ENTREVISTA. MATEU CRESPÍ

ENTREVISTA. MATEU CRESPÍ. NÚMERO SEIS DE LA LISTA DE UM Y EX CANDIDATO DEL PSM

´No soy la Janer de UM; no he hecho un trasvase ideológico ni soy una figura mediática´
"Confío en que UM no pacte con el PP, pero no lo hablé con Munar; no puedo condicionar mi presencia a lo que ocurra después"

VIRGINIA EZA. PALMA.

Mateu Crespí ha sido el fichaje estrella de Maria Antònia Munar para la candidatura de UM al Parlament. Hace un año, era el candidato al Govern por el PSM, tras ganar las primarias del partido con el sector renovador. Poco después, los oficialistas del PSM derrotaban a los renovadores en su Congreso y acordaban impulsar una coalición con EU-EV y ERC. Crespí dimitió y abandonó el partido, creando Entesa junto a otros renovadores. Ahora, sostiene que no se ha movido ideológicamente a pesar de su entrada como independiente en el sexto puesto de la lista de UM.

-¿Esperaba las críticas de su actual partido, Entesa?
-Entesa es mi partido y le comuniqué mi decisión. Hablamos tranquilamente y estoy seguro de que con los amigos que tengo ahí todo seguirá igual. Yo estoy donde he estado siempre. Desde el momento en el que Entesa decidió no presentarse a las elecciones, mi decisión es absolutamente personal. En la lista de UM, defiendo los valores principales de Entesa, que son el mallorquinismo político, pero sin pretender representar a Entesa dentro de UM, que quede claro.

-La Ejecutiva de Entesa analizará si adopta medidas respecto a usted. ¿Teme la expulsión?
-Mi decisión ha sido personal y no ha estado vinculada a Entesa.A mí lo que me interesa es que Entesa per Santa Eugènia gane las municipales y que las listas que respaldo tengan buenos resultados. Evidentemente si me expulsan lo sentiré. Quiero seguir militando en Entesa.

-¿Cuándo y con qué le convenció Munar?
-Me planteó la posibilidad de ir en la lista el viernes por la tarde y me habló del proyecto de UM, en el que tiene cabida la gente que piensa como yo y con el que me puedo sentir cómodo. Munar quiere una apertura de UM, sumar distintas sensibilidades.

-¿Le sugirió que se afiliara a UM?
-No. Sabe que mi partido es Entesa. Hablamos sobre el proyecto global de UM, con el que he mantenido buenas relaciones durante doce años en Santa Eugènia.

-¿Era consciente de que la aparición de su cara en la candidatura de Munar resultaría como mínimo efectista?
-Me ha sorprendido la repercusión. Sabría que saldría mi nombre, pero no que ocuparía grandes titulares. Cuando Munar me propuso ir en la candidatura, pregunté qué compañeros de viaje tendría. Es una lista renovada que representa el futuro de UM. Mi incorporación puede ayudar a esa apertura hacia un nacionalismo muy amplio.

-¿Se siente el Maria de la Pau Janer de UM?
-No. Yo he hecho un movimiento coherente, sin ningún trasvase ideológico, entrando en una lista en la que me dejan defender mis ideas y con gente con la que tengo muchos más puntos en común que desacuerdos. Ni he hecho un trasvase ideológico ni soy una figura mediática como Janer. Soy otro tipo de político.

-¿Qué hará si UM pacta tras las elecciones con el PP?
-Lo sopesé. Confío en que no se reedite ese pacto, pero soy consciente de la fuerza de cada uno. No sé lo que haría, lo tendría que analizar, aunque evidentemente yo no estoy cómodo con el PP. Este tema no lo traté con Munar. No puedo entrar en una lista condicionando mi presencia a lo que se pueda hacer en el futuro. De todos modos, mi visión es más amplia, es una visión de país.

-Fue candidato al Govern por el PSM. ¿Se pueden sentir traicionados los que le apoyaron en su antiguo partido?
-Habrá gente decepcionada, pero estoy convencido de que muchos lo entenderán. Gané unas primarias para ser candidato, los que me apoyaban respaldaban lo mismo que yo y eso se ha traicionado ante un pacto con un partido español, como es EU.

-Ha saltado usted del nacionalismo progresista al nacionalismo de derechas. ¿Tan débil es la línea que separa a ambos?
-Yo no me he movido ideológicamente ni me lo han pedido. Soy un nacionalista progresista, en la línea de la socialdemocracia que defendía en el PSM, y sigo igual. En la candidatura de UM tengo compañeros de viaje que se sienten cerca de esta posición ideológica. UM está haciendo un esfuerzo para lograr la centralidad y eso no se hace en un día.

Algaida

Algaida
S'Institut paga un lloguer de 6.000 euros mensuals del local de la tercera edat
El PSOE i UM demanen explicacions a Puig i al PP local per aquest «malbaratament»
Aquest local del carrer Lladoner ha estat llogat per s'Institut.

JOAN SOCIES. Algaida.S'Institut paga un lloguer de 6.000 euros cada més per un local de prop de 550 metres quadrats, propietat d'un constructor del municipi i destinat a la gent gran d'Algaida. Així ho denuncià el grup de consellers del PSOE al Consell, i el candidat a la batlia d'Algaida per UM, Pere Fullana, davant «l'aberració» que suposa aquest contracte que «suposa un gran malbaratament de doblers públics i que és sospitós que serveixi per donar tants de doblers a un senyor que ajuda la campanya del PP», així ho assegurava Antoni Alemany, del PSOE. Aquest també manifesta que «creiem que primer s'escollí el local i després s'ha vestit l'expedient adequat al local. A més, tan sols es presentà un expedient d'aquest constructor, molt pròxim al PP local». Per la seva banda, Fullana (UM) assenyala que «crec que el PP d'Algaida ens ha d'explicar el preu del local de la gent gran». El candidat d'UM també assenyala que «fent números rodons es calcula que la jugueta del PP per la nostra associació suposarà el pagament de 6.000 euros mensuals, durant cinc anys, és a dir: 72.000 euros any». Els socialistes també consideren impresentable que «s'hagi donat a dit aquest local per un lloguer de 6.000 euros mensuals», també s'ha de dir que els preus dels lloguers de locals comercials dels mateixos metres i ubicats en zones més cèntriques del poble superen de poc els 1.000 euros mensuals.

«Estam parlant d'una aberració, el fet de pagar 6.000 euros mensuals durant cinc anys, prorrogables a cinc més i amb una opció de compra d'un milió d'euros», tot això sense tenir en compte la revalorització de cada any de l'IPC. Així, a més dels 6.000 euros mensuals durant cinc anys, fet que suposa uns 360.000 euros i la pròrroga de cinc anys més, fan un total de 720.000 euros cal afegir l'opció de compra per un milió d'euros. Tant els socialistes com Pere Fullana d'UM recorden que ja fa uns mesos va haver-hi uns primers moviments per situar gent pròxima al PP dins la junta de la tercera edat. Fullana diu que és «una associació que el darrer any ha estat fortament empesa per les pressions manipuladores, d'un sector important del PP en el poble». Avui hi ha una jornada de portes obertes en el local i el PSOE acusa «el PP i Rosa Puig d'organitzar un acte al centre quan encara no ha estat adjudicat». Va sortir a concurs el passat març i encara ara no ha sortit al BOIB l'adjudicació del centre.

Rosa Puig assenyala que no ha de justificar les inversions al poble

Declaracions importants avui al Diari de Balears. La candidata del PP a la batlia d'Algaida diu que no ha de justificar una inversió. Home! Jo crec que una persona gestiona recursos econòmics que no son seus ho ha de justificar ABSOLUTAMENT TOT. Aquest és el compromís de responsabilitat d'un gestor: un col·lectiu de persones confíen i depositen en les seves mans uns doblers per què el gestor en faci un ús correcte i en doni comptes. Això passa tant a l'empresa privada com a les institucions. Quan diu la Sra. Puig que "aquest local no costa cap dobler a l'Ajuntament ni a tots vosaltres, és s'Institut el que fa la inversió", sembla com si fos ella qui posa els doblers de la seva butxaca. O es que els doblers de s'Institut no son també de tots els ciutadans, inclosos els algaidins?

M'encanta que la gent gran tengui un local: que el puguin gaudir per molts d'anys (i que el puguem arribar a gaudir també noltros!) però cal pensar: primer, que un local com aquell es podría haver llogat per molt menys si ens adjustam als preus del mercat i, segon, que amb el que ens hauria sobrat podriem haver fet moltes altres coses bones per a la gent d'Algaida, per exemple, quants assistents socials es podrien haver contractat per ajudar a la gent gran millorar la seva qualitat de vida?

Tant de bò tots els polítics treballin per fer millor la vida de la gent, però fer aquest tipus de comentaris, declaracions i promeses només ajuda a augmentar la desconfiança que la gent del carrer ja te davant els qui es dediquen a això de la política.

Diari de Balears: Les absències de Jaume Jaume i del PSM marquen el futur govern de la localitat

Dissabte, 14 d'abril del 2007. Edició N. 3131
© Grup Serra.

Algaida
--------------------------------------------------------------------------------

Les absències de Jaume Jaume i del PSM marquen el futur govern de la localitat
El nou candidat socialista lluita per mantenir el poder davant l'aposta del PP per Rosa Puig

J.M.S./J.S. Algaida.
Les properes eleccions municipals a Algaida estaran marcades, sens dubte, per tres factors: la retirada del que ha estat batle pel PSOE durant 10 anys, Jaume Jaume; l'absència de la candidatura del PSM i l'aposta forta del PP per la consellera de Presidència i Esports, Rosa Puig, com a candidata per segon cop, ja que ja ho fou l'any 1999. Aquestes novetats i canvis i tenint en compte els resultats de les eleccions de 2003 -PSOE (5), PP (4), PSM (1) i UM (1)- fan que el futur govern d'Algaida sigui incert. Cal saber si hi haurà l'efecte Puig que tant desitja el PP i especialment Jaume Matas. L'absència del PSM és significativa. Els nacionalistes no s'hi presenten després d'anys de tenir representació a la Sala i d'haver format part de l'equip de govern amb pacte amb el PSOE durant aquest mandat. Fou un acord que el seu regidor, Pere Sales, va rompre més o menys a l'equador de la legislatura. Malgrat tot, aquesta situació no afectà el govern del PSOE i el pacte amb el regidor d'UM, Pere Fullana. Ara manca veure cap on anirà el vot de Pere Sales, si els votants nacionalistes opten per romandre a casa seva -situació que beneficiaria molt probablement els populars-, aposten per Xesc Miralles o donen la seva confiança a Unió Mallorquina.

Mirant els partits un per un veiem que, en teoria, el PSOE té a darrere la feina de molts anys de govern, i renovar la llista amb cares noves segurament l'ajudarà. A més, si un coneix la idiosincràsia del poble, s'adona que Algaida és un poble d'esquerres. Una altra cosa diferent és Pina, on hi ha una part important del vot Popular d'Algaida. Miralles recull l'herència d'Antich i de Jaume, però haurà de saber captar el vot dels que puguin veure en la seva joventut un problema, com passà a Puig el primer cop que s'hi presentà, tenia 26 anys. Per la seva banda, el PP pot jugar la carta de la consellera Puig, però sobretot la feina que han fet els seus números dos i tres, Ramis i Mestre. Una de les seves apostes serà a Pina, on avui vespre el PP presenta el batle pedani i hi rau una part important del vot popular. A Unió Mallorquina, el cas de Pere Fullana Falconer ha estat singular. Fullana torna a ser l'aposta nacionalista per a Algaida, vol rompre el bipartidisme entre els dos grans, i també captivar el votant nacionalista del PSM, i aquesta serà la seva força amb vista als propers comicis.

L'absència del PSM d'aquestes eleccions és molt significativa. Sembla que els nacionalistes algaidins no han tingut la cohesió interna per trobar un candidat i una llista que segurament els tornava a assegurar un regidor. D'aquesta manera, les eleccions a Algaida tornen a ser com fa quatre o vuit anys, amb el gran afany del PP per desbancar els socialistes de l'únic poble del Pla de Mallorca on tenen el govern municipal. Així mateix, també trobam la força del PSOE de saber que ho han fet bé aquests anys, i la voluntat d'UM de seguir amb un pacte amb els socialistes i acabar la feina feta.


Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?3131+3+180679

La identitat insular avança

Qui ha canviat?

Avui antics companys del PSM d'Algaida m'han comentat la seva sorpresa pel meu, suposat, canvi dels darrers temps.

Deia Churchil que, de vegades, cal canviar de partit per no haver de canviar d'idees. Ho recordava, amb raó, en Biel Huguet a una taula rodona organitzada pel Tercer Espai per Mallorca.

Sincerament, no crec que hagi canviat gens. Segueixo sentint-me igual de nacionalista i igual de progressista. Però, també sincerament, crec que el PSM sí que ha canviat.

Ha canviat per diferents factors, alguns d'interns i altres d'externs. Entre els interns, la direcció 'de sempre' del PSM va preferir perdre la meitat dels seus militants abans de renunciar al control de les cadires i abans d'acceptar l'entrada de saba nova, gent jove, oberta, que demanava el relleu per continuar la tasca dels darrers trenta anys.

Els factors externs els han explicat molt be gent com López Crespí o com Llorenç Buades, qui recorda les tesi defensades ja l'any 1993 per dirigents com Miquel Rosselló, remeis per evitar la pèrdua de representativitat i que han acabat, primer parasitant Els Verds i ara amb aquest projecte anomenat 'Bloc' on el PSM es va desfent com una calça.

De vegades, les circumstàncies ens duen a situacions difícils d'explicar. Però, per damunt de tot, hom ha de poder continuar mirant-se cada matí en el mirall sense avergonyir-se. No deixaré de defensar, amb pragmatisme i lluny de metafísiques essencialistes i endogàmiques, el dret que tenen els nostres fills a rebre un país on poder excel·lir com a persones completes i amb un sentit no esquizofrènic de la història, la cultura, la llengua i la tradició.

Crisi del Tercer Espai

D’ençà la crisi del PSM, amb l’escissió d’Entesa per Mallorca i la decisió posterior d’ERC-Illes d’anar en solitari a les autonòmiques i municipals d’enguany, els principals teòrics del que s’ha vengut a denominar “Tercer Espai” havien encalentit motors i tot semblava que els rutllava a la perfecció... fins fa uns dies. Els nombrosos fòrums de debat polític, els articles publicats, principalment per Joan Mir, Josep Melià Ques, Josep Gomila i Bartomeu Vicens, clamaven contínuament per una via “nacionalista” que no tengués res a veure ni amb la dreta ni amb l’esquerra. Semblava que Unió Mallorquina vigilava de lluny estant l’operació de colpejar encara més fort l’enemic històric, és a dir, el PSM, aprofitant que aquest, com explicava Maria Antònia Munar, s´havia unit als “perillosos i radicals comunistes” de Miquel Rosselló i Eberhard Grosske. UM concretava les seves relacions amb Convergència i Unió tot esperant poder controlar el que quedàs del PSM. Josep Gomila Benejam, en un llarg article titulat “Reflexions entorn al Tercer Espai” era de l´opinió que voler bastir un projecte a l’esquerra del PSOE no tenia sentit i aportava dades quant a les possibilitats electorals d´un projecte que no tengués res a veure amb el clàssic eix “dreta-esquerra” de l’actual panorama institucional. Tots els comentaristes propers a aquestes posicions afirmaven, i supós que continuen afirmant malgrat l´operació no hagi reeixit que, un PSM escorat cap a l’esquerra perdia “transversalitat i centralitat” i per tant desapareixia del panorama electoral mallorquí.

La “solució” per a tots els partidaris d’acabar amb l’eix “dreta-esquerra” era una confluència nacionalista entre UM, Entesa per Mallorca, ERC-Illes i sobiranistes independents en el camí d’anar bastint aquest espai alternatiu al PSOE i al PP.

La intenció gens dissimulada d’aquesta aliança nacionalista que no s’ha pogut concretar podia haver estat provar d’acabar amb l’històric “esquerranisme” del PSM alhora que UM, d´una manera sibil·lina i intel·ligent, aprofitant totes aquestes contradiccions, s’anava consolidant com a primera força nacionalista mallorquina.

Evidentment, l´organització més perjudicada per l´operació de la unitat nacionalista “transversal i centrista” seria, sens dubte, Esquerra Unida, que, sense el PSM i havent-se de presentar sola a les eleccions, restava fora de les institucions. Eberhard Grosske i Miquel Rosselló esdevenien extraparlamentaris i desapareixen de l’escena política illenca per una llarga temporada i, possiblement, per sempre més.

No cal dir que qui més conscient ha estat, i des de ja fa molt temps, a la possibilitat que es concretàs aquesta pinça de ferro en contra seva anomenada el Tercer Espai, ha estat la direcció d’EU, que amb l’experiment de “Progressistes” ja va veure la seva salvació. Amb una gran vivor i, comprenent molt bé i amb anticipació el perill que s'apropava, va moure a la perfecció les seves fitxes per a evitar, fos com fos, l’aïllament a què es veia condemnada. Cal dir que Esquerra Unida és prou experta en aquestes maniobres de sortir del llaç que li paren els contraris. Fa uns anys, amb la unitat amb els Verds de Margalida Rosselló i Joan Buades ja va aconseguir una pròrroga que ara, amb la constitució de l’aliança electoral amb PSM i ERC consolida, amplia i perfecciona.

Tan sols fa unes setmanes es respirava un gran optimisme en tots els fòrums, articles i debats del Tercer Espai. Els actes realitzats amb participació de Josep Gomila, Joan Mir i Josep Melià Ques omplien els llocs de reunió de gom a gom. Tothom donava per consolidada una aliança entre els sectors denominats “crítics” d´UM, Entesa per Mallorca i ERC-Illes. Un bloc que s’ampliaria amb alguns destacats intel·lectuals de les plataformes d´independents sorgides arreu. Els nervis de la coalició PSM-EU eren a flor de pell i tothom era conscient que la consolidació de les propostes partidàries de rompre l’eix dreta-esquerra obrien una via d’aigua molt mala d’arreglar en el vaixell del Bloc.

En no concretar-se l’aliança estratègica Entesa-Esquerra i amb la retirada posterior d’Entesa per Mallorca de les autonòmiques, tot el que s’havia anat bastint amb tanta feina s’ha esvanit com la boira matinenca amb els primers raigs del sol. Els partidaris del Bloc han guanyat la partida, i més que ningú Esquerra Unida, que, fent un gran alè, ha vist com desapareixia novament la tempesta que volia aïllar-la i condemnar-la a les tenebres de la marginalitat política. Entesa per Mallorca resta reduïda a grup testimonial de funcionament estrictament municipal i perd tota possibilitat d´incidir en la política global de Mallorca a no ser de bracet d´UM o PSOE. ERC-Illes torna al bressol de Progressistes, renunciant a aprofitar la crisi del PSM per a bastir el seu propi espai polític.

Miquel López Crespí
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (20-III-07)

Leninismo de derechas, liberalismo de izquierdas

6 Abril 2007

Leninismo de derechas, liberalismo de izquierdas, de Ignacio Muro Benayas en El País

Decía Vázquez Montalbán que, "al final, la batalla será entre ex comunistas y comunistas". Acertó a medias: es entre el leninismo de derechas y el liberalismo de izquierdas, entre una derecha liderada ideológicamente por neocons ex comunistas y una izquierda liberal, sorprendida todos los días de sus malas artes.

No es un problema nacional. Nace en EE UU, en los 70, cuando el ex trotskista Irving Bristol y otros ex comunistas consiguen fraguar un mix ideológico que integra el fundamentalismo religioso y el leninismo como práctica política. En el Gabinete de Bush se refuerza con personajes como Wolfowitz y Bolton. Se desplaza de un sitio a otro -Italia, Polonia o Francia- revolucionando el ideario liberal-conservador, que había logrado integrar, sin demasiada tensión, el discurso religioso en un todo bastante secularizado. Se abandona todo pragmatismo y se instaura una ideología blindada, leninista.

Su irrupción rompe los consensos básicos de la alternancia en democracia. Desaparece todo relativismo. El poder y el Estado son sus temas preferidos: cómo conseguirlo y cómo mantenerlo utilizando cualquier artimaña. No dudan en recurrir a la manipulación en el recuento de votos: lo hicieron en Florida (EE UU), para decidir la victoria de Bush. No importa no convencer, la cuestión es vencer. ¿A quién? Al "enemigo". Porque una visión tan blindada necesita un enemigo: la dialéctica amigo-enemigo es imprescindible para que todo cuaje.

Los movimientos cristianos admiran en los neocons la ausencia de complejos y el haber sido capaces de elaborar una alternativa al "progresismo sesentayochista". También, la radicalidad del discurso ajeno a lo convencional. Les alejan su individualismo y su materialismo ateo pero sobrellevan esa diferencia. Admiten la figura del "ateo devoto", utilizado para designar al ex presidente del Senado italiano, Marcello Pera, colaborador y amigo del Papa. El cristianismo, como frontera de una "civilización en peligro", les proporciona otro punto de encuentro.

Esa ideología llega a España ya elaborada, anida en FAES y se refuerza por el comportamiento de los ex comunistas desprejuiciados: Jiménez Losantos, Pío Moa o Alonso de los Ríos. Otros, como Urdaci, Pilar del Castillo o Piqué, con un pasado común, resultan moderados a sus ojos. El notario Rajoy se limita a levantar acta en un equilibrio que le aleja del centro. Es maricomplejines, "típico representante de esas derechas" que resultan, en palabras del locutor de la Cope, "muy blanditos, muy buenecitos y muy funcionaritos. Tienen otras virtudes, pero la garra, evidentemente, no. Y las ideas les producen desconfianza". Para eso están ellos.
Sólo ellos conocen el carácter manipulador de la izquierda, de la que dicen sentirse decepcionados, cómo afrontar su deconstrucción a base de boicotear a unos y confundir a otros. Atacar la tibieza en las propias filas es también fundamental para atemorizar al dudoso.

Disfrutan sacando "las masas" a la calle, sueñan, incluso, con derribar así al Gobierno. Utilizan objetivos transversales que pretenden sembrar la confusión al "enemigo" (unidad de España, derecho a la vida, terrorismo, familia), temas que no se prestan al debate sino que establecen fronteras, que pueden llegar al corazón directamente. De Legionarios y Opus toman el presentarse como eficaces y modernos, dominadores de Internet y los nuevos medios digitales. La concentración de foco en los mensajes es esencial para aumentar su impacto mediático: cada batalla es "la batalla", un paso más, un eslabón más.

Mientras la derecha acepta formas organizativas leninistas, la izquierda reflexiona desde el liberalismo de izquierdas. El PSOE de Zapatero no es precisamente una izquierda experta en el juego del poder, pero, recordémoslo, también marcaron la agenda política de un líder curtido, como Felipe González, desde 1990. Este PSOE parece más "ingenuo" pero es parte de una opción política que entiende la calidad democrática como un impulso básico de las políticas progresistas. Se exige máxima coherencia entre medios y fines y concede un gran valor a no defraudar el voto recibido: está convencido que ahí reside el triunfo de la izquierda, en no decepcionar. Es "ingenuo" por atreverse a concentrar en una sola legislatura la batalla de los derechos civiles -mujer, homosexualidad, inmigración-, por su defensa de las políticas de paz en un entorno de halcones, por cumplir sus promesas sin estar pendiente del "realismo político".

Zapatero encuentra en el "laicismo" una nueva legitimación para los valores democráticos. Seguidor del republicanismo de Petit, la forma más radical de liberalismo, entiende "la libertad como no dominación". Como buen liberal, busca activar comportamientos positivos, capacitar a los ciudadanos para que ocupen el centro de la acción política.

Parece confiar en una "mano invisible" que procede de la sociedad y premia a los que lo hacen bien. Corre permanentemente riesgos de caer en el buenismo aunque, como Antonio Machado, sostiene que "ser bueno es ser valiente". Fiel a su talante, defiende el respeto al adversario pero no deja de ser audaz. Cuantos más obstáculos sortea, más odios acumula: sólo Suárez, otro reformista intrépido, sufrió tantos ataques de los mismos.

La derecha leninista tiene claro la utilización de las instituciones para sus fines y localiza allí la batalla política, en el terreno en que parece más desigual para la izquierda liberal. Ésta confía en el Estado como si fuera, por principio, neutral y le cuesta ocupar en las instituciones su cuota de poder. Más bien le obsesiona no excederse en su uso, prefiere autolimitarse. Ha puesto en marcha un estatuto de Radiotelevisión Española que la potencia como una televisión plural, pero le incapacita para su uso instrumental; se ha autolimitado en el uso de la publicidad institucional hasta el punto que los ciudadanos apenas conocen las muchas reformas implantadas; ha renunciado a ser preguntado en las sesiones de control por su propio grupo parlamentario del Congreso, algo que permitía el lucimiento de Aznar; se ha impedido el uso de la Ley de Acompañamiento, un recurso del que han abusado otros gobiernos, que permitía resolver, de una vez, diversas modificaciones legales.

La izquierda necesita reflexionar sobre el uso del poder para no caer en la ingenuidad de la indefensión. Para los grupos de presión, "poder" es la facultad de torcer en el propio beneficio la neutralidad, es la capacidad para convertir en favorables los comportamientos de cualquier organización teóricamente neutral: desde los tribunales a los medios. Para los leninistas neocons también.

La neutralidad de las instituciones y los medios sólo se garantiza como resultado de una mutua vigilancia, cuando no de una defensa numantina de todo lo equilibrado por ley, para que no se desequilibre. Este PSOE no debería olvidarlo nunca. Eso y tener mucha determinación y paciencia: "A veces llueve tanto que los cerdos quedan limpios y los hombres se embarran".

Ignacio Muro Benayas, economista, es secretario general de la Asociación Información y Conocimiento.

Nou 'blog' personal

M'assebent de la creació d'un nou blog personal: 'Algaida Pina Randa', un espai que el seu autor, en Pere Fullana i Falconer, defineix com:

Sumant pel municipi d'Algaida. Un espai obert, com oberta és la candidatura que està preparant-se per a les properes eleccions municipals del 27 de maig 07. Sumant esforços des de l'estuctura de Unió Mallorquina, a Algaida, i des de la llibertat i la independència en un context que pretén aconseguir crèixer en pluralisme, des del seny, la trobada diversa, la força activa per AVANÇAR. Avançam sumant els esforços col·lectius, tenint presents les nostres arrels com a poble, mirant de tenir molta cura de la IDENTITAT de cada un dels pobles del nostre municipi. Sumam força envers el progrès, sense pors, mirant el futur amb ganes de que el crèixement en tots els sentits, sigui en QUALITAT de VIDA, en oportunitats per a tothom, per tal que les dones i homes del nostre municipi, sentin que el pas dels dies, sumen avanç en un camí de llibertat, tolerància, benestar social i respecte. Aquest espai vull que sigui un fòrum de trobada, un espai que no ens limiti a uns pocs envers les oportunitats d'expressió i llibertat. Un forum de xerrada, d'opinió, fins i tot si cal de controversia, tot caminant cap a una societat cada cop més justa, solidària, progresista i repectuosa amb el món que ens ve donat com una herència enormement valuosa a estimar, cuidar sense discussió, per tal que el tresor de la vida comunitària segueixi eeesnt un VALOR per a totes les generacions.

http://algaidapinaranda.blogspot.com/

Els asteriscs

Avui he obert la bústia de canostra (la veritat és que no ho faig massa sovint) i hi he trobat tres cartes. Be, no son cartes, son fullets de propaganda. Els dos primers son de la meva respectada Maria Rosa Puig:

... i com si fora una ironía de l'atzar, el tercer fullet era aquest:

que, per si a algú li costa llegir la lletra petita, com a mí, diu: 'SI USTED NO SE CREE LA PUBLICIDAD CON ASTERISCO...'

M'he tornat a mirar els fulletons del PP i, guaita!, 'institut *', i 'sanitat 365 dies *' quins dos asteriscs més xulos que hi trobam!

Sovint, quan ens volen 'vendre la moto', els especialistes en marqueting utilitzen aquesta mena de trucs: un titular amb lletres molt grans i de colors cridaners i, darrera, quasi d'amagat, un asterisc que ens envia, en el millor dels casos, a la lletra petita que sol anar a baix de tot i te unes mides impossibles per a una persona d'una certa edat (com jo mateix).

Quina és la lletra petita dels fulletons de la Sra. Puig? Ben fàcil, no cal ser un master de l'univers:

SANITAT: La contractació del personal per equipar els centres sanitaris (recepcionistes, metges, enfermeres, etc.) correspon a la Conselleria de Sanitat. Si na Maria Rosa Puig és la batlesa d'Algaida (cosa bastant probable, per altra banda), no podrà complir aquesta promesa perquè no tindrà ni els diners ni les competències per contractar el personal que s'haurà de menester per tenir obert 365 dies.

INSTITUT: La construcció i dotació tant de recursos materials com d'humans (mestres, secretariat, etc.) és compet`pencia de la Conselleria d'Educació. Si na Maria Rosa Puig és la batlesa d'Algaida (cosa bastant probable, per altra banda), no podrà complir aquesta promesa perquè no tindrà ni els diners ni les competències per contractar el personal que s'haurà de menester per tenir aquest institut obert als joves del nostres pobles.

Que quedi ben clar que jo no m'opós ni a una cosa ni a l'altra. Al contrari, fa molts anys que ho reivindic. La única cosa que vull dir és que no podem anar fent promeses que sabem sense cap dubte que no podrem complir.

I una altra cosa: el PP du quatre anys governant a la nostra comunitat. El Sr. Fiol és el Conseller d'Educació i és del PP. La Sra. Castillo és la Consellera de Sanitat i és del PP. I tots dos son companys de l'equip de govern de la Sra. Puig, que també és consellera i és del PP. Si de veres volen un institut i més sanitat per Algaida, per què no han fet res durant aquests quatre anys?

I després fan campanyes per dir que compleixen les seves promeses!