1/6/14

Les paperetes i les paperines (curiositats)

Avui la bústia de ca nostra és plena de sobres. Normalment, només arriben factures (i de cada vegada menys, ja que tenim per costum de demanar la factura electrònica, per allò d’estalviar paper). Tanmateix, cap sorpresa, perquè ben igual que hi ha el temps dels espàrrecs, també hi ha el temps dels sobres, i ara n’és aquest.

Dins els sobres, propaganda electoral de quatre formacions: PP, PSOE, EU i ER. En total, set sobres. Set o vuit? Idò set, per què tots els partits menys un envia un sobre a cada adult que resideix en un mateix domicili. Només Esquerra Republicana té esment d’enviar un únic sobre a nom de la meva parella i meu, la qual cosa (tornant a allò d’estalviar paper), ja és d’agrair.

Una altra cosa que crida l’atenció és que tots els sobres venen identificats amb els logos de cada partit, tots menys un. En aquest cas, el sobre del PP no mostra en el seu exterior cap senyal que pugui relacionar-lo amb el partit que governa España. Curiós. Deu ser el seu costum (dels sobres B) o deu ser que tenen por d’alguna cosa?

Jo penso que deuen tenir por, per què també crida l’atenció el cartell electoral del seu cap de llista. Anant pels carrers del meu poble, he pogut veure uns cartells de color blau amb una imatge translúcida del candidat Arias Cañete, amb la cara també de color blau, ben igual que si fos un nedador practicant apnea en el fons del mar. No és un blau ‘barrufet’ (pitufo, en castellà), si no un blau com si al candidat del PP l’haguessin trobat allà mateix on aquesta setmana diuen que han trobat les restes de la nau Santa María, aquella den Cristòfol Colom. Sembla que la intenció dels publicistes del PP és que no es vegi massa la cara d’aquest home, i la veritat és que ho aconsegueixen.

Aquesta sospita es confirma quan obrim el sobre del PP. A diferència dels altres, dins el sobre del PP no hi ha una carta del candidat. Al sobre del PSOE hi ha una carta d’Elena Valenciano, la cap de llista estatal. per cert, amb una fotografia que no se sap si és ella o na Nicole Kidman, de tant de trucatge que l’hi han posat, però això és una altra qüestió. El que deia, al sobre del PP hi ha una carta, però no és den Cañete, sinó del president del partit (i del govern), Mariano Rajoy. També crida l’atenció que no sigui el candidat qui s’adreci als seus potencials votants, però vista la perla que va amollar sobre les dones l’altre dia, potser el publicistes del PP, en aquest cas, també l’han encertat no deixant-lo piular més del que és necessari.

El text de la carta del president del Gobierno español també crida l’atenció: comença amb un paràgraf  on aprofita per lloar el camí de l’Estat cap a la recuperació econòmica (una recuperació que no veu ningú més que ell).  Però aquesta és una qüestió que res té a veure amb aquestes eleccions: el president Rajoy aprofita la carta de les europees per fer-se propaganda gratis. així demostra el que l’importen aquestes eleccions.

Després, continua amb les típiques obvietats (que si a Europa es decideixen coses importants, però res del que pretenen fer si governen), això si, però, amb una quantitat sorprenent de faltes (aquí el publicista exhibeix un domini nul dels signes de puntuació).

Una altra cosa que crida l’atenció: en Rajoy em parla de ‘Tu’ i na Valenciano em parla de ‘Vostè’. Els vells estereotips de les dretes i les esquerres han passat a millor vida. Bé, no passa res.

Per cert, algun expert en grafologia hauria de fer una anàlisi de la lletra den Rajoy. Aquest senyor, al costat de la seva signatura, escriu, de la seva mà, ‘Nuchas grcias’. A Deu siguin dades, faltaria més. Però sembla no saber que la paraula ‘grcias’ duu una ‘a’ entre la erra i la c, o que ‘Muchas’ s’escriu amb ema i no amb ena. A més, té una lletra pròpia d’un infant de primària. Bé, tampoc ens hem de sorprendre, el seu desenvolupament intel·lectual tampoc sembla que vagi massa més enfora.

En definitiva, sobres blancs, grisos, apàtics, els dels dos partits principals, que demostren que com menys interès es generi entre la ciutadania, molt millor per ells, i un sobre de color taronja, ple d’alegria i vitalitat, el d’Esquerra Republicana, amb les imatges somrients den Josep-Maria Terricabras i den Miquel Àngel Sureda, ben visibles ja des de l’exterior del sobre, que demostren la il·lusió i les ganes que té aquest partit de fer un bon resultat a aquestes eleccions al Parlament Europeu.

I per acabar, un acudit que circula per les xarxes: si aquesta setmana et trobes un sobre del PP, no cal que et posis content,  a dintre no hi trobaràs diners, només propaganda.


Que tinguin una bona tria.