14/6/15

De ‘pijos’, gigolós i covards

A Mallorca, alguns suposats ‘independentistes’ creuen que els partits sobiranistes de les Illes (MES o PI), que tan bons resultats han tret a aquests eleccions, haurien de renunciar a voler governar la nostra Comunitat Autònoma “porque l’autonomia no es gestionable”:

“Para gestionar la Autonomía hacen falta recursos y cuando tu debes 8.400 millones de euros, tienes un límite de endeudamiento que te impone el Estado que es cuatro veces superior al que se impone a sí mismo y además vemos la evolución de que José Ramón Bauzá, con todos los recortes, ha duplicado la deuda, esto indica que no tenemos el control de los ingresos. Mientras eso no suceda cualquier proyecto político que quiera liderar Balears, sea cual sea su color político, está abocado al fracaso más absoluto.”

¿Cree que el próximo gobierno de izquierdas será inútil?
“Claro. Porque no tiene capacidad económica para hacer absolutamente nada. Los soberanistas tenemos que poner en evidencia esto y sería un error embarcarse en un proyecto así sin una hoja de ruta soberanista.”
Aquesta perspectiva em sembla profundament desafortunada i clarament contrària a la postura d’Esquerra Republicana. I això des de diversos angles, que intentaré exposar:

Perspectiva número 1: el ‘pijo’

El ‘pijo’ és aquell a qui li agrada més presumir que ser. El ‘pijo’ necessita un cotxe, però no en té cap, perquè no té prou diners per comprar-se el cotxe més car del mercat. Podria comprar un utilitari, però s’estima més no sortir de casa abans d’anar amb un cotxe que no té prou ‘categoria’.

L’independentista ‘pijo’ raona que només val la pena intentar governar aquelles Institucions que estiguin ben sanejades: si no hi ha prou diners, no ho paga sortir de casa.

Perspectiva número 2: el gigoló

Hi ha un vell acudit en el qual un home li diu a una dona: “per un milió d’euros, et colgaries amb jo?”. La dona s’ho pensa i li respon que si. “I per un euro?”, demana l’home. La dona contesta indignada: “I ara! Què et penses que som jo?”. Aleshores l’home diu: “El què ets ja m’ha quedat clar amb la primera pregunta; ara només és una qüestió de negociar-ne el preu.”

Parlaré de ‘gigoló’, canviant el gènere dels personatges de l’acudit, per no ofendre a les dones que tenen la desgràcia de caure en l’explotació.

L’independentista gigoló és aquell que es declara independentista només perquè la metròpoli (Madrid) ens roba. La única raó per exigir un estat propi és que com a colònia estam mal finançats. Què vol dir? Que si les Illes Balears tinguéssim un finançament just aleshores hauríem de renunciar al nostre anhel de tenir unes institucions de govern pròpies, aquelles que ens varen ser usurpades fa tres-cents anys per la força de les armes? Voleu dir que la sobirania només és una qüestió de diners? Aquest em sembla un plantejament profundament perillós. És cert que el finançament és important, però hi ha altres raons.

Perspectiva número 3: el covard

Andreu Bujosa i Agustina Vilaret han estat proclamats batle i regidora de Bunyola, un municipi de 6.000 habitants que ha de tornar 226.000 € cada any en concepte d’amortització de deute.  Joan Llodrà i Kica Mas han estat proclamats tinent de batle i regidora de Manacor, on el deute de l’ajuntament és de més de 4 milions d’euros. Adelina Gutiérrez ha estat també proclamada tinent de batle de Llucmajor, on l’ajuntament presenta un deute de 42 milions d’euros. Tots ells son militants d’Esquerra Republicana de Mallorca. El passat 24 de maig, 10 companyes i companys han estat escollits a diferents municipis de Mallorca. 10 valents o 10 irresponsables?

Segons aquests suposats ‘indepes’, els nostres companys s’haurien de començar a mentalitzar que tots els seus esforços seran inútils, perquè les administracions municipals no tenen capacitat econòmica per fer “absolutamente nada”.

A mi em sembla que, amb actituds com aquestes, no ens hem de sorprendre que el sobiranisme no hagi sabut seduir i atreure més i més persones a les Illes. No és tant una qüestió de tenir o no tenir raó. És qüestió de com som percebuts per una societat per a la qual, a Mallorca, certes maneres de fer-se l’independentista fa molt temps que varen deixar de ser un referent ideològic, polític o pragmàtic.

Properament ER – Mallorca celebrarà el seu Congrés. Es fa més necessari que mai articular un discurs, un projecte i una estratègia per a recuperar la credibilitat i la reputació que hem malmès en els darrers dos anys. Sisplau, covards, gigolós i ‘pijos’, absteniu-vos d’intoxicar amb comentaris plens de negativitat i deixeu que treballin aquells qui vertaderament en tinguin ganes.


Lluís Segura
@lluisegura