Esquerra Republicana de Catalunya és un partit amb 85
anys d’història, 85 anys en què ha viscut moments millors i pitjors, però
sempre mantenint una línia continuada de creixement. A Mallorca, Esquerra
Republicana es constituí el 1988. Inicialment, l’Esquerra Republicana
perifèrica naixia amb voluntat de ser testimonial: no pretenia competir per
l’espai polític ocupat pel mallorquinisme polític, tan sols volia evidenciar les
contradiccions de les forces anomenades nacionalistes respecte del concepte d’unitat
nacional.
La primera raó de ser d’Esquerra Republicana, a les
Illes Balears, rau en la defensa de la nació completa, la Catalunya Gran o
Països Catalans, com prefereixen denominar-la des de diferents sectors. La
llengua o la cultura, sí, però no només aquestes, també l’economia i una manera
pròpia d’entendre els espais de socialització i d’estar “en el món”,
justifiquen l’existència d’Esquerra Republicana més enllà del Principat. No
debades Esquerra Republicana és l’única organització que té implantació a tots
els territoris de parla catalana, des del País Valencià fins a la Catalunya francesa.
Per això, per insistir en una tesi que els mateixos pares
de la Constitució espanyola van tenir bona cura de prohibir – l’article 145
prohibeix explícitament la constitució d’ens polítics supra-autonòmics -
Esquerra Republicana encara és vista des d’alguns sectors com un “anatopisme”,
una organització que està “fora de lloc”.
Malgrat això, ningú no pot negar que hi ha una demanda
social que justifica l’existència d’una força política com Esquerra Republicana
a les nostres illes. Esquerra Republicana hi és per recordar a la societat
illenca que, ens agradi o no, compartim una manera de ser i d’estar en el món
que no és en absolut la castellana; per denunciar que, els agradi o no, totes
els poders econòmics illencs es veuen forçats a competir en condicions
desiguals pel fet simple i inqüestionable que tenen un estat –l’espanyol – que
els juga a la contra; per acusar un Estat espanyol que no només no ens estima,
si no que ens menysté fins a límits vergonyants; per denunciar que només ens
volen per la nostra capacitat de generar riquesa; per acusar-los que els importa
un pebre que les illes s’enfonsin sota la pressió de 26 milions de turistes si
amb això hi tenen a guanyar; per dir un cop i un altre que el model autonòmic
no és més que un reflex de la ideologia paternalista que ens considera menors
d’edat per decidir el nostre destí; per recordar que només en el si de la gran
nació, la Catalunya Gran formada pel Principat, el País Valencià i les Illes
podrem tenir garantida la nostra dignitat com a societat però també com a
individus.
Esquerra Republicana és, avui, més necessària que mai.
El model de l’Estat de les Autonomies està esgotat, no té cap credibilitat ni
és econòmicament viable. A més, com ja s’ha dit, Espanya ni té remei ni està
disposada a fer cap mena d’autocrítica: després dels quatre anys més sagnants que
hem hagut de patir, encara hem d’aguantar que un impresentable com el ministre
espanyol d’economia ens amenaci i ens insulti, acusant Catalunya, País Valencià
i Illes Balears de ser els culpables que els comptes no surtin, obliterant el
desgavell econòmic i financer que han provocat els successius governs centrals,
un desgavell que ha situat Espanya com un estat en fallida i sense cap
viabilitat.
Hi ha una creixent demanda social d’una força política
sobiranista forta a les illes. Esquerra Republicana és sensible a aquesta
demanda i assumeix amb coratge el repte de donar-li resposta. Sabem que no som
els únics, que cada cop serem més. Això ens encoratja per partida doble. Hi som i hi serem per tot allò que la societat
del nostre país ens necessiti i ens reclami.
