Jocs Solidaris IPI Cooperació

La ONG IPI Cooperació organitza, a Duet Sports Portitxol, una jornada de Jocs Solidaris el proper diumenge 15 de març, de 10:00 a 14:00. Veniu amb els vostres infants a gaudir de les activitats programades: tennis, padel, karts, patins (pels qui en duguin), contacontes, jocs de taula gegants, etc.

IPI Cooperació és una organització que col·labora amb el desenvolupament de projectes educatius a Etiòpia. Els beneficis d'aquesta jornada contribuiran a la construcció d'una escola.

Vos hi esperam a tots!

Quin morro

No ho entenc. Per què aquests personatges diuen que el jutge te mania persecutòria contra el pepé? Per què no diuen, en canvi, que el jutge te mania persecutòria dels presumptes delinqüents? Si ells haguessin fet bondat i no haguessin ficat les mans allà on no tocava, ara no rebríen la clatellada.

El meu germà petit feia el mateix, quan la mare l'enxampava: 'és que em tenen mania!'.

Quin morro que tenen.

Avui, 12 de febrer, no és un bon dia

Collons !!! Direu que és una tonteria, però avui no estic gens content. 46 anys és una xifra molt 're-puta'. No se per quina raó 45 em semblaven 'juvenils' i en canvi 46 em fan sentir com un vellardo. Tant de bò que demà se m'hagi espassat aquesta sensació. Gràcies a tots els qui m'enviau les vostres amables felicitacions, tot i que no em fan sentir gaire millor. Deu ser que, a més de la crisi del petroli, la crisi de les immobiliàries, la 'Cris i la Marta', etc., ara també hi haurem d'afegir la crisi dels 46.

En fi, en vida vostra ...

Torna a començar

Uep!

Divuit mesos o més han passat des de la darrera vegada que vaig posar-me a escriure en aquestes planes. Divuit mesos en que la meva vida ha canviat d'una manera important. Per fer-ne dos cèntims:

Juny de 2007: Perdem les eleccions municipals d'una manera inapel·lable. La candidatura 'Sumant per Algaida' resulta ser un fracàs. No sabem connectar amb els veins i explicar què pretenem. Els votants identificats amb el nacionalisme suposadament progressista no accepten una proposta de llavor de projecte de unitat de nacionalistes. La desitjada unitat dels vots de UM i PSM resulta ser una entelèquia impossible de realitzar. Son massa grans les diferències. Voler-ho obliterar ha estat una fantasia.

De resultes, el bi-partidisme espanyol s'instal·la a l'Ajuntament d'Algaida. El temps anirà demostrant totes les conseqüències negatives que això portarà: de moment, el grup popular és una calça que es desfà i el batle fa la seva amb dedicació exclusiva. Per no tenir, no te ni la oposició del seu propi grup.

Entre el 2007 i el 2008 és l'any de les desintoxicacions. L'any de centrar-me en la feina de cada día, la que em permet pagar les factures, i deixar de banda qualsevol forma d'activitat política i social. És l'any de l'individualisme 'tout court'. Ja vindran temps millors! Tot i això, la vida et dona sorpreses.

Agost de 2007: Un moment de canvi dramàtic. La separació matrimonial. L'abandó del domicili de Pina. L'allunyament del meu fill a quí més estimo. Un moment ben complicatles conseqüències del qual no les desig a ningú.

Desembre de 2007: Trobar un pis a Palma. Quaranta metres quadrats de restriccions. Tornar a re-construir la estabilitat emocional...

Any 2008: Veig des de la distància la consolidació del projecte d'Entesa. El veig amb sentiments positius d'amistat cap a les persones, a l'hora que no puc evitar la sensació de que tot plegat no te cap mena de futur. Tant de bò que m'equivoqui.

Any 2009: Comença l'any. Conec noves tècniques de comunicació (el facebook, etc.). Tinc noves ganes de recuperar compromisos amb mí mateix, d'escriure i de comunicar. De moment, nom´s n'és la voluntat. A veure si ho feim realitat.

Seguirem en contacte ...