Just fa quaranta anys que el bo den Pau Riba publicava aquesta cançó
que em té tan enamorat com el primer cop que la vaig sentir. Era el 1975, l’any
que moriria el dictador. Els Països Catalans tancaven la porta a una època
negre per la llengua i la cultura i Mallorca no n’era una excepció.
Aquests darrers quatre anys han estat, també, una època negre per la
llegua i la cultura a les nostres Illes. També per l’economia. També per les
polítiques laborals. El pitjor Govern autonòmic de la Història sense cap mena
de dubte.
El Govern de José Ramón Bauzá, no és que no hagi fet res per promoure i
protegir llengua, cultura i educació – les nostres arrels com a país –, sinó
que ha fet tot el que ha pogut per anar-hi a la contra. Manifestament, s’ha
declarat enemic conspicu de tot allò que estimem.
Ja ho se! “Aquest és un bloc d’economia i treball!” – em direu, i no
sense raó. I què voleu que vos digui? Pel que fa a l’economia de les nostres
Illes, comença l’estiu: els hostalers es fregaran les mans, els treballadors i
treballadores del sector faran més hores que mai, just per guanyar un souet que
no els traurà de pobres i la premsa afí a la oligarquia proclamarà als quatre
vents que aquest ha estat el millor any de la història i que s’han batut tots
els records de visitants. I què? Haurà canviat res? Pensa! Tornarà l’octubre i
tornarem a tenir més de 130.000 persones en atur. Perquè tenim un problema
estructural, però cada any, quan comença a fer calor, ens envaeix la
des-memòria col·lectiva.
Ens cal revisar el model econòmic d’aquesta terra. Ens cal
‘democratitzar el turisme’: posar-lo al servei de les persones, transformar-lo
en un veritable motor de riquesa compartida. Però per fer-ho, cal que les grans
decisions estratègiques deixin d’estar en mans de les quatre famílies (la
oligarquia) que dicten la política econòmica d’aquest Govern – titella.
Mentrestant, però, falta menys d’un mes per a les eleccions. Tot fa
pensar que el PP no repetirà la majoria absoluta i que es podrà plantejar un
pacte de partits d’esquerres que derogui tots els disbarats legislatius que ha
perpetrat contra la societat civil aquest Govern. Tot fa pensar que les urnes
dictaran el seu veredicte. Tot fa pensar que el nefast i sinistre personatge
veurà com el país, majoritàriament, li dona l’esquena.
Comptem els dies amb esperança i il·lusió, per què veiem que el canvi
és possible. I la gent d’Esquerra Republicana, tot i les dificultats, hi haurem
posat el nostre humil granet de sorra.
Però es fa llarg, es fa molt llarg, esperar.
Ah! Per cert, potser no ho sabíeu, però Pau Riba va néixer a Mallorca.
Lluís Segura
@lluisegura
