A menys de cent dies de les eleccions al Parlament de les Illes Balears, és hora de fer balanç de la legislatura del des-Govern del farmacèutic José Ramón Bauzá, la pitjor, sense cap dubte, de totes les que hem patit els ciutadans d’aquestes illes.
L’inculte Bauzá passarà a la història de les Balears com el president que va ser capaç de concitar la voluntat de més de 100.000 persones a manifestar-se a Palma en defensa de la educació, de la cultura i de la llengua: per una escola lliure, pública i en català. En proporció a la població de Mallorca, un esdeveniment molt més transcendental, fins i tot, que la Via Catalana de 2013.
Però Bauzá no només ha estat el president de la ignorància i del menyspreu a la nostra llengua i cultura, també haurà estat el responsable d’una nefasta gestió que ha fet que l'economia de les Illes hagi empitjorat de forma dramàtica durant aquests quatre anys. Vegem alguns indicadors:
La producció industrial ha continuat la seva caiguda en picat: -4,6% el 2011, -9,6% el 2012, -4,4% el 2013 i -0,3% el 2014. No hi ha, a Balears, cap pla de promoció industrial.
Treball: Si bé la taxa d’atur ha baixat durant els darrers tres anys, la precarietat ha augmentat: es consoliden els contractes temporals, l’atur de llarga durada i les dificultats dels joves a trobar feina. Ja vàrem explicar en l’escrit del passat mes de desembre que el total d’hores treballades segueix caient encara que el número de contractes laborals augmenti. La conseqüència és que el fet de tenir un contracte de treball no és cap garantia de sortir de la pobresa.
Per altra banda, hem retrocedit 25 anys en capacitat de consum per habitant. El poder adquisitiu dels treballadors de les Balears ha caigut als nivells de 1990.
Pel que fa al comerç, sembla que portem dos anys de creixement en les vendes del comerç minorista, però el sector veu amb preocupació el continu tancament de petits comerços tradicionals mentre es construeixen nous macro-centres comercials fora de tota legalitat. Recordem el comentari sobre el projecte Palma Springs de novembre passat (enllaç).
El transport aeri de passatgers ha vist minvat de manera dramàtica el número de connexions amb la península, al temps que augmentaven els preus dels bitllets. I com a colofó, la premsa publica aquesta setmana que els ciutadans de les Balears són els qui paguen la benzina més cara, no ja d’Espaya, que això ja ho sabíem de fa temps, sinó de tota Europa.
Quatre anys enrere, el candidat Bauzá explicava que la seva era una candidatura per garantir la seguretat jurídica als inversors que volguessin crear riquesa i llocs de treball a les Balears. Malgrat les seves promeses, la pressió fiscal sobre els ciutadans de les illes ha augmentat d’un 53 % entre 2011 i 2014, modificant criteris impositius a corre-cuita i sense previ avís, fins al punt que les grans patronals, sempre aliades de la dreta, avui clamen per un canvi radical en la política fiscal.
Que ‘Bauzá’ és i ha estat un greu error per a les illes, ja m’ho assenyala el corrector ortogràfic que fa servir l’ordinador amb què escric aquest text; un error lingüístic i un gravíssim error econòmic. Tanmateix, el panorama de cara al maig proper no convida a l’optimisme: els millors aliats del PP són els propis dirigents dels partits de l'oposició, ja sigui per la fragmentació del vot que promouen, de manera conscient o inconscient, o per la manca d’un discurs capaç de generar il·lusió en l’electorat. Ens cal una reflexió profunda de quines han de ser les nostres pautes d’acció a curt termini, si no volem continuar patint el des-Govern d’aquesta colla d’incompetents durant quatre anys més.
