IIles Balears. El Govern dels Ignorants

Aquest mes s’han publicat les dades de la darrera Enquesta de Població Activa. A Balears,  el primer trimestre de 2014, l’atur ha augmentat de 18.800 persones i avui hi ha 152.500 persones sense treball (el 26,7%). Aquestes xifres son insuportables. Com ho és que el 53 % dels joves menors de 25 anys estiguin aturats o que 51.500 llars de les nostres illes tinguin tots els seus membres sense un treball remunerat.

Dels contractes vigents, el 23,7% són temporals i el 14% ho són a temps parcial. Aquests dons indicadors ens donen una evidència incontestable de la precarietat del mercat de treball.

Aquest segon trimestre, probablement, aquestes dades milloraran. Comença la temporada turística. Però el president d’Esquerra - Mallorca ho ha dit clar: “Per omplir durant l’estiu no ens fa falta un Conseller de Turisme, el fracàs de la conselleria es veu durant l’hivern”.

Especialment delicada és la situació dels aturats majors de 45 anys, que cada dia que passa és més difícil re-incorporar-se al mercat laboral i, a més, cada cop reben menys ajuts i menys protecció, a causa de les retallades irresponsables del nostre des-Govern.

Tanmateix, és important explicar que retallar no sempre és una mesura negativa. Retallar despesa pública no té per què ser igual a reduir la despesa social. Es pot retallar en allò que beneficia als més rics o es pot retallar en allò que beneficia als més desfavorits.

L’estat espanyol ha continuat gastant milions d’euros en trens o aeroports que ningú no utilitza; doblers que podrien haver anat a educació, sanitat o a polítiques de família, però que no hi han anat.

Manuel Valls, a la seva presa de possessió com a primer ministre francès, afirmà: “Hem de retallar, no per què ens ho imposi la Unió Europea, si no perquè França té el 54 % de dèficit del seu PIB i cal que França sigui un estat fort”. Curiosament, a España el dèficit és superior al 96 %.

A tot això, l’ínclit president Bauzá proposa eliminar diputats al Parlament Autonòmic. Podria eliminar directament un Conseller de Turisme absolutament inútil, o una bona part dels seus assessors, la majoria dels quals tan sols no tenen estudis més enllà de la ESO. Però no ho farà, perquè el nostre és el Govern dels Ignorants.

I ara venen les Eleccions Europees. Potser tot l’anterior no hi té res a veure. O potser sí. El que és cert és que tenim la oportunitat de donar un toc d’atenció als irresponsables que ens desgovernen i cal no deixar passar aquesta oportunitat. El dia 25, Esquerra Republicana serà l’únic partit polític que es presentarà a les Illes sense instruccions dictades des de Madrid, i és molt probable que traurem el millor resultat de la nostra història. A més, si l’electorat és prou responsable, els dos partits d’obediència estatal patiran una forta davallada. Cal que hi treballem de valent per fer realitat aquest pronòstic.

España o Bhuthan, una comparativa

Llegeixo el llibre ‘L’economia del bé comú’, del professor de la Univ. de Viena Christian Felber. L’autor manté que hi ha una greu contradicció de valors entre la societat i l’economia: mentre la societat valora la honestedat, la confiança o la cooperació, l’economia fomenta els valors contraris. Per tal de resoldre aquesta contradicció, necessitem començar a substituir els criteris basats en el valor de canvi (els diners) per altres criteris basats en valors d’utilitat social, com a mesura de l’èxit de les empreses i de les societats. Cal mesurar elements diferents del PIB (en macroeconomia) o del benefici financer (en microeconomia). Aquests indicadors són purament monetaris: mesuren els mitjans però no els objectius. El PIB d’un estat no ens diu res de si un país està en guerra o no, si és una dictadura o una democràcia, si el repartiment de la riquesa és just o no, si les persones viuen estressades o si gaudeixen de prou temps lliure, si hi ha igualtat entre homes i dones o si la por o la confiança regnen dins la societat. El PIB no és capaç de mesurar les coses que ens importen de debò.

Al petit regne de Bhuthan es va crear, el 1972, l’Índex de Felicitat Interna Bruta. Tot i tenir una economia feble, segons els criteris estàndard (PIB), al  govern de Bhuthan el preocupa més la cultura, la sostenibilitat ambiental, la responsabilitat de govern, la salut mitjana o la manca de discriminació social dels seus habitants.

Diu Felber que fa dos-cents cinquanta anys la ciència econòmica es va separar de la filosofia moral. Aquesta és una de les causes de la crisi estructural del sistema capitalista tal com el coneixem. Reunificar economia i ètica potser sigui la única via possible per a construir una societat i un estat més humà.

Ara som a temps de decidir si volem seguir el paradigma del Lazarillo de Tormes que defineix l’economia de l’estat Español o si preferim inspirar-nos en altres models.

No som invisibles

Els dies 26 i 27 de febrer es van organitzar a Palma unes jornades sobre la situació de les persones majors de 45 anys en atur, amb el lema ‘no som invisibles’. En aquestes jornades es va debatre sobre les conseqüències de l’atur de llarga durada en la salut de les persones i la situació social que es pateix en aquestes circumstàncies.

Estar aturat sabent que les probabilitats de tornar a treballar son mínimes és una de les pitjors situacions en que es pot trobar una persona. El lema ‘no som invisibles’ és molt eloqüent: les persones que perden la pomada del mercat laboral semblen convertir-se en invisibles i fàcilment les institucions s’obliden d’elles. Es tracta de la conseqüència més greu i dolorosa de la nefasta (o nul·la) planificació a mig i llarg termini de la política de creixement econòmic que mai no s’ha desenvolupat a les nostres illes: pensar que entre el turisme i la construcció teníem el cel econòmic guanyat. Podríem parlar, en aquest context, d’una no-planificació d’una no-política de no-creixement.

Mentrestant, per les illes, com gairebé per la majoria de territoris d’això que conforma l’estat espanyol, han circulat milions i milions d’euros provinents de fons europeus destinats a la formació professional. Recursos que si s’haguessin gestionat amb eficàcia potser haurien estat un remei a la situació d’aquestes persones. Però no: Patronals, sindicats, col·legis professionals, Administració i empreses se’n han aprofitat tot el que han pogut i una mica més d’aquest riu de diners sense gaire controls. A Andalussía i a Madrid, es comencen a destapar casos de presumptes malversacions de fons destinats a la formació dels treballadors. Veurem quan temps trigarà la fiscalia anticorrupció a posar en negre sobre el blanc dels nostres medis locals situacions similars.

#Defensamlonostro

Tres notícies d’avui mateix (28 de febrer), tres exemples de com el PP de les Illes Balears defensa ‘lo nostro’.

Els diputats del PP al Congrés voten en contra de la petició de paralització de les prospeccions petrolieres. Miquel Ramis es justifica davant els micròfons dient que s’hi oposen per què encara no tenen els informes de Medi Ambient. Amb quin morro aquest senyor es pot mirar cada matí al mirall? O t’hi oposes o no t’hi oposes. És una qüestió de principis. Cap informe no pot alterar una convicció. A qui pretenien enganar posant-se una camiseta blava per anar a una manifestació on ningú no els havia convidat?

Els sindicats expliquen que encara que les temporades turístiques de 2012 i 2013 varen ser les millors de la història, no varen tenir efectes positius en la creació d’ocupació. Quan començaran a entendre les dretes econòmiques d’aquest país que el nostre no-model productiu no serveix per crear ocupació?

Els tribunals declaren il·legal el cèntim sanitari, l’impost que grava el litre de combustible amb 4,8 cèntims per litre (1 cèntim !?!) i que s’havia de destinar a finançar la sanitat balear. Pagam la benzina més cara de l’estat. El que es recapta (més de 30 milions d’euros) no sabem a què es destina (a sanitat ben segur que no) i, a més, una part d’aquesta recaptació s’ha enviat a Madrid no sabem per finançar què. L’únic segur és que cap de nosaltres recuperarà mai res del que ha pagat il·legalment.

Sincerament, Sr. Bauzá, amb amics com vostè no ens calen enemics.

Emboirats pel TIL

A l’octubre passat, l’Ara Balears publicava: “Un 14,6% del PIB de les Illes Balears, és a dir, uns 3.600 milions d'euros, se'n van per no tornar. Les dades s'actualitzaran aviat perquè el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha compromès a publicar les balances fiscals abans de final d'any”. Som a finals de gener de 2014 i el ministre acaba de comunicar que no publicarà les balances fiscals per què son una màquina de fer independentistes (i, no, no és una broma).

A Catalunya, on el dèficit fiscal es sol situar al voltant del 8,5 %, les veus que reclamen la publicació d’aquestes balances son moltes i molt ben acreditades (economistes de prestigi i els propis membres del govern). En canvi, a Balears, on aquest dèficit s’enfila fins a 7 punts per sobre, qui es queixa? Qui reclama res al govern espanyol?

A més d’aquesta sagnia insuportable, la inversió  estatal a les Illes és la més baixa de tot l’estat: 67 € per habitant (d’acord amb els pressuposts de 2014) davant els quasi 600 que rebrà Galícia (la mitjana de l’estat és de 208 €).

Pel que fa a la indústria, les polítiques del PP han fet perdre a Balears un 7’5% de llocs de feina del sector industrial; en sols un any, les Balears ha perdut més de 1.500 treballadors d’aquest sector (el cas recent de la planta embotelladora de coca-cola n’és un exemple).

Aleshores, com s’ha d’interpretar l’enorme quantitat d’energies que dediquen els membres de l’executiu balear a les qüestions de llengua i símbols identitaris a les escoles? Potser com una cortina de fum? Potser  perquè els qui tenim la mínima sensibilitat que la decència ens exigeix envers la cultura, la llengua, la història i l’educació ens deixem emboirar amb massa facilitat pels continus atacs a l’educació i, potser mentre reaccionem en defensa d’allò que ens és tan estimat, ens descuidem de parar atenció al silenci i a la complicitat amb que el govern del Sr. Bauzá s’alinea amb Madrid en l’estrangulament del futur econòmic de les nostres illes.

La realitat és que el govern del PP no té ni el més remot esbós del que hauria de ser un projecte de generació de riquesa, tret d’esperar que els turistes venguin a engatar-se al ‘ballerman sex’. I, és clar, és per servir-los què ens cal que els nostres fills pateixin aquest monstruós cant a l’estupidesa que han anomenat Tractament Integral de Llengues.