El 14 d’abril els republicans de les Illes recordam que
85 anys enrere es va proclamar la República Catalana. Hores abans que a Madrid
es proclamàs la República Espanyola, Francesc Macià ho va fer des del balcó de
la Diputació de Barcelona.
Per altra banda, el 8 de març passat, amb motiu del
dia de les dones, Esquerra Republicana posava al carrer un lema contundent:
“República té nom de dona”.
És la nostra manera de lligar les coses, tot recordant
que la societat necessita que les dones juguin un paper protagonista en la
primera fila de l’acció transformadora de la política.
El novel·lista de ciència ficció Orson S. Card
escrigué una saga sobre un planeta on només les dones exerceixen el govern: no
hi ha exèrcits, no hi ha policia, i gairebé no hi ha delictes. Una utopia,
potser, per alguns; per altres, tal vegada un ideal que algun dia s’arribi a
aconseguir.
Lligant les dues efemèrides, la secretària general d’Esquerra
Republicana recordava, darrerament, que la primera dona que va ser elegida
batlessa, no només a Catalunya, si no també a tota Espanya, va ser una
candidata d’Esquerra Republicana. I és ben
curiós que, a més, es tractava d’una persona nascuda a Valladolid.
En efecte, Natividad Yarza va ser la primera
alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament, a les eleccions de
gener del 1934, en la candidatura d'ERC de Bellprat. Natividad va néixer a
Valladolid, filla d’un un sabater que treballava per a l'exèrcit. La família es
va traslladar a Saragossa als pocs mesos de néixer Natividad i, el 1876 es
desplaçaven a Barcelona.
Natividad Yarza va ser una persona extraordinària: Va
dedicar la vida a l'ensenyament i a la política en un període en què no era
habitual que les dones participessin de la vida pública i se'n va anar al front,
fusell en mà, amb 63 anys!
Fa pocs anys, Imma Cabré publicà Els senyors del poder,
una obra de política-ficció protagonitzada per Natividad Yarza.
Com a republicans, com a defensors de les llibertats i
com a lluitadors per la igualtat entre totes les persones, siguin del gènere
que siguin i venguin d’allà on venguin, paga la pena recordar, un dia com avui,
la figura de la primera batlessa d’ERC, la primera batlessa de Catalunya i també
la primera batlessa d’Espanya. I, amb la seva inspiració, continuar treballant,
homes i dones republicanes, per aconseguir un estat sense cap residu medieval
com pugui ser la institució de la monarquia; un estat més just, més lliure, més
solidari i més humà.
