28/6/15

Eleccions municipals. Una lectura personal

El 24 de maig passat vam fer un tomb a la història del nostre municipi. Després de 24 anys, les dretes varen perdre les eleccions.

Ho dic així de clar i contundent perquè, per molt que el PP fou la llista més votada, els partits que s’auto-defineixen com a d’esquerres varen sumar, tots plegats, més vots que els partits de dretes.

Per molt que el batle sortint, Sr. Joan Jaume, digués a la sessió plenària d’investidura que s’havia menyspreat els resultats de les eleccions, això és rotundament fals. Ho explicaré:
  • Els partits que es defineixen com a clarament de dretes (PP, ASI, UPyD, PLIE, UCIN y Independents), sumaren, entre tots, 5.637 vots.
  • El partit de centre (Proposta per les Illes, Pi) en sumà 1.283.
  • Els partits d’esquerres (PSOE, MES, Guanyem i Podemos) sumaren, entre tots, 6.227 vots, això son 600 vots més que els dels partits de la dreta.

Per tant, ja es pot dir que a Llucmajor hi ha més ciutadans que voten esquerres que no votants que voten una opció de dretes.

A més, com ja s’ha explicat arreu, amb el sistema electoral que tenim, els ciutadans i ciutadanes no triam ni batles ni presidents del Govern. Triam regidors o diputats sobre els quals delegam, és a dir, dipositam, ulls clucs, el privilegi d’elegir aquells qui hauran de ser caps de govern a cada institució. La potestat de triar el batle o el president del govern no és, aleshores, dels ciutadans, si no dels representants elegits per aquests. Aquesta història de les llistes més votades no és més que una interessada distorsió del sistema.

Dades a banda, voldria posar sobre la taula dues reflexions:

La primera: Que, per al grup de persones que formam la secció local d’Esquerra Republicana a Llucmajor, un grup reduït, tot s’ha de dir, aquestes eleccions no poden llegir-se més que com un triomf personal. Perquè hem sabut demostrar que aquí, a canostra, sí hem estat capaços d’entendrer-nos amb aquells a qui podíem considerar els nostres cosins ideològics, la gent del PSM i d’Iniciativa-Verds, amb els qui hem demostrat que son moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen. Aquesta capacitat d’entesa ha engrescat, no en tenim cap dubte, molta gent a qui, per damunt de tot, els desagraden els conflictes i els enfrontaments.

A més, perquè, de rebot i, per primera vegada des de la restauració de la democràcia, hi ha un militant d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament. És més, a l’equip de govern. Una companya que sabrà fer sentir la reclamació dels nostres drets com a nació sempre que sigui convenient. Alerta!: això no vol dir que n’Adelina Gutiérrez es limitarà a passejar l’estelada per la Sala al crit d’Independència. No! I ara! Vol dir que, en totes les decisions de govern, sempre hi haurà espai per al matís que caracteritza Esquerra Republicana: justícia social, preocupació pels que més ho necessiten, republicanisme, transparència. Conceptes que ens fan sentir còmodes dins MES i que responen a la justa reivindicació de les institucions que ens eren pròpies abans de la invasió militar dels exèrcits castellano-francesos i d’uns drets col·lectius que, no ho oblidem, fa just ara tres-cents anys que ens varen ser arrabassats per la força de les armes.

La segona: Que la unió de propostes amb programes semblants multiplica: L’entesa entre MES i Esquerra Republicana va ajudar a passar d’un total de 1.270 vots al 2011 (1.108 del PSM i 162 d’ER) a un resultat espectacular de 2.017 vots el 2015.

A tots ens hauria agradat molt que a la nostra proposta d’anar plegats a les eleccions s’hi haguessin sumat més opcions: per exemple i donat que els programes electorals eren molt semblants, hauríem d’haver aconseguit convèncer els companys de Si se puede Llucmajor i de Guanyem per incorporar-se a allò que representa MES: l’autèntica alternativa a la dreta espanyolista.

Així, si fem l’exercici de sumar els vots aconseguits per MES, Sí se puede Llucmajor i Guanyem, veurem que hauríem pogut obtenir un total de 2.948 vots (2.017 de MES, 552 de Guanyem i 931 de Sí se puede Llucmajor), la qual cosa hauria situat aquesta opció com a segona força política amb 6 regidors electes.

Això ens ha de fer pensar que sempre val la pena cercar fórmules de consens, fórmules que evitin que es tudin vots, maleïda Llei d’Hont, com ha passat amb els 552 sufragis obtinguts per Guanyem, que no han obtingut recompensa i que, de l’altre manera, ara farien que al manco un representant d’aquest col·lectiu estigués acompanyant l’actual equip de govern municipal.


Dit això, només em cal acabar desitjant molta sort, seny, humilitat, responsabilitat i coratge a tot l’equip de govern que, a mi així m’ho sembla, està integrat per persones excel·lents i amb moltes ganes de fer coses pel benestar dels nostres veïns i veïnes.