Candidats

Em cau bé, en Xesc Miralles. És tal com el descriu l'amic Pere Fullana avui al Balears (11 de febrer de 2007): jove, professional, simpàtic, amb molta empenta. Ja era hora que el PSOE algaidí es transformàs de d'alt a baix i donàs la merescuda jubilació als projectes esgotats. El poble bé s'ho mereix.

També em cau bé, s'ha de reconèixer, la consellera Puig: també és jove, simpàtica i, a més, n'ha aprés molt, en aquests anys d'exercici de la gestió del govern. Les males llengues diuen que d'ençà que 'és cosa' se la veu poc, per Algaida. Això no l'ha de preocupar. Desembarcarà quinze dies abans amb tot l'exèrcit propagandístic del seu partit i aquesta sensació desapareixerà com la boira a les onze.

Amb aquests dos candidats, la campanya de les municipals te garantit l'èxit i l'interès. Tant l'un com l'altre tenen molts trumfos en les seves mans per atreure les simpaties dels 'no-alineats', per dir-ho d'alguna manera. Caldrà veure, a més de les seves qualitats personals, que les tenen, què aportaran en el camp dels projectes i de les idees per tal de fer millor la vida dels nostres veïns.

Unes eleccions en clau bipartidista, pel que sembla, a menys que desperti una tercera força, cosa poc probable, que prengui posició i impedeixi una majoria absoluta que, per bones que siguin les persones, sempre acaba esclafada pels aparells de partit amb obediència centralitzada.

Com diu l'opinador, només queden quinze setmanes per les eleccions. Convé que ens llevem les puces de damunt i pensem amb responsabilitat què cal fer per tal d'articular un projecte de govern municipal focalitzat en els problemes i necessitats dels nostres veïns. Si els nacionalistes no ens arreplegam al voltant d'un sostre comú, llavors és que ens mereixem desaparèixer del mapa polític. La pregunta és: quí, amb el cap damunt les espatlles, voldrà ser el gall d'aquest galliner?