21/1/07

Perspectives del nacionalisme mallorquí a Algaida, Pina i Randa


El proper mes de maig suposarà una fita important en la història recent del govern algaidí: es tanca un cicle, el del batle Jaume Jaume, marcat en els darrers anys per l’esgotament tant del seu projecte municipal com del de la oposició, pràcticament inexistent. Aquesta darrera legislatura municipal ens ha duit escenes dignes de recordar: la retirada del PSM del pacte tripartit inicial PSOE-PSM-UM, la dimissió del cap de la llista popular poques setmanes després de les eleccions del 2003, la sortida d’una regidora socialista de l’equip de govern, uns i altres per diverses raons, el cert és que tots els grups polítics s’han vist afectats, d’una manera o altra, pel virus de l’esgotament.

Aquest esgotament de projectes i de persones ens fa esperar les properes eleccions amb la percepció que es fa necessària una renovació important a tots els nivells. El poble sembla avorrit de les mateixes cares i, el que és pitjor, sembla avorrit de que no passi res.

Però passar, passa. Si més no, les darreres setmanes hem vist la presentació del nou candidat del PSOE, un jove professionalment molt preparat, seriós amb la feina i simpàtic amb les persones venguin d’allà on venguin. La cordura sembla imposar-se en una agrupació socialista on els rumors de lluites internes eren una constant des de fa temps. La saba nova potser auguri el re sorgiment de la il·lusió en els electors socialistes. Per la seva banda, un PP que ha exercit el govern de la Comunitat i que ha permès que alguns dels nostres veïns hagin experimentat i desenvolupat l’experiència del govern i de la gestió d’una forma que, sens dubte, haurà de repercutir en les llistes que el partit conservador presenti properament. La Consellera nascuda a Algaida, tot i que algunes veus lamenten la seva presència minsa pels nostres carrers, n’ha aprés, i molt, i te els medis per desembarcar amb força dins la propera campanya electoral.

Així les coses, els dos partits amb seu a Madrid tenen molts de trumfos per esperar obtenir una majoria important a l’ajuntament. Mentrestant, la pregunta és: què passa amb les altres dues formacions, UM i el PSM?

Unió Mallorquina va col·locar un regidor a l’equip de govern. Sense disposar de l’aparell d’una militància dinàmica i organitzada a l’agrupació municipal, molta ha estat la feina desenvolupada pel seu regidor aquests quatre anys i just és reconèixer-ho. És un enigma, tanmateix, fins on arribaran els rendiments d’aquesta tasca quasi solitària davant l’empenta dels dos grans.

Pel que fa al PSM, per molt que aquest partit disposa d’una militància considerable a Algaida, a l’hora de la veritat, sembla que sempre hi ha alguna tasca per davant de l’acció política. A més, l’entrega de la seva direcció central a mans d’una ‘nomenklatura’ comunista sense presència ni objectius a Algaida i la incertesa de cap on volen anar perjudica greument les esperances d’aquest partit de repetir en la consecució de l’únic regidor a que poden aspirar.

Desaparèixer o treure, com a màxim, un regidor, semblen les úniques alternatives per als dos partits nacionalistes. Tot sembla a punt, després dels darrers governs de coalició, per a un govern en solitari a Algaida, ja sigui del PP o del PSOE. Això, o els líders naturals d’aquest tercer espai nostre, nacionalista i mallorquí troben el camí i el seny per bastir una alternativa unificada, generosa i d’ample espectre per la defensa del nostre poble i del nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada