Quin desgavell!

En Quim Torres escriu al Balears de dissabte 24 de febrer, posant de manifest la vergonya i el desgavell en què hem caigut els nacionalistes a Mallorca. En Quim te tota la raó, i ens hauriem d'avergonyir d'haver arribat a aquest panorama de caos i confussió. Com podem aspirar a governar un país si ni tan sols som capaços de mantenir un mínim de dignitat, coherència i discurs?

Esquerra i nacionalistes negocien coalicions a una vintena de pobles
Les fórmules inclouen PSIB, PSM, Entesa, ERC o UM amb variables

J.TORRES.Palma.

La consigna llençada en el darrer congrés del PSM de donar autonomia a les agrupacions locals en política de pactes i l'aposta de diversos partits d'esquerra per no desaprofitar vots, ja sigui per garantir majories o per superar debilitats, ha propiciat que a tres mesos dels comicis municipals el ventall de possibles coalicions s'hagi obert com mai. L'aposta pel Bloc amb EU-EV, guanyadora en aquell congrés, només es farà estrictament a tres municipis, un d'ells, Palma. A la resta les variables es multipliquen. Es negocien pactes entre el PSM i el PSIB, entre el PSM i l'Entesa, entre tots tres, entre l'Entesa i el PSIB, entre l'Entesa i UM o entre aquests dos i el PSIB, com a Santa Eugènia.
A hores d'ara, el Bloc es presenta a Palma; a Inca, on EU-EV no té representació; i a Calvià, on no en tenen ni el PSM ni EU-EV. A Felanitx, el Bloc s'amplia amb la presència d'Esquerra; mentre que a Manacor s'ha ajuntat tota l'esquerra excepte el PSIB i EU. A Alcúdia, Bunyola i Sóller també es mantenen converses per propiciar el Bloc. El PSM negocia amb el PSIB a ses Salines, Campos, Santanyí, Sencelles, i Búger. I l'Entesa manté converses amb els socialistes a Muro i a Vilafranca, localitat on guanyà per majoria absoluta el PSM però que ara és controlada per independents propers a l'Entesa. Les converses entre l'Entesa i UM, que ja han fructificat a Santa Eugènia, també es mantenen a Bunyola. De fet, l'Entesa només es presentarà en solitari a Sóller i a Fornalutx. Esquerra també negocia amb Els Verds a Son Servera i també ha intentat un acord a Capdepera amb el PSM i Entesa. En els independents també s'han vist moviments. El ventall de coalicions és ampli i els dubtes sobre com aquest nou mapa preelectoral afectarà el vot autonòmic són raonables.

Candidats

Em cau bé, en Xesc Miralles. És tal com el descriu l'amic Pere Fullana avui al Balears (11 de febrer de 2007): jove, professional, simpàtic, amb molta empenta. Ja era hora que el PSOE algaidí es transformàs de d'alt a baix i donàs la merescuda jubilació als projectes esgotats. El poble bé s'ho mereix.

També em cau bé, s'ha de reconèixer, la consellera Puig: també és jove, simpàtica i, a més, n'ha aprés molt, en aquests anys d'exercici de la gestió del govern. Les males llengues diuen que d'ençà que 'és cosa' se la veu poc, per Algaida. Això no l'ha de preocupar. Desembarcarà quinze dies abans amb tot l'exèrcit propagandístic del seu partit i aquesta sensació desapareixerà com la boira a les onze.

Amb aquests dos candidats, la campanya de les municipals te garantit l'èxit i l'interès. Tant l'un com l'altre tenen molts trumfos en les seves mans per atreure les simpaties dels 'no-alineats', per dir-ho d'alguna manera. Caldrà veure, a més de les seves qualitats personals, que les tenen, què aportaran en el camp dels projectes i de les idees per tal de fer millor la vida dels nostres veïns.

Unes eleccions en clau bipartidista, pel que sembla, a menys que desperti una tercera força, cosa poc probable, que prengui posició i impedeixi una majoria absoluta que, per bones que siguin les persones, sempre acaba esclafada pels aparells de partit amb obediència centralitzada.

Com diu l'opinador, només queden quinze setmanes per les eleccions. Convé que ens llevem les puces de damunt i pensem amb responsabilitat què cal fer per tal d'articular un projecte de govern municipal focalitzat en els problemes i necessitats dels nostres veïns. Si els nacionalistes no ens arreplegam al voltant d'un sostre comú, llavors és que ens mereixem desaparèixer del mapa polític. La pregunta és: quí, amb el cap damunt les espatlles, voldrà ser el gall d'aquest galliner?