Avui els
mitjans de comunicació ens informen de la inauguració del darrer mamotret
comercial que ha destruït més de 66.000 metres quadrats del nostre limitat i
malmès territori. A més, ens avisen que les nostres autoritats han assistit,
cofoies, a l’acte. No me’n puc avenir del poc seny que hauran demostrat
aquestes esmentades autoritats.
Fa molt
temps que estan perfectament estudiats els efectes que genera a mig i llarg
termini l’obertura de grans centres comercials a les afores de les ciutats:
generen més trànsit i més dependència dels vehicles privats (amb més
contaminació ambiental), provoquen la desertització comercial dels municipis,
reforcen la presència de la llengua castellana davant els ulls dels
consumidors, són responsables directes del tancament del petit comerç de la
ciutat, provoquen un augment de l’atur en el sector del comerç, alienen el
temps de lleure de les famílies, per a qui els caps de setmana es converteixen
en el moment de fer l’excursió pel centre comercial, propicien la pèrdua
d’identitat de les ciutats per la implantació de franquícies que minven i
estandarditzen l’oferta i, finalment, redueixen dràsticament la llibertat
d’elecció dels consumidors.
Qui no
es pot resistir a la temptació de passar un dissabte horabaixa fent voltes per
les tendes? Llegir un llibre, escoltar música, passejar per la muntanya, anar a
collir figues de moro o fer una visita als avis ... vaja un pla! Molt millor
agafam el cotxe i ens en anem a cercar falses ofertes en aquests parcs temàtics
del consumisme banal de cartró pedra. Ja hem firat!
Del que
no semblen adonar-se, o potser si i tant els fa, és que cada nou gran
superfície comercial serveix per deixar obsoleta l’anterior: la mateixa
clientela que fins ara es passejava per l’outlet de Marratxí o la gàbia de
bojos que hi ha a Porto Pi ara ho faran al costat de l’aeroport. Però, al cap i
a la fi, el balanç seguirà essent més o manco el mateix: només un de cada 10 €
que es gasten van a parar al petit comerç.
D’aquestes
coses n’haurien d’estar ben assabentats els nostres governants. Per alguna raó
disposen de tota mena d’assessors experts en tot allò que afecta la qualitat de
vida de la ciutadania. Francina Armengol, coma Presidenta del Govern, a més de
persona progressista, hauria de ser conscient dels enormes perjudicis
econòmics, mediambientals i culturals que provoca l’arribada d’iniciatives com
la que avui s’inaugura al costat del Coll den Rabassa. En canvi, en un acte
sublim d’inconsciència, ha assistit a l’acte d’inauguració i els ha agraït que
hagin triat Balears per ubicar un centre como aquest, que – cito les seves
paraules – “genera riquesa y llocs de treball”.
Desig i
confio que els mallorquins de seny sàpiguen fer costat el nostre comerç de
proximitat i sàpiguen donar l’esquena als qui només pretenen la nostra
aniquilació com a poble, com a cultura i com una manera particular d’entendre
la vida. Aquests que, fent gala d’una absoluta ignorància del que som els
mallorquins, s’anuncien amb frases tan ridícules com “es nuevo, es rojo y no es
una sobrassada”. Per mi, se’n poden anar a mamar. A mi no me FAN cap falta, més
aviat me FAN nosa.
