N’Álvaro és un ciutadà espanyol que viu a la
Comunitat Autònoma de Castilla – León. Segons la informació que publica el
Ministerio de Hacienda espanyol, n’Álvaro rebrà, enguany, en inversions
estatals, 699 €; Paral·lelament, el seu cosí Rodrigo, que és funcionari i
treballa a Melilla, en rebrà 423; en canvi, na Margalida, que és una coneguda
seva que viu a Palma, només en rebrà 124.
Per altra banda, n’Álvaro ha hagut de menester
dedicar sis anys del seu sou a pagar la hipoteca del seu apartament de
Valladolid. Na Margalida, en canvi, viu a Palma en un pis de lloguer. Per què?
Idò perquè na Margalida i la seva parella mai no podran comprar-se un pis a
Palma. Na Margalida hauria de dedicar 17 anys de treball per poder comprar un
pis. Una tasca pròpia d’herois o de titans.
L’índex– és a dir, el número d’anys que una
persona necessita treballar i dedicar el seu sou de manera íntegra a pagar una
hipoteca – d’esforç immobiliari promig de l’Estat espanyol és de 7,8 anys,
segons publica la Sociedad de Tasación. Comunitats com Múrcia, Castilla – León,
Castilla – La Mancha, La Rioja o Astúrias estan bastant per davall d’aquesta
mitjana. Allà on l’esforç d’un ciutadà per comprar una vivenda resulta major és
a Madrid, on es necessiten 9 anys de sou íntegre. Bé, seria Madrid si no tenim
en compte la nostra comunitat, on l’esforç puja fins als 17 anys. I no ho diem
noltros. Ho diu l’ABC.
No ens cansarem de dir-ho: som una p... colònia.
Maltractada, vexada, espoliada, devastada, escarnida. Però tot i això, els
nostres conciutadans encara no han assolit la consciència social necessària per
ser conseqüents amb aquesta realitat. És ben necessari que, com diu aquell
senyor de l’anunci, insistim un cop i un altre fins que siguem una majoria els
qui vegem que amb aquest Estat no tenim res a fer.
Publicat a dBalears.
