He rebut l'amable invitació per assistir al congrés constituent de la Lliga Regionalista per les Illes Balears, avui matí a Lloseta. Agraeixo la invitació i també la rebuda cordial que ens han proporcionat els membres de la organització.
He escoltat amb interés el discurs del seu president. Compartim moltes premises, encara que, a partir d'aquestes, sovint en treiem conclusions diferents. Potser serà questió de caràcter. Ell mateix ha definit el seu com un grup de persones moderades. Per a la gent com ell, els radicals semblam uns eixelebrats; en canvi, per als qui son més com jo, els moderats ens semblen porucs. Tot és questió de perspectiva, encara que s'ha de respectar que no tothom pot ser igual.
El que si que m'ha sorprés ha estat veure personetes, com un dels convidats d'un altre partit, persones petites, minses, que no han estat capaces de crèixer, instal·lades en la mala bava i la manca total d'intel·ligència. Estic content de no tenir que compartir amb gent com aquesta cap dels meus projectes. Al cap i a la fí, jo segueixo essent fidel a les mateixes idees que he tingut durant tota la meva vida com a èsser pensant; d'altres, en canvi, ara pensen diferent.
26/1/12
Set proves que ets davant d'un líder de veritat
Set proves que ets davant d'un líder de veritat
Per Carles Capdevila
Per Carles Capdevila
... i set proves que el mirall no em torna la imatge d'un líder.
Escriure, escriure, escriure ...
Des de fa molt, pens que escriure és el paradigma de la vanitat. Pensar que val la pena deixar constància del que hom pensa, com si això fos important per als altres, o com si la humanitat sencera depengués del que hom escriu. Arribarà un dia que hi haurà més escriptors que lectors, si no ha arribat ja.
Un temps vaig escriure alguna cosa (insubstancial) a una revista. Els col·laboradors ens reuniem per dinar un cop cada mes. Varem arribar a la conclusió que els nostres escrits no els llegia mai ningú, tret dels propis autors.
Com que tenc ben clar que no en se, d'escriure, m'agraden els personatges àgrafs. Dos d'ells en feren bandera d'aquesta qualitat. Un fou Sòcrates, a qui òbviament no vaig tenir el plaer de conèixer. Però a l'altre si, i me'n record d'ell sovint, si no quasi cada dia. Avui que no tenc res a dir, em ve de gust dedicar-li aquest petit i absurd recordatori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)