Veig
una fotografia d'un grup de persones que sostenen una pancarta: "No volem
veure TV3 a Mallorca". Aquestes persones deuen ser del Sírculo, perquè
queda palesa la seva ignorància de les regles més elementals del llenguatge.
M'explicaré: si el que pretenen és manifestar-se en contra del lema "Volem
veure TV3", s'han equivocat de totes totes. El contrari de "Vull
veure TV3" no és "No vull veure TV3", si no "Vull no veure
TV3", és a dir, "Vull que no es pugui veure TV3".
Això
ho sap qualsevol alumne de batxillerat que hagi estudiat una mica de lògica.
Que algú replica que ambdues frases volen dir el mateix? De cap manera. Hi ha
una diferència extraordinària entre una frase (No vull veure ...) i l'altra
(Vull que no es vegi ...).
Quan
una persona diu que no vol alguna cosa, per exemple no veure un determinat
canal de televisió, això no implica res més que la decisió personal i
intransferible de sintonitzar un altre canal o, simplement, apagar el
televisor. I aqui no ha passat res més. La llibertat de cadascú es manifesta
triant un canal o un altre o no triant-ne cap.
En
canvi, quan una persona afirma que vol que un canal no es vegi, està fent una
veritable declaració política: "Ni jo ni ningú altre ha de tenir cap
possibilitat de veure TV3". Això, per molt que sembli una opció legítima,
no és ni més ni manco que l'expresió d'un pensament totalitari.
Ara
bé, no és el Partido Popular i, per extensió, tots els partits de dretes del
món, un campió de les llibertats individuals? No s'omplen la boca de defensar
la llibertat individual per sobre de qualsevol consideració? Idò els fets
demostren tot el contrari. Un simpatitzant del PP conseqüent diria: "Jo no
vull veure TV3 però defensaré que qualsevol persona tingui el màxim accés a
tots els canals i mitjans d'informació". Així, mentre ell decideix
lliurement veure, per exemple, la 13, un altre persona triaria un altre canal.
Això seria un exercici legítim de llibertat. La llibertat, tots ho sabem,
exigeix pluralitat d'opcions. Un simpatitzant del PP conseqüent amb la defensa
del seu ideari polític exigiria que tots els ciutadans tinguèssim, per tant,
accés al màxim número de canals informatius: des de TV3 a Al Jazeera, passant
per Euskal Telebista, Tele Madrid i Intereconomía (o el que sigui que hi ha
ara).
En
canvi, els defensors de les llibertats d'aquest país de picaresca que es diu
España no han estat mai defensors de la pluralitat. Al contrari, son els
adalids del pensament únic. Temen qualsevol forma de pensament que no sigui el
seu. Millor dit, temen qualsevol forma de pensament. La pluralitat és la base
imprescindible per a construir idees pròpies i un esperit reflexiu i
autocrític, paraules el significat de les quals desconeixen per complet els
membres del Partido Popular.
