Avui el Diari de Balears ve amb dos articles d’opinió que parlen de l’espai nacionalista a Mallorca, d’aquest tercer espai que resulta després de descomptar els dos partits espanyols majoritaris. Molts son els comentaristes que han afegit, darrerament, les seves aportacions a aquest debat. Molts d’ells coincideixen a destacar que el sentiment i la vivència nacionalista a Mallorca te un arrelament important. No formen part d’aquest grup, tanmateix, els dos articulistes d’avui. Prunés i Llauger coincideixen a subratllar una feblesa i una debilitat que resulta mal d’entendre si del què es tracta és d’encoratjar uns suposats futurs electors.
Una de les raons que expliquen la perspectiva de feblesa que amb què els dirigents del Bloc contemplen el tercer espai rau en la seva insistència a deixar fora de joc a, probablement, més de la meitat dels interessats en treballar per l’autogovern de Mallorca. Obliden, no se si deliberadament, que el nacionalisme és, per tot arreu, una reivindicació de les classes mitjanes emergents, classes que potser veuen amb una certa desconfiança posicionament potser extrems. El PSM, durant molts dels darrers anys, va entendre que només des de la centralitat en qüestions socials es podia créixer i aspirar a ser una opció de govern. Tanmateix, tots els esforços en aquest sentit es van llençar el dia que es va decidir que qualsevol excusa era bona per tal de desfer-se d’una part, quasi la meitat, del partit que resultava molesta per als interessos personals de la cúpula.
El que l’electorat d’aquesta comunitat sap, avui, és que ens trobam davant els darrers crits i alens de dos essers ferits de mort per les seves pròpies urpes. Esquerra Unida i el PSM son dos organismes que han decidit suïcidar-se i que demanen a una part de la societat que es suïcidi amb ells. Òbviament, a més d’irresponsable, és estúpid pensar que algú amb dos dits de seny els segueixi en la seva caparruda marxa cap al precipici.
Ni el PSM ni ningú te el monopoli del messianisme. Només els folls s’entesten en crides apocalíptiques davant amenaces de molins de vent. El seny, al contrari, ens obliga a la generositat i a visions a mig i llarg termini molt més obertes i per damunt de prejudicis personals. El tercer espai ha de ser prou ample per què s’hi sentin còmodes tant els nacionalistes de dretes com els d’esquerres. I així és la gent d’aquest país, per molt que quatre il•luminats insisteixin en dir el contrari. Potser alguns líders aferrats a interessos personals preferiran ser cap de rata abans que cua de lleó, però la crida del Tercer Espai és a la majoria social d’aquest país i, aquesta, ja fa temps que ha posat a cadascú en el seu lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada