Sobirania i Progrés

A Mallorca fa uns dies es va presentar un manifest de suport a una plataforma anomenada ‘Sobirania i progrés’, la plana web de la qual és http://www.sobiraniaiprogres.cat/.

Aquesta plataforma, encapçalada per personalitats catalanes com l’actor i director Joel Joan o el professor de dret Hector López Bofill, preten aconseguir un número d’adehsions que els permeti:

1. Proposar una Iniciativa Legislativa Popular (500.000 signatures) al Parlament de Catalunya per fer un referèndum d'autodeterminació
2. Defensar l'Objecció Fiscal a l'Estat espanyol per aconseguir que la Generalitat recapti tots els nostres impostos i posi fi a l'espoli fiscal
3. Treballar per la internacionalització del procés cap a la sobirania dels Països Catalans i el suport d'altres nacions (Montenegro, Escòcia, el Quebec...)

Aquesta iniciativa, a la qual jo personalment vaig saludar amb satisfacció fa mesos en la mesura que representa un esforç fet a un país germà per tal d’aconseguir la seva maduresa, ara és presentada a Mallorca amb renovada il·lusió pels defensors d’aquesta entelèquia anomenada ‘Països Catalans’.

La utopia del ‘pan catalanisme’ ha estat present, amb major o menor força, des de fa dècades, de manera especial a les Illes Balears i al Pais Valencià, però la realitat és que a Catalunya pràcticament ningú no hi te el més mínim interés, al contrari, és una idea incòmoda.

Vegem, per exemple, el que escriu el professor López Bofill al seu llibre ‘La independència i la Realitat’ publicat per l’Editorial Moll de Palma el 2004: ‘... el primer que cal suibratllar és que la proposta que aquí es defensa és una proposta esencialment democràtica, basada en la creença d’una majoria conscient, o subterrània, favorable a la proposta de la creació d’un nou Estat català.’ (p. 129).

A Catalunya quasi ningú no en parla, de Països Catalans, per molt que es publiquin alguns llibres amb títols com aquest. El professor López Bofill ho veu clar: ‘...amb la independència fulgurant de Catalunya, els espanyols es revengessin no contra el Principat (que ja donarien per perdut), sinó acarnissant-se amb les minories catalanistes que quedessin al País Valencià o a les Balears. La represàlia per a valencians i illencs potser seria brutal i serien ells qui patirien el renaixament del fantasma de Bòsnia.’ (p. 131)

A Mallorca el nacionalisme ha de fer el seu propi camí. Els nacionalistes ens podem sentir solidaris amb esforços de construcció nacional semblants, ja sigui a Montenegro o al Principat. Però no hem de perdre ni per un moment la perspectiva de la nostra realitat: el nostre camí és només nostre. No podem ni confiar que països germans ens venguin a donar ni el més petit suport. Si volem peix, ens haurem de banyar el cul.