Avui vull escriure sobre un partit polític que es diu
“Agrupación Social Independiente”. Un partit creat per un expolicia nacional
que acostumava a assistir als plenaris armat amb la seva pistola reglamentària
– que, pel que diuen, mostrava discretament als qui gosaven dur-li la contrària
- i que actualment compleix condemna per malversació de fons públics.
Aquesta organització va ser fundada vers el 1989, a
s’Arenal de Llucmajor. Les males llengües del poble conten que el PSOE va
finançar el seu naixement, per tal de tenir una eina amb què arribar als
castellano-parlants que viuen a s’Arenal. Altres, en canvi, diuen que va ser el
PP qui els va ajudar, precisament amb l’objectiu de dividir els votants de
l’esquerra. Sigui com sigui, això forma part del passat i, avui, ni la dreta ni
l’esquerra no se salven dels seus atacs.
A les darreres eleccions municipals, ASI obtingué uns
800 vots, gràcies als quals el seu actual president, Guillermo Roig Mascaró,
fou reelegit regidor.
Pel que fa al seu posicionament ideològic, no he pogut
trobar cap document escrit que l’expliqui. L’únic tret que els identifica sense
cap mena de dubte és la seva dèria enfurismada contra qualsevol cosa que soni a
català. Lògicament, i com a bons partidaris del bilingüisme, les seves publicacions
són sempre en l’idioma de Castella, com no podia ser d’altra manera en tots
aquells que s’escuden en una suposada defensa d’allò que en diuen “lo nostro”.
Però aquest anticatalanisme ve acompanyat d’una
malevolència i una ignorància supines, com ho demostren els comentaris que
adrecen a l’equip de govern municipal. Per als que no ho sabeu, el municipi es
governa gràcies a un pacte entre PSOE, El Pí i Més, segons el qual els tres
caps de llista es repartiran la batllia durant els quatre anys d’aquesta
legislatura. És per això que ASI sempre parla dels “tres batles de Llucmajor”.
Inspiració dumasiana, en diria, si no fos per la manca de cultura i de
coneixements literaris que és marca de la casa.
Per a ASI, aquests tres batles, l’any passat, eren els
“Anti-Cristo”, pel fet que el Ple va aprovar retirar un símbol religiós de la
Sala de plens. Passada l’efervescència beatífica (dit d’altra manera, com que
la brometa començava a cansar), ara s’hi refereixen com “els tres batles
catalanistes i anti-espanyols”. Segons Roig, Llucmajor està governat per agressius
separatistes catalans. Podria entendre aquest absurd anti-catalanisme per raons
de sang si el regidor s’anomenàs, per exemple, Bennasar, cosa que podria
justificar un cert sentiment de solidaritat genealògica amb els Ben-Haber moriscs
que tan malament varen ser tractats per les hordes invasores del Rei en Jaume. Però
el fet és que el regidor comparteix llinatge amb aquell Jaume Roig, noble de la
Provença, de qui les cròniques conten que acompanyà Jaume I en les conquestes
de Mallorca i València i els descendents del qual sabem que fundaren cases
pairals a Pollença, Felanitx, Llucmajor, Alcúdia i Palma.
La darrera “perla” ha estat atacar de manera injustificada
i barroera - arribant fins i tot a publicar el seu nom i llinatges - una treballadora
de l’ajuntament encarregada de la normalització lingüística. El catorze de
juliol, en una publicació al Facebook del partit, s’acusava els tres batles
catalanistes de recompensar econòmicament el proselitisme procatalanista d’una
treballadora amb més de vint anys de servei a la Casa de la Vila. S’arribava al
punt d’acusar-la de cobrar una nòmina injustificadament elevada. Com que el fet
de publicar el nom i llinatges d’aquesta persona pot ser constitutiu de delicte
segons la Llei de Protecció de Dades, un mes després han publicat una
rectificació on manifesten “que es veuen obligats a ocultar (utilitzen el verb
“tachar”) el nom de l’afortunada” però, curiosament, la xifra citada com la
nòmina de la treballadora ha augmentat significativament. El que sorprèn és que
ni tan sols s’han preocupat de retirar el text original.
Vagi per endavant la meva solidaritat amb la víctima innocent
d’aquest despropòsit. Aquesta casta d’atacs personals públics desqualifiquen
qualsevol servidor públic. Potser si el regidor d’ASI demanava ajuda, de tant
en tant, a aquest tècnic, s’estalviaria ridículs com els que protagonitza cada
vegada que obre la boca a la Sala de plens. Com a mostra, transcric literalment
l’inici de la seva intervenció al Ple d’investidura del 13 de juny de 2015 (podeu
escoltar el discurs complet, si en teniu el fetge preparat, a la plana web de
l’Ajuntament). En aquest fragment, el regidor d’ASI, a més d’una absoluta
ignorància de la llengua, demostra també una greu incapacitat per articular un
pensament coherent:
“En es nostro
pensament polític i humà no està sa discriminació ni s’odi cap a ses persones
que pensiguen com noltros. Per això som diferents a vostès. I per això, per
molt que s’empenyiguen en fer-mos desaparèixer com a partit, no ho heu
aconseguit fins es moment. Al menos, mentres cents de persones siguin confiant
amb ASI i jo sigui es seu representant”.
És tot un
consol, saber que el Senyor Roig ni discrimina ni odia les persones que pensen
com ell.
