La Festa de l’Estendard és la festa no religiosa més antiga d’Europa, com han documentat els historiadors i experts que ho han investigat. Commemora l’entrada de les tropes del rei Jaume I a la Ciutat de Mallorca i, per tant, l’inici dels set segles que fa que els illencs compartim llengua i cultura amb els nostres conciutadans del Principat.
Els actes que es duien a terme cada 31 de desembre es troben perfectament descrits i documentats des del segle XIII : el governador (màxim representant del rei), acompanyat dels jurats de la ciutat i una representació de la noblesa i dels gremis, desfilava en processó civil darrere l’Estendard, des de la Casa dels Jurats (l’actual Ajuntament) fins a la Seu. Allà s’hi afegien els representants eclesiàstics i, tots plegats, continuaven fins a la Porta de la Conquesta (aproximadament on avui es troba la Plaça de la Porta Pintada).
El Consell de Mallorca aprovà el novembre de 2007 una Declaració de Bé d’Interès Cultural Immaterial a favor de la festa de l’Estendard. En aquesta declaració es proclamava que “La Festa de l’Estendard, que es celebra anualment el 31 de desembre a Palma, i amb la que es commemora la incorporació de Mallorca a l’àmbit dels regnes cristians europeus, recordant l’entrada dels cristians a la capital àrab del Regne de Mallorca, és la més antiga del seu gènere de la corona d’Aragó, i model de les que amb més o menys fortuna es varen instituir amb el mateix sentit a Menorca, Eivissa i, puntualment a València i Nàpols. La seva celebració, que es remunta als primers anys posteriors a la mateixa conquesta i tot els canvis soferts al llarg dels temps l’han convertida en una de les festes civils, de caràcter nacional més antigues d’Europa.”
Des de l’any 1986, la festa de l’Estendard ha esdevingut la principal manifestació de la reivindicació dels drets nacionals del poble mallorquí davant l’imperialisme castellà. De llavors ençà, cada 30 de desembre, la pràctica totalitat de partits polítics, sindicats, associacions i altres entitats de la societat civil que manifesten, en major o menor mesura, la seva sensibilitat cap al fet nacional, es posen d’acord i s’apleguen en una manifestació que recorre els carrers de Ciutat, des del Born fins a la Plaça dels Patins.
Enguany, la Festa de l’Estendard i la Manifestació del 30 de desembre tenen un significat especial, ja que durant tot el 2015 hem estat recordant que fa 300 anys que vivim sota la dominació d’un estat i d’un govern que ni ens estima ni es preocupa per nosaltres; que Mallorca és, tan sols, la més productiva de les mamelles econòmiques que apaivaga les ànsies explotadores dels corruptes i ineficients governs de l’Estat espanyol.
Que les Illes Balears son una colònia d’España, amb més del 16% del nostre Producte Interior Brut que se’n va cap a Madrid per no retornar mai, és un fet que ningú, mínimament informat, pot, a dia d’avui, negar.
Darrerament hem estat testimonis de múltiples esdeveniments que han mostrat que el sentiment que som un poble i una nació radicalment diferent a la dels castellans és cada vegada més viu entre nosaltres: conferències, actes institucionals, concerts, presentació de documentals i altres actes a gairebé tots els municipis de Mallorca; la constitució d’entitats civils com l’Assemblea Sobiranista de Mallorca o el Cercle Mallorquí de Negocis; per no citar la gran manifestació del setembre de 2013 o la mobilització dels docents i totes les persones disposades a defensar un model d’educació laic, lliure, democràtic i en català.
Finalment, aquest 2015 ha fet palès que, per molt que el Govern de la nostra Comunitat Autònoma pugui canviar de signe, res no altera el fet dramàtic que ni les dretes ni les esquerres tenen cap capacitat de maniobra per dur a terme les seves propostes polítiques, donat que és l’infame Senyor Montoro qui marca les línies pressupostàries sobre les quals camina la nostra feble Autonomia.
Enguany es fa més important que mai que les institucions espanyoles se n’adonin que som un poble; que, tard o d’hora, esdevindrem un estat, perquè així ho volem cada cop més mallorquins i mallorquines; es fa més important que mai demostrar a la tropa de la Capitanía General de Baleares, per exemple, que actes com la desfilada com la que varen voler perpetrar el 27 de novembre passat pels carrers de la nostra Ciutat son un insult a la nostra dignitat com a nació; es fa més important que mai demostrar a tots aquells que pensen que els mallorquins i mallorquines som un poble conservador, cofoi i resignat (la Comoditat Autònoma que menciona en Llonovoy) com n’estan d’equivocats.
Enguany es fa més important que mai cridar ben fort que l’actual model autonòmic està esgotat i que ens cal pensar que, més que autonomia, el que necessitam és sobirania.
Sobirania per gestionar els recursos econòmics que generam amb el nostre treball i la nostra capacitat de producció de riquesa, que no és poca. Sobirania per recaptar i pressupostar segons les nostres pròpies necessitats; per no enviar, cada dia, any rere any, deu milions d’euros que se’n van cap a Madrid per no tornar. Sobirania per desenvolupar i fer realitat les polítiques econòmiques, territorials, educatives, socials i culturals que volem els mallorquins. Sobirania per gestionar els nostres ports i aeroports, les nostres escoles, els nostres hospitals, les nostres carreteres i les nostres polítiques d’assistència a aquells que ho han de menester.
Per això, des de les planes d’aquest mitjà, vull fer una crida a tots els mallorquins i mallorquines per tal que el proper dimecres 30 de desembre, a les sis de l’horabaixa, deixin estar per uns moments les seves obligacions familiars i les altres que sembla imposar-nos el model consumista de la societat en que ens ha tocat viure i que s’apropin al Born: que comparteixin amb tots nosaltres el desig de viure plenament en català i en unes institucions de govern que ens representin veritablement, que prenguin consciència que la nostra força rau en la nostra unió, que ens ajuntem totes i tots per cridar, amb una sola veu, que Mallorca no ha deixat mai de ser, que els mallorquins i mallorquines exigim, ara mateix, la sobirania que mai no ens hauria d’haver estat segrestada.
Publicat a l'Ara Balears, 27 de desembre de 2015.
