8/7/17

I si “dragoneritzavem” Mallorca?

Cada cop hi ha més unanimitat a l’hora d’entendre que tots els problemes que patim, especialment a l’estiu, a Mallorca, per causa de la saturació turística, l’arribada de creuers, la massificació de les platges i les carreteres, el boom dels lloguers turístics particulars o per via de les noves multinacionals online – falsament dites “de l’economia col·laborativa” -, la manca de recursos naturals, l’excés de deixalles, la gentrificació de Ciutat, etc., tenen a veure amb la pressió demogràfica que, conscientment o inconscient, hem generat, entre tots, a sobre d’un territori limitat en l’espai com són unes illes. Les dades que manegen els investigadors del Departament de Geografia de la UIB ens situen al voltant dels dos milions d’ànimes cohabitant simultàniament, en els mesos punta, en un espai, en el cas de Mallorca, de 3.667 metres quadrats. D’aquests dos milions, una mica menys de la meitat és la població resident empadronada a l’illa i, la resta, són allò que anomenam visitants o turistes.

Per comparació, sa Dragonera és un illot de 2,8 quilòmetres quadrats. Ara bé, sa Dragonera va ser declarada Parc Natural el gener del 1995. Des del 2001, un Pla rector d’ús i gestió estipula el número màxim de persones que poden tenir presència simultània a sobre de l’illa. Actualment aquesta xifra és de 350 persones.

Fins i tot suposant que no hi haguessin residents a Mallorca, com és el cas de sa Dragonera, l’aplicació d’una senzilla regla de tres ens proporcionaria la conclusió que, a Mallorca, no hi hauria d’haver mai més de 450.000 visitants a l’hora, quan la realitat és que, a determinats mesos, aquests pugen fins a més del milió.

Davant d’aquesta allau de carn humana beneïda, el Govern no sap com s’ho ha de fer. En realitat, podria ser molt senzill. Tot passaria per considerar una d’aquestes dues possibilitats: o bé iniciam el tràmit per tal de declarar la totalitat de l’illa de Mallorca com a Parc Natural, o bé aconseguim tenir la clau de la porta de ca nostra, és a dir, la gestió dels ports i de l’aeroport.

Me direu que una de les dues opcions anteriors és una utopia, i jo hi estaré d’acord. Tal vegada, però, no coincidirem en quina de les dues ho és. Pensau-ho una miqueta.