No només nacionalista
En el debat sobre com ha de ser i què ha de fer el nacionalisme a Mallorca, és freqüent l'opinió que tot el nacionalisme polític s'hauria d'unir sota unes mateixes sigles, o com a mínim agrupar-se en una coalició, ni que fos temporal. En diverses ocasions he manifestat que no entenc -o més exactament: no compartesc- un projecte nacionalista que, tal i com estan les coses a Mallorca, no tengui com a prioritat irrenunciable la defensa aferrissada del territori i el medi ambient, és a dir, que no s'articuli com una proposta política com a mínim moderadament ecologista, o que no consideri com un eix primordial i definitori de la seva acció política l'avanç en la igualtat i la justícia social des d'una perspectiva progressista i d'esquerres. No nec que hom pugui ser nacionalista d'una altra manera, però aquestes altres dimensions de la ideologia i l'acció política son per a mi tan substancials, que sempre he dubtat de la coherència i l'oportunitat d'ajuntar opcions polítiques manifestament distanciades en aquests aspectes.
Però més enllà del fet que hom pugui considerar secundàries o no decisives aquestes discrepàncies, n'hi ha que, per reforçar la conveniència de la unitat d'acció nacionalista, de vegades afirmen que ells són només nacionalistes. I aquí sí que nec que això sigui possible. I no en el sentit de dur les coses a l'absurd, com per afirmar que el nacionalisme no serveix de gaire a l'hora d'opinar sobre si el plat que t'estàs menjant és fat o salat, o per ajudar-te a triar entre una camisa a quadres i una a ratlles. Sostenc que en el terreny estrictament polític ningú no pot ser només nacionalista. De la mateixa manera que quan algú diu que no li interessa la política ja està fent política, quan algú diu que només és nacionalista, per activa o per passiva ja està prenent postura en relació a fets davant els quals la condició nacionalista no diu res, o fins i tot necessita la correcció d'una altra perspectiva, com la de mirar-nos el món en termes verticals: de dalt a baix, o de baix a dalt.
Davant l'afer de l'operació de Gas Natural sobre Endesa, per exemple, la perspectiva que ha primat a l'hora de prendre postura ha estat clarament la nacionalista: l'espanyolisme s'hi ha situat en contra perquè això donaria més poder a una entitat financera catalana, i el catalanisme s'hi ha situat a favor perquè això és positiu per als interessos nacionals. Què passa, però, amb els indis maputxes que des de fa anys pateixen l'agressió d'Endesa al territori xilè de l'alt Bio-Bio? No col·lideix un pretès discurs només nacionalista amb la defensa dels drets d'aquest poble i del seu territori? De la mateixa manera, un fòrum d'internet que es qualifica de nacionalista -només nacionalista-, expressa la seva alegria i el seu suport per la victòria d'un pilot català al ral·li de Dakar. I ja em perdonareu, però a mi se'm gira el ventrell davant aquesta ostentació obscena de la riquesa i el poder del nord ric, davant aquesta aventura brutal que enguany ha costat la vida a tres persones, un pilot i dos infants que han mort atropellats per camions que participaven en l'expedició. De manera que no tenc res a celebrar, cap motiu per sentir-me content, i me'n fot que el guanyador sigui un compatriota. No crec que ningú sigui menys nacionalista si es nega a expressar-li cap mena de suport.
En fi, aquests casos l'únic que fan és mostrar-nos una obvietat: que el nacionalisme no és ni pot ser l'únic prisma des del qual analitzar les coses, l'únic criteri amb el qual situar-nos davant el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada