11/2/12

Ara va de guinyols i altres herbes

Imatge enllaçada de El Periódico

A l'Europa civilitzada un dia si i un altre també tenen motius per riurer-se'n dels espanyols. Quan no son les pallassades del tribunal suprem, és la publicitat institucional de la Loteria Nacional.

A una emisora de ràdio espanyola s'emet un amunci que diu, més o manco, això:

"Vas por la calle con xanclas de romano (?) i te cruzas con una supermodelo. ¿Que crees que ocurre? ... Puas a eso me dedico yo: a la nada más absoluta. Tú también podrás dedicarte a no hacer nada si juegas a la Loteria, bla bla bla ..."

Aquest tipus d'anunci em deixen estupefacte. Els putes espanyols tenen la taxa d'atur més alta de tota Europa (un de cada quatre adults), la taxa d'atur juvenil més escandalosa (més de 2 de cada 4), però el que ensenyen a les audiències és el VALOR del NO FER RES (!?!).

Llavors, com esperen sortir-ne, d'aquesta? Com esperen remuntar la crisi?

Aquesta és la societat que durant dècades s'han esforçat a modelar des de tots els àmbits de comunicació i des-educació. El resultat: les generacions actuals viuen pitjor i tenen un nivell intelectual i professional més baix que la generació dels seus pares.

No estic parlant de prohibir res, faltaria més! Només penso: aquests son els missatges que reflecteixen el tipus de societat que tenen, que tenim (malauradament) i que les institucions han contribuit a modelar.

No he sentit mai un missatge del tipus: "Cal esforçar-se per ser els millors", "Cal formar-se per millorar les nostres competències i aptituds", "Cal sacrifici, disciplina, treball, etc. per assolir una possició més capdavantera i poder competir amb els grossos". No, res de semblant.

Es fomenta la ganduleria, l'arribisme, la recompensa fàcil i sense esforç ("Si lo quieres, lo tienes, con tu tarjeta de crédito"). En aquest país de guinyol, qualsevol Belén Estoban pot arribar a fer una fortuna no fent altra cosa que dir tonteries.

Això si, llavors s'escandalitzen que a Europa se'n riguin d'ells. I no tenc res a dir dels esportistes que s'esforçen i s'entrenen per ser els millors.

9/2/12

Justícia Espany .. ada

Avui tot el món mira amb una mescla de vergonya i estupefacció al sistema judicial d'aquest estat lamentable i patètic que s'anomena España. Avui alguns tenim un motiu més (i ja van ...) per sentir una profunda vergonya cada cop que algú ens demana la nacionalitat, cada cop que hem d'emplenar un formulari oficial i hem d'emplenar la maleïda casella.

Aquest estat vergonyós que castiga als qui tenen el coratge de lluitar contra el crim i la corrupció, tard o d'hora, recullirà els fruits del que sembra. Cada cop som més, cada cop ho veim més clar: amb els espanyols, ni a fer copes!

7/2/12

Vull pensar que hi ha una altra manera

Malgrat totes les evidencies, vull pensar que hi ha una altra manera. La realitat sembla imposar-nos com una veritat ineludible que per tal de dedicar-se a la politica cal ser groller, mal educat, menysprear els qui son de l'altre grup, insultar, ridiculitzar, etc. Sembla que per ser politic cal ser un fill de la grandissima puta, en una paraula.

Jo vull pensar que hi ha una altra manera: donar la rao a l'adversari quan la te, respectar les opinions contraries a la propia, no confondre els problemes amb les persones i, sobretot, no acabar convertint-se en un quinqui i un mató de barri.

Em direu ingenu, segurament, pero crec que cada cop hi ha mes gent que pensa que ja en tenim prou de fills de puta.

4/2/12

Els efectes del govern del Partit Popular

Sr. Bauzá, en trenta anys de democràcia, mai havia fet tant de fred en aquest país. Aquesta és la seva manera de treballar pel benestar dels ciutadans?

3/2/12

Repensar l'esquerra un altre cop?

Segons la teoria clàssica, les principals raons que expliquen la lluita de classes tenen a veure amb l’accés privilegiat, quasi monopolistic, de la classe dels propietaris, a quatre cercles de poder:

El cercle de la propietat: Només els propietaris tenen el monopoli de la propietat. Els treballadors no tenen accés a la propietat.
El cercle de la producció: Només els propietaris tenen el monopoli de la producció. Els treballadors no.
El cercle de la comunicació: Només els propietaris tenen el monopoli de la comunicació: Controlen els mitjans de comunicació gràcies a la inversió econòmica que només ells poden fer en publicitat, creació de corrent d’opinió, determinació del que és o no és notícia, etc.
El cercle del consum suntuari o accessori: Només els propietaris tenen accés al consum de bens suntuaris (no de primera necessitat).

La societat occidental actual està caracteritzada per una clara distorsió d’aquests quatre principis, donat que els treballadors, avui:

Tenen accés a la propietat, gràcies a les hipoteques i altres sistemes de pagament retardat que les entitats de crèdit posen a disposició de gairebé tothom (be, fins fa molt poc).
Tenen accés a la producció, ja que una part considerable dels treballadors son autònoms. Econòmicament, el seu poder adquisitiu no els diferencia dels treballadors per compte aliena, però el seu estatus és diferent. De fet, en relació a certs privilegis dels treballadors (dret a l’atur, dret a la incapacitat temporal, etc.), pateixen pitjors condicions.
Tenen accés a la comunicació: avui, qualsevol pot escriure un blog, un post, un tweet, una entrada de facebook, etc. Sense cost econòmic significatiu, i d’aquesta manera influir sobre les opinions, gusts, preferències, etc. de molta gent. No cal ser el propietari d’un gran periòdic per generar opinió, etc.
Tenen accés al consum que va més enllà dels bens de primera necessitat, gràcies a les targes de crèdit i altres facilitats que les entitats de crèdit posen a l’abast de gairebé tothom.

Tot plegat fa que a la reflexió política de l’esquerra li manqui un esforç d’actualització important, esforç que jo, personalment, no em veig capaç d’assolir.

D’altra banda, cal aturar-se a reflexionar sobre les dues gràfiques següents, extretes de l’informe de la Fundació Gadeso de gener de 2012.

Aquestes imatges ens mostren a on es situen i com es perceben a sí mateixos els electors de les Balears i a on i com perceben que estan posicionats els partits polítics més representatius. La conclusió és important: hi ha un lapse entre el posicionament oficial dels partits en relació a l’eix ‘dreta-esquerra’ i la percepció que els electors tenen d’aquest posicionament.

Reconec que no tenc resposta als interrogants que provoquen totes aquestes premises, però penso que cal fer un esforç per inventar-ne de noves.

Què hi fa una tortuga damunt un pal?

Un jove està passejant per la plaça d'un poble i decideix prendre’s un descans. S'asseu en un banc ... al costat hi ha un senyor de més edat i, naturalment, comencen a conversar.

El senyor li diu al jove:

- Saps? - Els legisladors son com una tortuga damunt un pal.

Després d'un breu lapse, el jove respon:

- No comprenc bé l'analogia ... Què significa això, senyor?

Llavors, el senyor li explica:

Si vas caminant pel camp i veus una tortuga dalt d'un pal de filat fent equilibri, Què se t'acut?

Veient la cara d'incomprensió del jove, continua amb la seva explicació:

- Primer: No entendràs com hi va arribar.

- Segon: No podràs creure que hi sigui.

- Tercer: Sabràs que no va poder haver-hi pujat sola.

- Quart: Estaràs segur que no hi hauria d'estar, aquí.

- Cinquè: Seràs conscient que no farà res útil mentre estigui aquí.

Aleshores l'únic sensat seria ajudar-la a baixar, no?

1/2/12

Inteligència emocional?

Una vegada més, i ja van unes quantes, el govern de les Illes Balears es veu obligat a fer marxa enrere a causa de la presió popular contrària a les seves mesures. Deixant de banda la lloança dels col·lectius mèdics i docents, que encara conserven el seny que sembla que no tenen els responsables de la cosa pública, sorpren la manca d'inteligència dels membres d'aquest executiu. Què no ho veuen, que no n'encerten ni una?

Diario de Mallorca:

MALLORCA Para estudiarlos "con más calma"