Ho diré sense preliminars: el model econòmic basat en el turisme que patim els habitants de les Illes Balears és una estafa. Malgrat els mantres que els grans portaveus de les patronals i tota la seva caterva de seguidors vénen repetint, sense fonament, any rere any, el negoci del turisme no ha servit per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes de les Balears. Al contrari: l’ha empitjorat: La immensa riquesa generada no ha fet altra cosa que augmentar la bretxa entre els que guanyen més i els que guanyen menys.
Any rere any, mentre les xifres de l’IPC ens fan creure en el mite de la prosperitat, creix el número de persones que viuen al llindar de la pobresa. Riquesa no és, ni de lluny, sinònim de benestar. Ho explicava l’economista Miquel Puig diumenge passat en un article titulat Vendre sota cost.
A banda de la qüestió monetària, l’impacte de la indústria turística en el territori, en els recursos naturals i en el medi ambient és clarament negatiu. La massificació provoca una disminució significativa de la qualitat de vida: més contaminació o una embafadora saturació de les carreteres, de les platges i dels carrers de les viles en són exemples que tots coneixem.
No vivim del turisme, malvivim per mor del turisme. Hem convertit Mallorca en un immens parc temàtic. Els qui ens visiten, pensen que els illencs som molt afortunats de viure en aquest paradís de cartró-pedra. Si això fós veritat, algú pot explicar quin paper hi juguen els inquilins de Can Gazà en aquesta comèdia?
Jaume Santandreu ha fet tota la seva vida al costat dels qui ho han perdut tot. Durant la senzilla i entranyable celebració del segon aniversari del taller que Marginàlia té obert a Can Valero, Jaume Mateu signava exemplars del seu llibre “El preu de la vida mòlta. Diari de Can Gazà”, publicat per Lleonard Muntaner.
La humanitat d’un país es mesura per la manera com tracta els seus ciutadans més desfavorits. I el pitjor és que, sovint, vivim ignorants de la realitat que ens envolta. La primera excursió que haurien de fer, els mallorquins ben igual que els turistes, fóra per conèixer com malden per viure (perdó per l’eufemisme) els gazanencs que, ens agradi o no, són els nostres veïns. Una volta per la nau de Marginàlia és, com diu Jaume Mateu, molt més alliçonador sobre la Mallorca real que totes les excursions a les coves, a les muntanyes de la Serra o a les platges on, a poc a poc però sense aturador, continuam legitimant la tasca vergonyant de la seva destrucció. Si em permeteu el suggeriment, llegiu el retrat d’aquest llibre colpidor d’una realitat que la majoria dels mallorquins desconeix. Un llibre que, a banda de la tasca impagable de persones com Jaume Santandreu, evidencia que els mallorquins hem fracassat estrepitosament com a economia, com a cultura i com a societat.
-->
