Sovint les persones ens retratam per allò que consumim i pel preu que estam disposats a pagar per allò que consumim. Així, hi ha persones a qui no els sap greu gastar-se 6.000 € en un relotge, però al mateix temps troben injustificable pagar 10 € de benzina per desplaçar-se a Llucmajor per tal d'assistir a una reunió del seu club o partit.
El nostre president del Govern Balear, aquesta setmana, ha considerat que és preferible gastar 600 millions d'euros abans d'exposar-se a les crítiques públiques o a una hipotètica pèrdua de credibilitat. Sorprén aquesta recent preocupació per la credibilitat en una persona que ja ha gastat en el darrer any tota la que pogués tenir quan va prendre possesió del seu càrrec. Tanmateix, les coses s'han d'explicar correctament, i el que hem de dir és que el nostre president no ha de pagar els 600 millions d'euros de la seva butxaca, i és clar, així, la decisió de gastar és més fàcil de prendre.
Desconeixem si el nostre president sería dels que es gastarien alegrement 600 millions d'euros si els tingués dins la seva butxaca. El càs és que aquests diners no són seus, si no que són nostres, dels ciutadans d'aquest desgraciat país que en diem Illes Balears i que, pel que sembla, està poblat per persones disposades a regalar al nostre president aquesta quantitat (a pagar en 10 anys, tot sigui dit).
Els ciutadans de les Illes Balears devem ser generosos fins a l'exageració. D'altra manera, no s'entén que encara no haguem entrat dins el Consolat de Mar i tret el seu morador a potades, que és el que faria qualsevol poble mínimament compromés amb el seu futur.
