Benvolgut Bernat
He llegit amb molt d’interès el teu escrit publicat
dilluns passat amb el títol de “Comercio y cruceros”. En aquest article dius
que, des de Pimeco, sempre heu defensat el turisme de creuers per diverses
raons: dius que es tracta d’un turisme de qualitat, que té presència en els
mesos de temporada mitja, que compra al comerç i que té un baix impacte en
consum d’energia.
Des de l’amistat, però amb contundència, t’he de dir
que no estic gens d’acord amb la valoració que fas. Potser el turista de
creuers tingui un nivell adquisitiu més alt que el típic hooligan de
“ballermann sex” però, siguem realistes, la major part de la despesa que fan
els creueristes la fan dintre del mateix vaixell. Dius que compren al comerç?
Ho dubto molt. Primer, el principal interès que té la majoria és visitar la
Seu; el màxim que fan, gairebé tots, és comprar un imant en forma d’ensaïmada
per posar a la seva gelera – 15 € de despesa mitjana. Segon, els comerços que
visiten son els del centre comercial de Porto Pi on, com ja saps, el que hi ha
son les mateixes franquícies tèxtils que es poden trobar a qualsevol ciutat;
tanmateix, es passegen molt, però fan poca despesa – 60 € de mitjana; i no
vulguis saber com queden les tendes – en especial les de roba; Després del seu
pas, qualsevol semblança amb allò que contaven del cavall d’Atila no és mera
coincidència. Fem una enquesta entre les dependentes, a veure que ens
expliquen.
Pel que fa a l’impacte ambiental i energètic, molt
s’ha publicat sobre l’immens consum de combustible que han de fer aquests
monstres, que mai no poden aturar els seus motors. He llegit que contaminen
l’equivalent a tretze milions de cotxes cada dia. Una autèntica animalada, es
miri com es miri. A banda d’això, m’agradaria tenir algun estudi objectiu que
ens informés del que ens costa en aigua de consum – que, de ben segur, la
paguen a preu d’hoteler – i en incineració de les deixalles que buiden al port
– que, pel que m’han contat, no poden ser reciclades i suposen un cost a la
nostra Administració. Per algun motiu deu ser que els principals ports dels
Estats Units ja han prohibit que hi atraquin creuers.
A banda d’això, no podem oblidar que tots aquests
creuers naveguen sota banderes de paradisos fiscals – Bahamas, Panamà, Bermudas,
etc. – on la legislació laboral es tan laxa que els treballadors pateixen unes
condicions laborals vergonyoses, per no dir inhumanes. Hi havia un reportatge
molt interessant sobre això: “La cara oculta dels creuers”, signat per Damià
Bonmatí.
Seria molt necessari que es fes un estudi rigorós i
imparcial – no com els pamflets que publica l’Autoridad Portuaria - sobre quin
és el benefici real que queda a Mallorca. Pimeco en va fer un el 2014 i les
xifres eren clares: el volum de despesa dels creueristes no arribava ni al 0,8 % de les vendes totals del comerç
minorista. Seria bo que s’actualitzessin aquestes xifres. Estic ben segur que
ens duríem una sorpresa no gens agradable.
Però fins i tot que els beneficis econòmics fossin
significatius, estaràs d’acord que no tot es compra amb diners. L’organització
que presideixes sempre ha estat capdavantera a l’hora de defensar un model de
ciutat mediterrània i feta a la mida de les persones que l’habiten. El
president de Pimeco ho sap millor que ningú.
Per acabar, com dius al final del teu escrit, “seguim
caminant”. Home! Caminar, el que es diu caminar, pel centre de Ciutat, fa molts
mesos que no és gens fàcil. Per aquelles persones que treballen en ocupacions
que no estan directament lligades a l’activitat turística – pensem en advocats,
enginyers, comercials, transportistes, etc. -, treballar al centre és una
autèntica bogeria. Els mesos de temporada mitja que cites jo mateix m’he trobat
en més d’una situació surrealista, pobre vianant veritablement atrapat entre
grups de turistes en bicicleta, altres que anaven amb aquestes plataformes
elèctriques de dues rodes – Segway, li diuen -, vianants i grups d’alumnes i
pares sortint del col·legi de Sant Francesc. I jo, ben al mig, sense poder ni
avançar ni fer enrere.
Bernat, estam en una situació límit, molt a prop del
caos – llegeix, per cert, les manifestacions dels controladors de l’aeroport.
Entre cotxes de lloguer i turistes despistats, Palma s’ha convertit en una
ciutat inhabitable. Estic segur que dins Pimeco mateix hi ha més d’un que pensa
que cal posar límit JA al turisme en general i, molt especialment, al de
creuers, que és el pitjor de tots. Puc entendre que vulgueu mantenir una
relació cordial amb el govern de l’Ajuntament i que valoreu positivament la
diversificació del transport de passatgers entre el Moll i la ciutat. Però no
ens enganem. El problema és molt simple: “A Ciutat – i a Mallorca - ja no hi
cabem”. Per molts de minibusos que posin. Es ben necessari, crec, que
organitzacions com Pimeco es torni a posar al davant de la defensa de la nostra
ciutat.
