Els dies 26 i 27 de febrer es van
organitzar a Palma unes jornades sobre la situació de les persones majors de 45
anys en atur, amb el lema ‘no som invisibles’. En aquestes jornades es va
debatre sobre les conseqüències de l’atur de llarga durada en la salut de les
persones i la situació social que es pateix en aquestes circumstàncies.
Estar aturat sabent que les
probabilitats de tornar a treballar son mínimes és una de les pitjors
situacions en que es pot trobar una persona. El lema ‘no som invisibles’ és
molt eloqüent: les persones que perden la pomada del mercat laboral semblen
convertir-se en invisibles i fàcilment les institucions s’obliden d’elles. Es
tracta de la conseqüència més greu i dolorosa de la nefasta (o nul·la)
planificació a mig i llarg termini de la política de creixement econòmic que
mai no s’ha desenvolupat a les nostres illes: pensar que entre el turisme i la
construcció teníem el cel econòmic guanyat. Podríem parlar, en aquest context, d’una
no-planificació d’una no-política de no-creixement.
Mentrestant, per les illes, com
gairebé per la majoria de territoris d’això que conforma l’estat espanyol, han
circulat milions i milions d’euros provinents de fons europeus destinats a la
formació professional. Recursos que si s’haguessin gestionat amb eficàcia
potser haurien estat un remei a la situació d’aquestes persones. Però no:
Patronals, sindicats, col·legis professionals, Administració i empreses se’n
han aprofitat tot el que han pogut i una mica més d’aquest riu de diners sense
gaire controls. A Andalussía i a Madrid, es comencen a destapar casos de
presumptes malversacions de fons destinats a la formació dels treballadors.
Veurem quan temps trigarà la fiscalia anticorrupció a posar en negre sobre el
blanc dels nostres medis locals situacions similars.
