El 31 de març de 1.999 se’n va anar. Es va apagar la
veu del millor de tots els mestres que he tingut al llarg de la meva vida. Va
ser un mestre, un amic, un pare; ho va ser tot. Per jo i per molta gent
d’aquest país.
Ens va ensenyar els rudiments de la Història de la
ciència i de la tècnica, la Historia de les idees morals i, fins i tot, una
mica, bastant, d’anglès. Ens va descobrir Maquiavel, Hume, Bertrand Russell,
Alasdayr McIntyre, i molts altres pensadors que han deixat la llavor del seu
pensament en l’esdevenir d’aquesta Europa que tanta il·lusió ens feia i que
tant ens avergonyeix a hores d’ara.
Però, de manera especial, ens va ensenyar a ser. Amb
el seu exemple, ens va modelar com a persones: tolerants amb la dissensió,
respectuosos amb la diferència, amatents del debat i del plaer de la conversa, aspirants
a l’excel·lència, sempre amb aquella mitja rialla, entre cínica i benevolent,
de qui sap posar-se en la pell de l’altre i, alhora, relativitzar qualsevol
situació. Record un dia que el vaig trucar després de dinar per comentar-li un
assumpte relacionat amb la nostra docència al departament de filosofia; el
primer que em digué va ser: “I per aquesta frivolitat m’interromps en plena
retransmissió del Tour de França?”. Tot tenia una importància relativa i,
sobretot, mai una discrepància era motiu d’enfrontament personal.
Ens va dur a Palma, al vell edifici de Son Malferit
primer i, després, a Son Lledó, Ferrater Mora, Estellés, Cardenal, Aranguren,
Emilio Lledó, i tants altres savis que ens varen delectar amb les seves
paraules i ens varen apaivagar els fums de la presumpció amb la seva
sencillesa, quan nosaltres no érem res més que vanitosos estudiants que ens
pensàvem saber-ne més que ningú.
Avui et record, Albert, amb el compromís de mantenir
viva la teva memòria en aquesta Comoditat Autònoma (que diu en Miquel Àngel)
feta de ‘tanmateixos’, de picabaralles per quatre miques de pa a la taula de
les idees, d’aspirants a conspiranòics, de tanta mediocritat. Quàntes vegades he
pensat, davant les crispacions banals del dia a dia: “Pobre! Es veu d’una hora
lluny que aquest tampoc no et va tenir per mestre!”.
Albert Saoner, perfil d’aristós, llum en la foscor.
