Tothom que s’hagi vist
involucrat en una conversa grupal a través d’un eina de missatgeria mòbil com
Whatsapp haurà patit l’experiència de veure el seu terminal inundat de
centenars de missatges completament intranscendents. Si aquest tsunami de
missatges ens cau mentre estam treballant, podem patir un atac d’anxietat
considerable; si ens passa mentre estam al gimnàs, de ben segur que podem dir
adéu a la nostra sessió d’entrenament.
És evident que no podem
renegar dels avanços tecnològics. Hi ha molts avantatges en l’ús de la
missatgeria mòbil digital (la primera i més important, que és de franc). També
hi ha molts inconvenients (el primer i més important, que és de franc). Ara bé,
de la mateixa manera que de petits ens varen ensenyar a comportar-nos en
societat (ens varen ensenyar a saludar, a dir ‘bon dia’, a donar les gràcies, a
dir ‘adéu’, etc.), el problema és que Whatsapp ha arribat i s’ha instal·lat a
les nostres vides i ningú no ens ha ensenyat la més mínima norma de cortesia o
etiqueta dins aquest món virtual.
L’avantatge que suposa
poder conversar amb grups nombrosos de persones tots alhora sembla evident a la
majoria de les persones. A mi no m’ho acaba de semblar. Què voleu que vos
digui? Em recorda aquelles tertúlies on tothom parla o crida a la vegada i
ningú no escolta l’altre.
Els grups de Whatsapp han
esdevingut un arma mortífera, capaç de destruir qualsevol signe de civilització
damunt la Terra. Per causa de la proliferació de l’ús d’aquest invent del
dimoni, les comunicacions humanes han arribat a un punt de col·lapse total. A
hores d’ara, el caos que es genera en un simple grup de Whatsapp queda
ràpidament fora de qualsevol paràmetre mesurable.
Permeteu que vos posi, a
mode d’exemple, una típica conversació de Whatsapp entre sis membres d’un grup
(en comptes de posar-los noms, els he posat números):
1: Quan quedam per sopar?
2: A mi em va be qualsevol dia
3: A mi m’és igual
1: Qedam dijous?
2: Dijous em va bé. A on?
3: Dijous, ok.
4: Dijous, cap problema
5: Dijous no puc, tinc un funeral
2: Un funeral? Qui s’ha mort?
6: Ok
3: Qui és?
6: Qui és qui?
4: Qui és el mort?
5: El pare d’un company de la feina
6: En Tomeu?
5: Si
3:
Ostres! En Tomeu! Però era molt jove!
5:
Si, tenia 50 anys.
3: On li fan el funeral?
2: Això, on quedam per sopar?
5: A Lloseta
2: No podríem quedar una mica més a prop?
5:
No, el funeral és allà.
1: Ok
3: Ok què?
2: Quan quedam, idò?
4: Quedar per anar a sopar o quedam per anar
al funeral?
6: Aixì, quan feim el sopar?
Com es pot veure en aquest
exemple, les converses sovint es creuen a diversos nivells: mentre un parla del
sopar, l’altre parla del funeral i sempre hi ha algú que no sap de què parla.
Conseqüència: allò que amb dues trucades de telèfon s’hauria solucionat, tres
hores més tard encara cueja i s’ha perdut una quantitat de temps i d’energies
impressionant.
Permeteu-me que vos
proposi un breu compendi de normes d’etiqueta per sobreviure en aquest
complicat món de la vida social digital. Heus aquí, amb el vostre permís, el
meu compendi de ‘Netiqueta per a l’ús del Whatsapp en converses en grup. Un
decàleg per ampliar’:
1Cada cop que algú inicia una conversa, farà be de posar
una etiqueta (tag) que identifiqui la conversa. Les etiquetes es reconeixen
perquè van precedides d’un símbol sense significat com $, @ o #. Per exemple:
#Sopar. Quedam per sopar?
2Totes les respostes a dins d’una conversa generada sota
una certa etiqueta, s’han d’identificar com referides a aquella etiqueta.
Exemple:
#Sopar. Dijous no puc.
3Qui comença un fil de conversa, és el responsable de
tancar la conversa. Exemple:
#Sopar. Ok, quedam divendres a les 21 a can
Moreno. Conversa tancada.
4Si, enmig d’una conversa, s’esdevé que s’inicia una
conversa diferent, cal posar una nova etiqueta a la nova conversa. D’aquesta
manera, sabrem a què respon cada intervenció dintre del grup.
5Mort a les emoticones! Els qui tenim una edat no
reconeixem les imatges, ja sigui a causa de l’ambigüetat o de la presbícia. Jo,
per exemple, només veig taques grogues que no se què signifiquen. Una paraula
sempre val per mil imatges!
6Quan volem expressar que estam d’acord o en desacord amb
algú, posarem sempre el nom de l’interlocutor i, a continuació, posam ‘+1’ o
‘-1’.
7Mai no escriurem res que no sigui ni útil ni important.
Per exemple: Quan algú demana, ‘Qui ve a sopar?’, només han de contestar aquells
que ho fan afirmativament. Els qui no, no cal que diguin res. No fa falta donar
cap explicació. Exemple:
#Sopar. Qui pot venir a sopar avui?
#Sopar. Jo no puc, he de fer companyia a la
meva padrina. (?!?)
8Si es fa una convocatòria, només contesten aquells que
accepten la convocatòria, la resta ha de mantenir-se en silenci.
9Si algú vol fer, dins un grup, un comentari particular
adreçat a una única persona del grup, ha d’utilitzar un canal privat. Intoxicar
el grup amb converses privades no aporta res i provoca fatiga mental i despesa
de la bateria del terminal.
1Per descomptat, quan un membre del grup no respecta
l’etiqueta, se li ha de fer saber. Si un membre del grup transgredeix
l’etiqueta per tres cops, se l’ha de fer fora del grup, per greu que ens sàpiga.
Tot això pot semblar
antipàtic; en el fons, tan antipàtic com quan el pare o la mare diu al fill
‘saluda aquest senyor’ o ‘dona-li una besada a aquesta senyora’. La cortesia
sempre és antipàtica per aquells que no la tenen per costum. Tanmateix, si
tot-hom respectés aquestes consideracions i les normes de netiqueta derivades
del més simple sentit comú, ens estalviaríem molts mals entesos i molt de temps
perdut.
Publicat a 'Llucmajor de pinte en ample', desembre de 2015
