El Fons
Mundial de Lluita contra la Sida, la
Tuberculosi i la Malària és una fundació constituïda el 2002 i que agrupa
governs, societat civil i entitats en la recaptació de recursos econòmics
destinats a finançar programes que permetin acabar amb aquestes malalties. La
lluita contra la malària, la sida i la tuberculosi té un impacte global en la
mesura que no hi ha fronteres quan es tracta de la hipotètica expansió d’un
agent patogen. Espanya, que entre el 2002 i el 2010 va figurar entre els vint
països que més havien contribuït - al voltant de sis-cents milions d’euros -,
va interrompre les seves aportacions el 2011.
No hi ha hagut representació espanyola a les darreres
reunions de la Fundació. Encara que hi va haver un anunci oficial, el 2012, que
Espanya recuperaria la seva participació, amb una xifra irrisòria – 10 milions
d’euros -, l’aportació no s’arribà a materialitzar. Seguidament, el 2015, hi
tornà a haver un anunci oficial que tampoc no s’arribà a complir. En un
exercici de cinisme que només pot ser protagonitzat pel Partido Popular, durant
tots aquells anys, les retallades imposades per la Troika europea van ser
l’excusa utilitzada pels mateixos que havien votat a favor de les citades
retallades.
Enguany, a una setmana de la cimera que la Fundació ha
de celebrar a Mont-real, tots els partits polítics espanyols han pactat
recuperar-ne la contribució i estam a l’espera de veure si l’anunci fet pel PP,
que hi enviarà un representant amb una proposta econòmica, es fa realitat o si
queda, un cop més, en un simple brindis al sol.
El Govern en funcions explica que l’absència de govern
a l’Estat espanyol representa un nou fre a la participació espanyola i a la
concreció d’una xifra. Mentre països com Itàlia, un cop van sortint de la
crisi, s’han compromès a aportar 100 milions d’euros a la lluita contra
aquestes malalties, els representants espanyols es neguen a concretar. La
proposta anunciada pel PP consistiria a perdonar un deute de 17 milions d’Euros
que Camerun, Etiòpia i la República Democràtica del Congo tenen amb Espanya,
sense disposar de cap eina legal per decidir si aquest deute és legítim o no. Tots
els altres partits ja han considerat que aquesta proposta és clarament
insuficient, encara que les posicions són diverses: Mentre el portaveu de C’s a
la Comissió de Sanitat del Congreso ha manifestat que “sense govern no hi ha
pressuposts, i sense pressuposts no hi pot haver donació”, altres grups
denuncien que, si hi ha una voluntat real de participar, existeixen vies legals
suficients perquè el Parlament n’autoritzi la despesa.
Aquest és un exemple més de com les grans decisions
polítiques afecten la vida de molta gent. El 2011, a Espanya hi havia unes
125.000 persones contagiades pel virus de la sida i l’índex de mortalitat era
d’un 50%. Cada any es diagnostiquen més de 3.000 noves infeccions.
Mentrestant, els dirigents d’un i altre costat
s’acusen mútuament i es fan responsables de mantenir el bloqueig a la investidura
d’un candidat a presidir el Govern de l’Estat. En el rerefons, tots sabem quina
és la veritable causa d’aquesta situació: l’adoració sacrosanta a l’article 2
de la Constitución, aquell que estableix
“la indissoluble unitat de la Nación
espanyola”. La negativa espanyola a reconèixer el dret a la lliure
determinació de la sobirania de les nacions de l’Estat impedeix als dos
possibles candidats comptar amb els suports suficients per poder iniciar la
nova legislatura.
Espanya prefereix veure morir els seus fills abans que
consentir que un poble posi urnes als carrers. Mai en la història de cap país
occidental s’ha vist que durant tants anys la gent surti massivament al carrer
per demanar, pacífica i cordialment, poder expressar la seva voluntat. I tanmateix,
observam estupefactes com Pedro Sánchez exigeix una renúncia als catalans o com
Inés Arrimadas manifesta que el seu partit mai no acceptaria el resultat d’una
votació sobre la independència de Catalunya.
Mentre
aquestes coses passen més enllà del Puig Major, s’estrena una nova regidora a
l’Ajuntament de Palma: és l’amiga Helena Paquier, qui ha promès el càrrec “per
imperatiu legal, sempre reconeixent al dret a l’autodeterminació del nostre
poble com a part dels Països Catalans”. La fórmula emprada per la nova regidora
fa explícit un fet inqüestionable, per molt que reneguin els cadells de Castella.
Els espanyols pensen que el que passa al Principat no va amb ells i proclamen
orgullosos la seva ignorància. El cert és que, mentre llegim aquest article, un
ésser humà haurà mort per causa de la sida, la tuberculosi o la malària. I el
Govern d’aquesta Espanya que, pretesament, tant es preocupa pels seus súbdits –
que no ciutadans -, sigui per acció o per omissió, n’és responsable directe.
