Ahir celebràrem el dia de Sant Jordi, la gran diada de
tots els pobles de parla catalana. La festa de Sant Jordi ens omple d’orgull de
ser qui som i de ser d’on som i ens reivindica davant el món sencer com un país
alegre, amorós i apassionat per la saviesa i per la bellesa.
Allà on altres països construeixen els seus relats
sobre fets de guerra, conquestes i altres símbols de violència, els catalans
hem construït la casa gran de la nostra identitat sobre dos símbols
meravellosos: un llibre i una rosa. Un llibre que representa la cultura, el
coneixement, la poesia, la bellesa, en definitiva: el gaudi i el plaer de les
coses que importen; la rosa, pel seu costat, símbol inequívoc de l’amor: amor
per la parella, amor per la família, amor pels veïns, amor pel poble i per la
terra.
Construïm el nostre relat nacional sobre dos símbols
que ens omplen d’orgull de ser catalans. Del Principat, de les Mallorques, del
País Valencià, de la Catalunya Nord o de l’Alguer. El llibre i la rosa ens
agermanen i ens representen davant la resta de països com un model a seguir i a
imitar.
Mentrestant,
els espanyols, ai! els espanyols. Perquè tot passejant per Ciutat, he topat
dues paradetes de la fundació aquesta que porta nom d’un rei nostrat i que
suposadament se dedica a defensar 'sa llengo'. Dissimulant, m’he fet la ronsa
una estona al costat de les dues, per veure d'escoltar – digau-me xafarder - de
què parlaven. I, oh sorpresa! He escoltat quatre persones que en tot moment han
fet servir la llengua de Castella. Ni un mot en català, mallorquí o com putes
li vulguin dir. L'enhorabona senyors, així es defensa la llengua. Sense manies,
ni que sigui per dissimular un dia a l’any
davant de la ciutadania.
Però deixem de banda la ignorància, que no s’ho paga
un dia com avui fer-se mala sang per causa d’aquells qui no han tingut la sort
de voler viure i estimar en català. I com que Sant Jordi és una festa massa
gran per exhaurir-la en un sol dia, aquí vos deix el meu “feliç diada de Sant
Jordi, patró de Catalunya”. Fins i tot per als companys de la botifarra: Visca
la ceba, visca Sant Jordi i visca Catalunya!
