Qui farà la política del PSM, ara?

El PSM d'Algaida duu quatre anys desaparegut de l'escena política. Els seus membres, molt actius i molt eficients a l'hora de fer paradetes, festes, ballets, revistes o qualsevol altre sarau de cultureta endogàmica, 'for membres only' que dirien els anglesos, què ha fet aquests darrers quatre anys? Que els hem vist en algun acte polític? No hi han estat ni han obert boca: no els verem a la inaguració de la reforma de la Font de Pina, ni els hem vist dissabte passat a la inauguració de la nostra plaça, ni els sentim parlar davant la extraordinària caradura exhibida per la gent del PP que s'han volgut apropiar d'una reivindicació de fa nolts d'anys de tots els pares i mares d'Algaida, Pina i Randa com és la exigència de tenir un institut per tal que els nostres fills no tenguin que anar a Llucmajor. Allà on tots els partits polítics hi son i fan sentir la seva veu, el PSM s'amaga i calla. La pregunta és: per què calla? Potser perquè no te res a dir? Potser perquè és més fàcil criticar amb la boca petita que fer propostes pensant una mica més enllà del seu 'corralet'?

Jo no ho se. El que sí se és que la gent del PSM durant quasi trenta anys ha defensat idees i projectes fonamentals pel que ha estat el desenvolupament de la consciència crítica de la nostra gent. I ara, quan se'ls necessita potser més que mai, no hi son. On son? No se sap.

Potser si no anassin tan enfeinats amb els passatemps propis de les classes benestants tindrien una mica d'eima per pensar en proposar polítiques conherents amb el que se suposa que hauira de ser l'ideari dels nacionalistes de Mallorca.

Qualsevol que sàpiga sumar dos i dos veurà que, després de quatre anys de silenci, d'aquí a dos mesos, el PSM no te la més mínima possibilitat de treure representació a l'ajuntament d'Algaida. El PSM ja no existeix com a opció POLÍTICA. Només un acord de totes les persones sensibles al programa nacionalista que representa el TERCER ESPAI, un acord com el que proposa el candidat de la única força política nacionalista mallorquina que queda a Algaida, pot fer tan sols possible una talaia des d'on treballar pel benestar i pel progrés els propers quatre anys. S'acaba el temps i les persones que es diuen nacionalistes no poden deixar passar aquesta darrera oportunitat. Les desconfiances personals no poden ser més importants que la defensa de les idees compartides.

Ara que el PSM ha renunciat a fer al Parlament i al Consell la política del PSM, ara que el PSM d'Algaida ha renunciat, directament, a fer política, qui farà política en nom dels projetes que el PSM ha defensat els darrers 30 anys?

On se'n aniran, els vots tudats?

Que ho sabeu, vosaltres?

Sobirania i Progrés

sobirania i progrés
Ja som més de 10.000!

Nosaltres som independentistes. Nosaltres volem la independència de Catalunya, per la mateixa raó que estimem la llibertat i la justícia. Malauradament, no podem treballar simultàniament arreu del planeta. I, per tant, concentrem els esforços en el nostre entorn més immediat: en la nostra pàtria. Parafrasejant el president Lluís Companys, en el món existeixen moltes causes de justícia i totes elles mereixen la nostra atenció, però Catalunya només ens té a nosaltres. Nosaltres volem la independència per ella mateixa. Senzillament, perquè volem ser lliures. I, a més, volem construir un país pròsper i just. De fet, si el nostre país ja fos independent, seguiríem treballant per construir l'estat del benestar més innovador, cohesionat i sostenible del món. De la mateixa manera que, encara que els Estats espanyol i francès fossin els més democràtics, justos i rics del planeta, seguiríem lluitant per la independència. Nosaltres hi tenim dret per la senzilla raó que la volem. Volem ser el que som. En funció de la nostra història, de la nostra cultura i dels nostres projectes de futur. No tots els nostres conciutadans comparteixen el nostre sentiment nacional, però tenim prou arguments econòmics per portar-los a militar en l'independentisme. El benestar i la justícia social poden ser en ells mateixos un objectiu; però també són instruments estratègics per assolir una majoria electoral, que ens permeti conquerir la nostra plena sobirania amb un referèndum d'autodeterminació, tutelat per les institucions internacionals. Tal com ha passat a Montenegro. Sobirania i Progrés fa una crida nacional a exercir el dret de decidir que volem ser lliures.

Joel Joan i Oriol Junqueras
Actor i historiador

Diari AVUI, 2 de març de 2007

Grotesc
Marçal Sintes

El terme 'nacionalisme banal', posat en circulació pel professor Michael Billig i que tant d'èxit ha tingut entre nosaltres, designa aquell nacionalisme que és implícit, que es difon amb tanta naturalitat que no crida l'atenció. Tot plegat el fa molt efectiu. El nacionalisme banal actua de forma molt clara a l'entorn de les seleccions anomenades nacionals. Tots sabem, per exemple, com certs locutors retransmeten els partits de la selecció espanyola -qui no senti els colors espanyols, "que se muera", arribaria a dir l'exfutbolista Poli Rincón a la Cadena SER- i tots recordem també Àngels Barceló, a sou, en aquest cas, de la televisió de Polanco, La Cuatro, fent d'animadora de la concentració convocada a la plaça Colón per aplaudir la fúria rojigualda en el Mundial. Aquests dies hem viscut i estem vivint encara un altre d'aquests casos. Parlo, òbviament, dels premis Oscars. L'exageració i el xovinisme espanyols arriben a límits insospitats. Un dels exemples el va oferir justament una altra catalana: Rosa Maria Molló. No contenta amb l'èxtasi pels oscaritzats espanyols (dos eren catalans), Molló -ara corresponsal de TVE als Estats Units i a qui recordo com a directora-paracaigudista de la ràdio municipal de Vilafranca del Penedès en temps de l'alcalde Aguado, del PSC- va emfasitzar, celebrant-ho quasi eufòrica, el rècord assolit per la presència "llatina" en els Oscars. La crònica va resultar tan exagerada que va ultrapassar de molt la definició de nacionalisme banal de Billig per endinsar-se plenament en el que podríem definir, de bell nou i si m'ho permeten, com a nacionalisme grotesc.

m.sintes@hotmail.com