El
24 de maig passat vam fer un tomb a la història del nostre municipi. Després de
24 anys, les dretes varen perdre les eleccions.
Ho
dic així de clar i contundent perquè, per molt que el PP fou la llista més
votada, els partits que s’auto-defineixen com a d’esquerres varen sumar, tots
plegats, més vots que els partits de dretes.
Per
molt que el batle sortint, Sr. Joan Jaume, digués a la sessió plenària
d’investidura que s’havia menyspreat els resultats de les eleccions, això és
rotundament fals. Ho explicaré:
- Els partits que es defineixen com a clarament de dretes (PP, ASI, UPyD, PLIE, UCIN y Independents), sumaren, entre tots, 5.637 vots.
- El partit de centre (Proposta per les Illes, Pi) en sumà 1.283.
- Els partits d’esquerres (PSOE, MES, Guanyem i Podemos) sumaren, entre tots, 6.227 vots, això son 600 vots més que els dels partits de la dreta.
Per
tant, ja es pot dir que a Llucmajor hi ha més ciutadans que voten esquerres que
no votants que voten una opció de dretes.
A
més, com ja s’ha explicat arreu, amb el sistema electoral que tenim, els
ciutadans i ciutadanes no triam ni batles ni presidents del Govern. Triam
regidors o diputats sobre els quals delegam, és a dir, dipositam, ulls clucs,
el privilegi d’elegir aquells qui hauran de ser caps de govern a cada
institució. La potestat de triar el batle o el president del govern no és,
aleshores, dels ciutadans, si no dels representants elegits per aquests.
Aquesta història de les llistes més votades no és més que una interessada
distorsió del sistema.
Dades
a banda, voldria posar sobre la taula dues reflexions:
La
primera: Que, per al grup de persones que formam la secció local d’Esquerra
Republicana a Llucmajor, un grup reduït, tot s’ha de dir, aquestes eleccions no
poden llegir-se més que com un triomf personal. Perquè hem sabut demostrar que
aquí, a canostra, sí hem estat capaços d’entendrer-nos amb aquells a qui podíem
considerar els nostres cosins ideològics, la gent del PSM i d’Iniciativa-Verds,
amb els qui hem demostrat que son moltes més les coses que ens uneixen que les
que ens separen. Aquesta capacitat d’entesa ha engrescat, no en tenim cap
dubte, molta gent a qui, per damunt de tot, els desagraden els conflictes i els
enfrontaments.
A
més, perquè, de rebot i, per primera vegada des de la restauració de la
democràcia, hi ha un militant d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament. És més, a
l’equip de govern. Una companya que sabrà fer sentir la reclamació dels nostres
drets com a nació sempre que sigui convenient. Alerta!: això no vol dir que
n’Adelina Gutiérrez es limitarà a passejar l’estelada per la Sala al crit
d’Independència. No! I ara! Vol dir que, en totes les decisions de govern,
sempre hi haurà espai per al matís que caracteritza Esquerra Republicana:
justícia social, preocupació pels que més ho necessiten, republicanisme,
transparència. Conceptes que ens fan sentir còmodes dins MES i que responen a
la justa reivindicació de les institucions que ens eren pròpies abans de la
invasió militar dels exèrcits castellano-francesos i d’uns drets col·lectius
que, no ho oblidem, fa just ara tres-cents anys que ens varen ser arrabassats
per la força de les armes.
La
segona: Que la unió de propostes amb programes semblants multiplica: L’entesa
entre MES i Esquerra Republicana va ajudar a passar d’un total de 1.270 vots al
2011 (1.108 del PSM i 162 d’ER) a un resultat espectacular de 2.017 vots el
2015.
A
tots ens hauria agradat molt que a la nostra proposta d’anar plegats a les
eleccions s’hi haguessin sumat més opcions: per exemple i donat que els
programes electorals eren molt semblants, hauríem d’haver aconseguit convèncer
els companys de Si se puede Llucmajor i de Guanyem per incorporar-se a allò que
representa MES: l’autèntica alternativa a la dreta espanyolista.
Així,
si fem l’exercici de sumar els vots aconseguits per MES, Sí se puede Llucmajor
i Guanyem, veurem que hauríem pogut obtenir un total de 2.948 vots (2.017 de
MES, 552 de Guanyem i 931 de Sí se puede Llucmajor), la qual cosa hauria situat
aquesta opció com a segona força política amb 6 regidors electes.
Això
ens ha de fer pensar que sempre val la pena cercar fórmules de consens, fórmules
que evitin que es tudin vots, maleïda Llei d’Hont, com ha passat amb els 552
sufragis obtinguts per Guanyem, que no han obtingut recompensa i que, de
l’altre manera, ara farien que al manco un representant d’aquest col·lectiu
estigués acompanyant l’actual equip de govern municipal.
Dit
això, només em cal acabar desitjant molta sort, seny, humilitat,
responsabilitat i coratge a tot l’equip de govern que, a mi així m’ho sembla,
està integrat per persones excel·lents i amb moltes ganes de fer coses pel
benestar dels nostres veïns i veïnes.
