenim un deure i una obligació davant dels nostres
conciutadans: trobar la manera de fer una passa més. Fins ara, els mallorquins
no hem fet no hem fet res més que enviar missatgers a Madrid per demanar
almoina en forma de subvencions, descomptes, etc. Poc més o manco el mateix
efecte que embrutar de fang els ous d’Espanya. I jo em demano: “Per què no
provam de fer una passa més? Què ens inhibeix de reafirmar-nos com a país? Què
s’ha de menester per superar els “i tanmateix” que tan mal ens ha fet?”
La dignitat del nostre país no es pot reduir a sumar
més o menys vots, si no a ser fidels al que representa formar part d’un poble
envaït per la força de les armes, maltractat, espoliat, colonitzat i sotmès al
menyspreu continuat de la nostra llengua, de la nostra cultura i dels nostres
furs. I això vol dir deixar-nos d’aritmètiques tacticistes i de càlculs de
probabilitats.
Sisplau
deixem de reconfortar-nos en la complaença de qui se creu superior pel simple
fet que té la raó del seu costat. No ens serveix de res tenir raó si són ells
els violadors. Si ells són els vencedors i nosaltres els vençuts. Tenir la raó
no és més que fang als ous dels nostres mongols particulars. Em sembla que comença
a ser hora que ens adonem que allò vertaderament important és tallar-los-els. Algú
s’hi apunta?
